La intel·ligència artificial generativa s’ha convertit en una nova aliada per resoldre dubtes sobre salut, interpretar informes mèdics o identificar possibles símptomes. Però, malgrat la seva capacitat per oferir explicacions personalitzades i un llenguatge entenedor, els experts alerten que confiar-hi massa pot comportar riscos importants, tant per a la salut com per a la privacitat de les dades personals. La IA pot ajudar a entendre millor la informació mèdica, però no pot substituir el diagnòstic ni el criteri d’un professional sanitari.
L’ús d’aquestes eines creix a gran velocitat. Segons OpenAI, més de 230 milions de persones arreu del món fan cada setmana preguntes relacionades amb la salut i el benestar a ChatGPT. Paral·lelament, l’Observatori IA i Salut té registrades 184 eines d’intel·ligència artificial que s’estan desenvolupant o utilitzant en l’ecosistema sanitari català.
La seva aplicació professional ja és una realitat en hospitals, centres d’atenció primària i recerca, des del suport al diagnòstic fins a l’anàlisi de dades o l’automatització de tasques administratives. Però una cosa és utilitzar sistemes contrastats dins l’àmbit mèdic i una altra és consultar aplicacions generatives des de casa sense supervisió.
Una ajuda per entendre els informes i preparar les visites
El doctor Antoni Sisó, especialista en medicina familiar i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), reconeix que la ciutadania ja utilitza la IA per resoldre dubtes sanitaris. La principal diferència respecte del tradicional doctor Google és la personalització i la capacitat de respondre amb un llenguatge adaptat a cada usuari.
Entre les utilitats que destaca hi ha la possibilitat de preparar una visita mèdica, ordenar cronològicament els símptomes, identificar preguntes que es volen plantejar al professional o entendre millor un informe després de la consulta. També pot facilitar la comprensió d'analítiques, electrocardiogrames o informes d'alta que, sovint, els pacients no acaben d'entendre.
Tot i això, Sisó insisteix que la informació obtinguda s'ha de verificar sempre amb professionals sanitaris. «La IA no ha de ser un substitut del metge», adverteix, ja que aquestes eines poden generar errors o inventar informació, un fenomen conegut com a al·lucinacions.
Diagnòstics equivocats i riscos per a la privacitat
Un dels principals perills és que la capacitat conversacional dels models generi una falsa sensació de confiança. Els sistemes poden simular empatia i oferir respostes convincents, però no són humans ni disposen de la informació clínica necessària per valorar un pacient.
L'estudi Intel·ligència artificial en l'atenció primària: la innovació en una cruïlla, publicat a 'The Lancet', alerta que les aplicacions de salut no validades poden comprometre la seguretat dels pacients, especialment quan les persones depenen excessivament d'assessoraments incomplets o incorrectes.
Els experts també alerten del risc de modificar medicaments o seguir exercicis terapèutics sense indicació mèdica. En rehabilitació, per exemple, els exercicis per tractar dolors lumbars, cervicals o de genoll han d'estar prescrits i supervisats per professionals.
A més, introduir analítiques, radiografies o informes amb dades personals en aplicacions d'IA pot comprometre la confidencialitat. No n'hi ha prou amb ratllar la informació identificativa, perquè alguns sistemes poden recuperar els continguts ocults.
La clau, conclouen els experts, és utilitzar la IA amb criteri: com una eina d'informació i suport, no com una doctora virtual a qui delegar decisions sobre la pròpia salut.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta