Tot va començar aquest estiu passat mentre llegia la novel·la El guitarrista de Montreal. Una espècie de biografia. Explica alguns dels moments importants de la vida del mundialment conegut músic, cantant i poeta Leonard Cohen, ara fa 9 anys de la seua mort. Un llibre farcit de detalls i anècdotes més o menys conegudes que em va permetre saber més sobre el personatge i la persona, i em va portar a reescoltar amb un interès diferent i creixent algunes de les seues creacions; molt especialment la que ara considere una de les més emblemàtiques: HALLELUJAH.
Aquesta melodia plena de llum, amb una harmonia senzilla però apoteòsica, em va remoure intensament i em va tornar a atrapar plenament. Em feia sentir que la música fluïa dins meu. En arribar a aquest estat de gràcia, propiciat per uns sons tan senzills i tan potents, vaig pensar en el grup de Musicoteràpia, que cada dijous, des de fa més de 7 anys, ens trobem per intentar millorar la nostra qualitat de vida utilitzant la música com a guia i companya de viatge.
Aquesta cançó no és nova, és clar... però jo l'he recuperada amb la lectura d'aquest llibre. Escoltant-la més profundament —com tot a la vida, de vegades hem sentit moltes coses però n'hem escoltades ben poques—, em transmetia, d'una manera molt especial, PAU, SINCERITAT, EMPATIA, SOLIDARITAT, AMOR, TOLERÀNCIA, ACCEPTACIÓ, GANES DE VIURE, COMPARTIR... tantes i tantes emocions positives, que vaig pensar que ens l'havíem de fer nostra, que havia de formar part del repertori de treball dels companys i companyes de Musicoteràpia.
Com que cada any preparem dues trobades on convidem familiars i amics a compartir la mostra del treball que anem fent, sempre busque temes que ens permetin prendre consciència del que som, d'on som i amb qui estem. I amb aquest grup de Musicoteràpia resulta especialment atractiu adonar-nos que la diversitat que el forma és l'aspecte més important i enriquidor, ja que les diferents capacitats ens faciliten assumir valors i cohesionar el grup.
En tots els nostres concerts hem dedicat especial atenció a treure les emocions de dins nostre per viure-les i gaudir-ne intensament. Les cançons que treballem ens donen el material necessari per aprofundir en diversos camps de la persona: memòria, articulació, volum, respiració, atenció, i més aspectes que ens ajuden a mantenir-nos en relació amb el món i evitar l’aïllament.
Busquem implicar-nos en el que passa al nostre voltant i no volem deixar de mirar les realitats injustes i crues que es pateixen, que patim. La Musicoteràpia ens pot ajudar a sentir-nos millor, a prendre confiança en nosaltres mateixos i a gaudir de moments de pau interior, perquè abasta un camp molt ample i considera la persona en tota la seua integritat. És una visió holística.
Així doncs, ja us puc avançar que al concert d'aquest any hi haurà dos moments que es convertiran en el nostre clam de protesta contra la destrucció, el genocidi i la intolerància, que reflecteixen la degradació i la manca de respecte pels Drets Humans. Arreu del món la reacció és unànime en contra de l'extermini del poble gazatí, del poble palestí.
Nosaltres no volem restar indiferents davant dels assassinats de nens i grans, dels bombardejos o la falta d'aliments que estan acabant amb la vida de nadons, de nens i nenes innocents. Per això la cançó HALLELUJAH formarà part del repertori, perquè he arribat a la conclusió que amb ella podem crear consciència i reflexionar sobre les guerres, totes les guerres, i la injustícia de no haver-les denunciat prou tots els que estem a favor de la PAU i la JUSTÍCIA.
Del títol del llibre em van atrapar les dues paraules guitarrista i Montreal; l'instrument i la ciutat. La guitarra i el lloc on viu el meu fill petit. Sentiments, emocions, enyorances... Així que la novel·la, el personatge i la màgia d'aquesta cançó han sigut els elements que, des d'aquest estiu, em tenen il·lusionat i gaudint de la versió de Hallelujah que he preparat per a aquest concert.
Des del primer moment vaig imaginar una teatralitat especial que em va emocionar. Vaig pensar que la nostra versió podia ser un bon suport on denunciar totes les guerres, velles i noves, i les atrocitats que ens envolten.
Leonard Cohen, de família jueva, segurament estaria totalment en contra del que està passant a Gaza. Així que nosaltres parlarem de la guerra de Gaza com el símbol de totes les guerres i injustícies. Serà el nostre crit a favor de la PAU al MÓN. Gaza i els palestins com a recordatori de la violació dels DRETS HUMANS en tots els conflictes oberts al món. Gaza com a símbol de totes les Gazes.
Seran llegits noms de nens i nenes palestins, amb les seues edats, en representació dels més de 20.000 assassinats, alguns de fam, per l'actual govern d'Israel. Els seus noms i edats, també nadons, els faran visibles i, traient-los de l'anonimat, es convertiran en símbol de tots els que moren a totes les guerres. Injustícia i barbàrie.
En el llibre del qual us he parlat he llegit:
“Es más fría y más triste la soledad de los muertos cuando no hay nadie que diga su nombre en voz alta, que los invoque y restituya la apariencia y las maneras que tuvieron en vida, su forma de estar en el mundo.”
També parlarem de PAU, com no, en cantar i interpretar una peça d'un músic català que, amb el seu violoncel, i fins a la seua mort a l'exili, va fer de la música el seu crit de PAU: el gran Pau Casals, català universal i lluitador perquè els Drets Humans fossin respectats arreu del món.
Només em queda convidar-vos a compartir amb nosaltres aquest concert el proper 18 de desembre.
Salut, Pau i Justícia.
Dídac Rocher Llopis
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta