Quan anem al lavabo, sovint no parem gaire atenció al color de l’orina. Normalment és groga, d’intensitat variable, i en alguns casos pot adquirir una tonalitat ambre. Tot i això, l’orina pot oferir molta informació sobre el nostre estat de salut, i observar-ne el color continua essent un recurs útil, tal com ja feien els metges de les civilitzacions antigues. Des dels babilonis fins a l’edat mitjana, l’uroscòpia —l’art de diagnosticar a partir de l’orina— era una pràctica central. Avui, tot i que els diagnòstics es basen en proves analítiques, el color segueix sent una pista valuosa.
El color normal i què indica
Segons l’uròleg Oriol Angerri, cap de la unitat de litiasi de la Fundació Puigvert, l’orina normal és groga gràcies a la urobilina, un pigment derivat de la degradació de l’hemoglobina. El ventall normal oscil·la entre un groc molt clar i un groc intens, que reflecteixen principalment el nivell d’hidratació: com més fosca, més probable és que faltin líquids. Per això la primera orina del dia sol ser més concentrada, així com la dels dies de calor quan perdem aigua amb la suor.
Beure prou és essencial, però sense excessos: una persona sana no necessita més de 3 o 4 litres al dia. Els pacients amb predisposició a formar pedres al ronyó, però, sí que han d’incrementar la ingesta d’aigua. Angerri recorda també la importància d’insistir a les persones grans que beguin, perquè perden la sensació de set i això pot derivar en deshidratació o infeccions d’orina.
Colors que poden alertar
L’orina pot canviar de color per motius ben diversos: des d’aliments o medicaments fins a patologies. Un dels colors que més alarma genera és el vermellós o ataronjat, resultat de l’hematúria, la presència de sang. Les causes més habituals són les infeccions urinàries, els tumors de bufeta o ronyó, el pas d’una pedra, un exercici físic molt intens o l’augment de mida de la pròstata. Tanmateix, en dones, petites restes de sang menstrual també poden donar falses alarmes.
Altres tonalitats poden venir determinades per medicaments o aliments rics en pigments. La remolatxa, els fruits vermells o certs bolets poden tenyir l’orina de rosat o vermell. La vitamina B12 en excés pot donar un groc verdós, mentre que l’orina marró pot aparèixer després de menjar moltes llegums, ruibarbre o àloe. Si és marró fosc, amb color de conyac o coca-cola, pot indicar problemes hepàtics o biliars.
També existeixen causes molt poc freqüents que poden donar colors sorprenents: infeccions per pseudomones, que poden tornar l’orina verdosa, o síndromes metabòliques rares que la poden fer blava. Alguns medicaments —com la cimetidina, la indometacina o l’amitriptilina— també poden dessecar tonalitats verdoses o blavoses.
Altres signes a tenir en compte
A més del color, l’olor i la textura poden oferir pistes. Una olor molt intensa sol indicar infecció, igual que una orina tèrbola o molt densa. La presència d’escuma persistent pot ser símptoma de proteïnúria, un excés de proteïnes que requereix estudi mèdic.
Quan cal consultar el metge?
Angerri recomana demanar visita quan apareixen colors anormals que es mantenen durant diversos dies, sobretot el vermell o el marró fosc. Si el canvi és causat per aliments o medicaments, hauria de desaparèixer en un parell de dies bevent més aigua. Si no és així, cal valorar-ho amb un professional.
Observar el color de l’orina pot semblar un detall menor, però és una eina senzilla i accessible per detectar canvis en el nostre organisme. Una petita mirada al vàter pot ser, de vegades, la primera pista perquè el cos ens està volent dir alguna cosa.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta