Els complements alimentaris han deixat de ser un producte associat exclusivament a determinats dèficits nutricionals o a l’esport d’alt rendiment. Vitamines, magnesi, col·lagen, omega-3, proteïnes o creatina formen part avui del consum habitual de perfils molt diversos, impulsats per la preocupació per la salut, l’envelliment, el rendiment físic o el benestar. A aquesta demanda s’hi afegeix una enorme quantitat de continguts a xarxes socials, pòdcasts i plataformes digitals que presenten determinats suplements com una resposta pràcticament universal a problemes com el cansament, el mal descans o la pèrdua de massa muscular.
Aquesta expansió no significa que els complements siguin innecessaris. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) recorda que la seva funció és precisament complementar la dieta quan existeix una necessitat concreta, i que no substitueixen una alimentació equilibrada ni poden presentar-se com a tractaments de malalties. També insisteix en respectar les dosis indicades, una qüestió especialment rellevant en un mercat en què una mateixa persona pot consumir diferents productes simultàniament.
Hi ha situacions en què suplementar pot estar plenament justificat: dèficits detectats, determinades etapes fisiològiques, pautes mèdiques, dietes amb necessitats específiques o requeriments associats a la pràctica esportiva. La creatina és un exemple d’un suplement amb evidència acumulada per a usos concrets, especialment en exercicis repetits, d’alta intensitat i curta durada. El Comitè Científic de l’AESAN recull aquesta eficàcia i la normativa europea permet determinades declaracions saludables vinculades al consum de tres grams diaris.
Això, però, no converteix la creatina en una necessitat per a qualsevol persona que comenci a anar al gimnàs. El mateix passa amb la proteïna en pols: pot ser un recurs pràctic per completar la ingesta proteica en determinades situacions, però no deixa de ser una manera concentrada d’aportar nutrients que també es poden obtenir mitjançant l’alimentació. La utilitat d’un producte no implica que el seu consum sigui necessari de manera generalitzada.
Amb vitamines i minerals, el principi és semblant. Corregir un dèficit pot tenir un benefici evident, però augmentar la ingesta quan les necessitats ja estan cobertes no implica multiplicar els efectes positius. La mateixa Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) estableix nivells màxims tolerables per a diferents micronutrients perquè alguns poden tenir conseqüències negatives quan se’n consumeixen quantitats excessives durant períodes prolongats.
La trampa habitual de les dreceres
Una de les dificultats és que el mercat dels suplements ofereix solucions concretes per a problemes molt complexos. El cansament pot tenir relació amb el descans, l’alimentació, l’estrès, una patologia o els hàbits de vida; una càpsula, en canvi, és una resposta immediata i fàcil de consumir. Aquesta simplificació ajuda a explicar per què productes associats al son, l’energia, les articulacions, la pell o el rendiment físic han trobat un públic tan ampli.
És aquí on l’assessorament professional guanya importància. Dietistes i nutricionistes poden valorar el conjunt de l’alimentació i determinar si existeix realment una necessitat que cal complementar; els farmacèutics poden advertir sobre interaccions, duplicitats o productes inadequats, i els metges són especialment necessaris quan hi ha símptomes persistents, patologies, medicació habitual o sospita d’un dèficit que requereixi diagnòstic.
La duplicació és precisament un dels riscos menys evidents. Un multivitamínic pot contenir nutrients que també apareixen en un complement destinat al cabell, a l’energia o a les defenses. Encara que cada producte respecti per separat la dosi indicada, el consum conjunt pot modificar de manera significativa la quantitat total ingerida. Tampoc tots els productes adquirits a internet ofereixen les mateixes garanties: l’AESAN manté alertes específiques sobre complements i aquest 2026 ha notificat productes amb substàncies farmacològicament actives inadequades o concentracions elevades de determinats compostos.
La conclusió, per tant, no passa per dividir els complements entre bons i dolents. La pregunta rellevant és si existeix una indicació i quin objectiu es vol assolir. Una persona amb un dèficit detectat, una esportista amb molta càrrega d’entrenament, algú que segueix una dieta restrictiva o una persona sedentària que busca solucionar el cansament no tenen les mateixes necessitats. La suplementació té més sentit quan forma part d’una estratègia individualitzada que quan funciona com una acumulació preventiva de productes “per si de cas”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta