Capgròs
Amb l’arribada del bon temps, moltes persones com l’Eli, veïna de l’Eixample barceloní, tornen a patir les conseqüències del soroll. Malgrat les millores en l’aïllament acústic del seu pis, l’activitat nocturna, els vehicles i el pas dels camions de la brossa fan que dormir bé sigui gairebé impossible. El resultat: fatiga, irritabilitat i una qualitat de vida deteriorada.
L’Eli no és un cas aïllat. Segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient, el 50% dels habitants de les ciutats europees estan exposats a nivells de soroll perjudicials, una exposició que comporta greus riscos per a la salut. Només a Barcelona, es calcula que el soroll i la contaminació ambiental provoquen unes 1.200 morts prematures anuals, segons l’Institut de Salut Global (ISGlobal).
El soroll del trànsit és la principal font d’aquesta contaminació acústica, però també ho és l’oci nocturn, especialment en zones com Ciutat Vella. Veïns com la Maria i en Rubén, que van marxar de Gràcia després d’anys de batalles contra un bar musical situat sota casa seva, alerten de les conseqüències de conviure amb aquest estrès constant: nits sense dormir, irritació crònica i, en el seu cas, la decisió de deixar la ciutat.
Les afectacions del soroll no es limiten al malestar momentani. Estudis epidemiològics apunten que l’exposició crònica a soroll pot causar hipertensió, ictus, malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis tipus 2, i fins i tot trastorns com la depressió, la demència o el càncer. El soroll nocturn, en particular, interfereix en els processos de regeneració del cos durant la son, deteriorant el rendiment cognitiu, la memòria i la regulació emocional.
“Sovint pensem que si un soroll no ens molesta, no ens fa mal. Però això no és cert”, alerta Eulàlia Peris, experta en soroll ambiental. El sistema auditiu roman actiu fins i tot durant el son, enviant senyals al cervell que mantenen el cos en estat d’alerta. Aquest estat sostingut, conegut com a estrès crònic, pot tenir efectes devastadors.
Es reclamen accions col·lectives
Davant aquesta realitat, els experts reclamen accions col·lectives. Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal, defensa la reducció del trànsit, la pacificació de carrers i la promoció del transport públic i la mobilitat activa. Mesures com les superilles o els paviments sonoreductors no només disminueixen els decibels, sinó que també milloren la qualitat de vida urbana.
Per combatre aquest enemic invisible cal, doncs, un canvi de model que posi les persones i la salut al centre. Reduir el soroll no és només una qüestió de confort, sinó una necessitat de salut pública.
Font: www.3cat.cat/324
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris