El risc de patir un ictus no ha disminuït entre les persones joves en els últims anys, a diferència del que ha passat entre la gent gran. Tot i això, el nombre total de casos augmenta a causa de l'envelliment de la població. Així ho ha explicat Marc Rodrigo, neuròleg intervencionista de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que atribueix aquesta diferència a l'augment de factors de risc vascular entre els més joves, com el tabaquisme, la diabetis, la hipertensió arterial, el colesterol elevat i el sedentarisme. A les portes del dia Mundial de l'Ictus, el 29 d'octubre, el facultatiu adverteix que entre el 5% i el 15% dels ictus afecten menors de 50 o 55 anys, segons els estudis.
Rodrigo ha remarcat que, tot i que els ictus entre persones joves representen una proporció minoritària del total, les conseqüències poden ser especialment importants perquè afecten persones en plena etapa laboral. El neuròleg ha advertit que patir un ictus en aquestes edats té un impacte social, laboral i econòmic elevat. Per aquest motiu, ha insistit en la necessitat de prevenir els factors de risc i detectar ràpidament els primers símptomes per reduir les possibles seqüeles.
El facultatiu ha explicat que, mentre que entre les persones grans s'ha observat una disminució de la incidència de l'ictus ajustada per edat, entre els més joves no s'ha aconseguit una reducció equivalent. "Es manté estable perquè en aquesta població més jove tenim un augment dels factors de risc vascular", ha assenyalat. En aquest sentit, ha recomanat evitar el tabac, controlar la pressió arterial, el sucre i el colesterol, i practicar exercici físic de manera regular.
Les seqüeles dificulten recuperar la vida anterior
Segons ha explicat Rodrigo, entre el 50% i el 60% dels pacients que pateixen un ictus recuperen la independència funcional, és a dir, poden tornar a desenvolupar una vida autònoma. Tanmateix, això no significa necessàriament recuperar completament la situació anterior. "Encara que recuperem la motricitat, recuperem la parla, hi ha un component que pot ser més psicològic, més cognitiu, que costa una mica més de recuperar", ha indicat.
És el cas d'Esther Pujadas Urrea, una dona de 54 anys que va patir un ictus i que abans treballava conduint un camió de recollida d'escombraries. Pujadas ha explicat que no s'havia plantejat mai que pogués patir aquesta malaltia. L'ictus es va produir mentre era a casa, després d'aixecar-se del llit per anar al lavabo. Recorda que va caure a terra i que, malgrat sentir les persones que li parlaven, no podia respondre. "Era com un altre món", ha relatat.
Des d'aleshores, assegura que la seva vida ha canviat radicalment. Tot i que pot parlar i ha començat a caminar més, explica que té dificultats per formular algunes frases i pateix un cansament molt intens. "Quan haig de pensar alguna frase, vaig amb retard", ha relatat. També ha reconegut que activitats que abans feia amb normalitat ara li representen un esforç considerable.
Pujadas, que abans de l'ictus es considerava una persona molt activa, ha explicat que està recuperant progressivament la mobilitat, però que encara es cansa molt. "Sí, acabo morta, però és un progrés", ha afirmat. La pacient també ha volgut transmetre un missatge sobre la importància de cuidar-se: "Has de viure i t'has de cuidar i deixar de fumar", ha recomanat, tot reconeixent que abans ella fumava molt.
Diagnòstic i tractament en un mateix espai
Vall d'Hebron disposa de la sala One Step Ictus, un espai que permet fer el diagnòstic per imatge i el tractament endovascular en un mateix lloc, amb l'objectiu de reduir el temps d'intervenció. El sistema incorpora una sala híbrida que facilita l'exploració del pacient i l'extracció del coàgul sense haver de seguir el circuit convencional entre diferents espais assistencials.
Rodrigo ha destacat que reduir el temps fins al tractament permet millorar la recuperació funcional dels pacients. Segons les dades que l'hospital va fer públiques el 2024, un any després de posar en marxa aquest model, el 48% dels pacients tractats amb trombectomia directa aconseguien una recuperació clínica gairebé total, davant del 27% dels que seguien el circuit tradicional.
El neuròleg ha explicat que aquest model assistencial, innovador quan es va implantar, s'ha començat a estendre a altres ciutats europees, tot i que encara és poc freqüent.
Finalment, Rodrigo ha insistit que la prevenció i la detecció precoç són les dues eines fonamentals per reduir l'impacte de l'ictus. Ha recordat que actualment hi ha tractaments que poden disminuir la discapacitat, però que només es poden aplicar dins d'uns marges de temps determinats. Per aquest motiu, ha remarcat la importància de buscar atenció mèdica immediata davant de qualsevol símptoma sospitós d'ictus.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta