Hi ha concursos de força, proves de resistència i exhibicions esportives. I després hi ha l’Aixecada de Càntirs d’Argentona, una competició que només podia haver nascut en una vila que ha convertit aquest atuell de fang en símbol, patrimoni i motiu de festa. És probablement el concurs de força més singular de Catalunya: aquí no s’aixequen pedres, troncs ni peses de gimnàs, sinó càntirs plens d’aigua que creixen de mida i pes fins a convertir-se en autèntics gegants de ceràmica.
La 76a Aixecada de Càntirs se celebrarà aquest dimarts 4 d’agost, diada de Sant Domingo, a la plaça de Vendre. El programa oficial fixa l’inici a les 10 del matí, de manera que és recomanable arribar-hi amb temps per trobar un bon lloc i veure com es prepara una de les imatges més espectaculars de la Festa Major d’Argentona.
Com funciona l’Aixecada de Càntirs?
La mecànica és tan fàcil d’entendre com difícil d’executar. Els concursants han d’anar superant una sèrie de càntirs cada vegada més grossos i pesants. No n’hi ha prou amb separar-los de terra: un cop aixecats, els participants han d’acostar-ne el broc a la boca i beure a galet, combinant força, equilibri, tècnica i resistència. El càntir més gran supera el metre d’alçada i, ple, arriba als 200 quilos. El repte té un punt de proesa física, però també una plasticitat difícil de trobar en qualsevol altra competició. Cada intent obliga a abraçar la peça, buscar el centre de gravetat i aconseguir que l’aigua surti pel broc sense perdre el control d’un recipient enorme, fràgil i pesant. Quan el càntir s’aixeca, la plaça aguanta la respiració; quan arriba el glop, esclata.
Aquest 2026 hi haurà Aixecadeta per als més petits, categoria juvenil fins als 17 anys i competició adulta masculina i femenina. Els tres primers classificats adults rebran premis de 300, 100 i 50 euros, mentre que les categories inferiors tindran obsequis dels col·laboradors. L’organització exigeix calçat esportiu i manté obertes les inscripcions a través dels Amics del Museu del Càntir.
La incorporació i consolidació de la categoria juvenil busca assegurar el relleu d’una tradició que continua atraient noves generacions. La primera edició juvenil ja va reunir una vintena de participants, i enguany l’organització havia confirmat inscripcions tant en aquesta categoria com en la sènior setmanes abans de la festa.
Una plaça convertida en graderia popular
L’Aixecada no s’entén només pels quilos. S’entén pel gran ambient de Sant Domingo, amb la plaça de Vendre convertida en una graderia improvisada, famílies, curiosos i habituals seguint cada ronda i animant els participants com si es tractés d’una final esportiva. Tot passa en un matí en què Argentona viu bolcada en el càntir. La festa combina l’Aixecada amb l’ofici, la Xarbotada, el Vot de Poble, la benedicció de les aigües i la venda del càntir de l’any. La celebració moderna es va recuperar el 1951, però enfonsa les arrels en el vot fet per la vila a Sant Domingo al segle XVII. Els jocs populars relacionats amb l’aigua i el càntir s’hi van incorporar el 1963 i avui constitueixen un patrimoni etnològic excepcional.
És cultura popular, és esport i és espectacle. Però, sobretot, és Argentona fent d’una peça quotidiana una cosa extraordinària. Cada 4 d’agost, el càntir deixa de reposar damunt la taula: s’omple, s’engrandeix i desafia els més forts. I tota la vila s’aplega per veure fins on poden aixecar-lo.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta