Al Maresme som l’única comarca que té el seu propi home del temps, amb tot un servei propi. Es diu Meteomar, el Servei Meteorològic del Maresme, i va néixer fa més de trenta anys, el 1994, “per la problemàtica que hi ha hagut, hi ha i hi haurà”, explica el seu responsable, Joaquim Serra. “I serà pitjor”, afegeix amb pragmatisme. Serra resumeix la singularitat meteorològica del Maresme en una frase: “Aquí al Maresme tenim una casuística que hi ha de tot, mar i muntanya. És una orografia completa”. En pocs quilòmetres hi conviuen la façana marítima i una serralada que supera els 700 metres, amb urbanitzacions com Can Massuet o Collsacreu situades per sobre dels 400. Aquesta combinació fa que la comarca pugui viure, sovint en un mateix any, temporals de mar, ventades, aiguats sobtats o fins i tot nevades.
La missió de Meteomar és “poder preveure amb antel·lació els fenòmens”, tot i que Serra reconeix que “cada cop costa més: són més agressius, més intensos”. Les intensitats de precipitació inaudites dels últims anys han posat a prova la capacitat dels sistemes de drenatge locals i, fins i tot, de la pròpia predicció. “Ara cada cop hi ha intensitat molt alta, han quasi desaparegut les pluges tranquil·les d’anar fent. La intensitat molt alta de pluja és horrible: no hi ha sistema hidrològic que pugui suportar 200 litres en dues hores”.
Predir, avisar i mantenir la confiança
Meteomar ofereix un sistema d’alertes als ajuntaments del Maresme, però cadascun decideix el grau d’implicació. És un sistema paral·lel al del Meteocat (servei català) i per poc que se segueixi el seu funcionament adverteixes que sovint els llindars d’alertes són diferents. “Quan vas a posar benzina pots triar diferents opcions: pots optar per preu o per qualitat. L’usuari, cada ajuntament, escull si li interessa un sistema d’alertes o l’altre. O tots dos. Serra insisteix que la fiabilitat és clau: “Hem de valorar bé. No pot ser que cada cop que hagi de ploure ens curem en salut amb alertes i avisos. La fiabilitat del servei dependrà del grau d’encert”. El fenomen del ‘Pere i el llop’ és una de les seves preocupacions: si s’activen massa alertes que no es compleixen, la població pot acabar desatenent-les”.
Serra defensa que, en meteorologia, “hi ha molt component d’interpretació i d’entendre la teva zona”. No n’hi ha prou amb les dades: cal conèixer les dinàmiques locals, l’orografia i el comportament dels vents. “Aquí hem vist molts cops aiguats importants al Vallès i aquí no passa res. Al Maresme mateix hi ha moltes diferències. Juga un paper clau el coneixement del territori i saber com funciona”.
Un clima que canvia més ràpid del que indiquen les dades
El responsable de Meteomar alerta que els períodes de retorn dels fenòmens —les freqüències amb què, estadísticament, es repeteixen— ja no són vàlids. “Tenim dades dels anys 90 i 2000. La realitat ha canviat molt. Mira les Terres de l’Ebre: en quatre anys, un episodi catastròfic cada any. Si ara ho reviséssim, el temps s’escurçaria i molt”. Segons Serra, “estem veient fenòmens que abans eren excepcionals i ara són habituals”. I cita un exemple molt proper: “Que a Mataró s’inundi el Cargol ho hem vist sovint” però els efectes d’un temporal com el Gloria o de pluges de 200 litres en poques hores podrien provocar, avui, “inundacions importants” sense necessitat d’arribar a registres extraordinaris com els de València. “Aquí no fa falta tanta aigua per a fer mal”
No tots els ajuntaments del Maresme estan adherits al conveni amb el Consell Comarcal per tenir accés als serveis de Meteomar. “Hi ha algun ajuntament que, malgrat la situació que hi ha i que tenen carrers conflictius, s’han donat de baixa”, lamenta Serra. I conclou, contundent: “Em costa de creure que, amb la realitat climàtica que tenim, algú decideixi prescindir d’un servei com aquest”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta