Carregant...
El Centre Ocupacional de la Fundació Maresme. Foto: ACN

Redacció / ACN

Alerta per la manca de places als centres ocupacionals del Maresme per a persones amb discapacitat

: “Quedar-se a casa no és gens positiu”, alerten des de la Fundació Maresme, que preveu exhaurir les places disponibles el curs vinent i impulsa una campanya per obrir un nou centre el 2027-2028

Els centres ocupacionals del Maresme per a persones amb discapacitat es troben cada vegada més a prop del límit de la seva capacitat. Gestors, usuaris i familiars alerten de la manca de places, mentre la Fundació Maresme ja treballa per ampliar l’oferta davant la previsió que l’any vinent no quedi cap plaça disponible a la comarca. L’entitat ha posat en marxa una campanya de captació de fons amb l’objectiu de reunir prop d’un milió d’euros i poder obrir un nou espai durant el curs 2027-2028.

En declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el director de la Fundació Maresme, Albert Vidal, alerta que quedar-se a casa “no és gens positiu” per a les persones amb discapacitat. Els centres ocupacionals, explica, ofereixen una “alternativa” de vida que combina esport, creixement personal i activitat laboral “terapèutica”, a més de facilitar la socialització i mantenir una rutina.

Actualment, la Fundació Maresme atén unes 300 persones repartides en cinc centres de la comarca. Un dels principals problemes és que es tracta de places amb una rotació pràcticament nul·la: els usuaris hi accedeixen habitualment quan acaben l’etapa escolar i hi romanen fins a la jubilació o fins que finalitzen el seu recorregut vital.

El Centre Ocupacional de la Fundació Maresme. Foto: ACN

Això fa que les noves incorporacions siguin molt limitades. Vidal explica que les baixes són “una o dues a l’any” i que diversos joves que han acabat ara els estudis no podran incorporar-se al setembre al centre de Mataró perquè “no hi ha places”. De cara al curs 2026-2027 encara en quedaran algunes a Pineda, Tiana o Vilassar de Dalt, però l’entitat calcula que la situació empitjorarà l’any següent.

“L'any que ve creiem que ja no hi haurà cap plaça a la comarca, i per això estem treballant”, insisteix el director de la Fundació Maresme, que explica que l’entitat busca un nou espai. Les opcions passen per adaptar algun equipament existent en desús o construir-ne un de nou: “Estem buscant una infraestructura en tots els formats”.

Des de la Fundació remarquen que el problema no és la manca de places concertades per part de la Generalitat, sinó la falta d’espais físics on ubicar-les. Per això, l’entitat ha activat la campanya per aconseguir els recursos necessaris per al nou centre, mentre famílies i usuaris reclamen que s’ampliï l’oferta.

Un dels que defensa aquesta necessitat és Pere Torrents, usuari veterà de la Fundació Maresme i una de les persones més vinculades al dia a dia del centre. “M'agrada molt el que fem i volem obrir un altre centre perquè si no es quedarà gent al carrer i això no pot ser”, afirma. Torrents també col·labora habitualment en la cantina, on prepara entrepans i cafès, i és portador d’en Santi, el gegant que s’ha convertit en una icona de l’entitat.

El Centre Ocupacional de la Fundació Maresme. Foto: ACN

Famílies que ja han viscut la manca de places

Les famílies també alerten de les conseqüències que pot tenir l’absència de places per als joves que finalitzen l’etapa escolar. Loli Lozano, mare d’un usuari amb síndrome de Down, recorda que fa catorze anys va viure la mateixa incertesa quan buscava una plaça per al seu fill.

“Havíem lluitat molt i no estàvem disposats que es quedés a casa i agafés una depressió”, explica Lozano, en declaracions recollides també per l’ACN. Segons relata, el pas pel centre ocupacional ha estat molt positiu tant des del punt de vista emocional com pel desenvolupament del seu fill.

“Ell està molt feliç amb els seus companys i les activitats”, assegura. Per a aquesta família, l’opció de quedar-se a casa no ha estat mai sobre la taula, i per això reclama que es creïn noves places als centres ocupacionals del Maresme perquè altres famílies no hagin de passar per la mateixa situació.

Lozano també qüestiona que la necessitat d’aquests espais no es pugui anticipar amb més temps i acusa les administracions de “deixadesa” en qüestions relacionades amb la integració dels col·lectius vulnerables. “Des que neixen que ja ho saben i per a les famílies és difícil d'entendre que no es moguin abans”, lamenta.