La brossa orgànica, assignatura pendent del reciclatge

Si ets dels que separes a casa el paper, el vidre i els envasos i penses que amb això ja fas prou, t’equivoques: t’estàs oblidant de la matèria orgànica, una de les fraccions més importants! Potser no ens ho sembla, però les restes de menjar que llencem a la bossa d'escombraries que no toca acaba sent un dels grans esculls per complir els objectius europeus de reciclatge i de recollida selectiva. La fracció orgànica representa prop del 40% del total de residus municipals que generem: restes d'aliments, ossos, espines, closques, flors i petita poda de jardineria. És la fracció més abundant en pes i la que pitjor se separa a casa nostra. I això, segons Maresme Circular —la marca del Consorci de Residus del Maresme—, és un problema estructural que cal afrontar de manera urgent i col·lectiva.

Una dècada d’estancament

“Fa més d'una dècada que estem encallats. A Catalunya recollim la mateixa quantitat d’orgànica any rere any”, alerten des del Consorci. Tot i que a Catalunya som pioners en implantar la recollida d’orgànica fa més de 25 anys, avui només s’està captant una tercera part del que es genera. Les altres dues terceres parts acaben al contenidor gris, barrejades amb tot tipus de deixalles, cosa que fa molt més difícil la seva recuperació.

Només es capta una tercera part de la brossa orgànica que es genera

Al Maresme, la situació no és gaire diferent: es recullen anualment unes 30.000 tones de la fracció orgànica, una xifra que no ha variat gaire des de fa uns 10 anys. El que sí ha canviat són alguns hàbits socials: el malbaratament alimentari ha disminuït, cada cop més persones utilitzen tapers per endur-se el menjar sobrant dels restaurants i planifiquen millor els àpats. En conseqüència, es genera una mica menys de residu orgànic, però això no és suficient per fer el salt qualitatiu que caldria.

Per què no millorem?

La ciutadania la percep com a incòmoda, sovint per motius infundats

La recollida d’orgànica és percebuda com la més difícil per a la ciutadania. Fa pudor, suqueja i és la fracció més incòmoda de gestionar. “Si hem de triar, abans separem el vidre o el cartró. L’orgànica sovint es queda pel camí”, apunten des de Maresme Circular. A més, circulen falsos mites com que no es pot guardar ni dos dies a casa per les males olors i que amb el porta a porta només es pot menjar peix dos cops a la setmana... però la realitat és que, amb cubells airejats i bosses compostables, es pot conservar correctament fins al dia que toca depositar-la al contenidor corresponent o treure-la mitjançant el porta a porta.

Tot plegat frena la participació ciutadana i limita l’eficiència dels sistemes de recollida tradicional. I sense una millora clara en la captació de la fracció orgànica, Catalunya no podrà complir els objectius europeus de reciclatge: el 55% l’any 2025, el 60% el 2030 i el 65% el 2035. Actualment estem estancats al 40%.

Ara bé, aquells municipis que tenen implementats sistemes eficients de recollida, ja sigui contenidors intel·ligents o el porta a porta han vist com els seus percentatges de recollida selectiva han augmentat significativament, també el de la fracció orgànica. Un exemple és Sant Andreu de Llavaneres  que el 2022 va implementar la recollida porta a porta, passant de recollir selectivament un 58,8% dels residus el 2022 a un 79,6% el 2023, entre els quals 114,16 Kg per habitant / any de matèria orgànica, un 8,8% més respecte el 2022.[banner-AMP_5]

L’orgànica mal separada, un problema ambiental

Quan la fracció orgànica no se separa correctament i acaba barrejada amb altres residus al contenidor gris, la seva gestió esdevé molt més complexa. A la planta de tractament de residus del Maresme, quan l’orgànica arriba dins la bossa de rebuig, el primer que s’ha de fer és intentar separar-la i això implica processos mecanitzats amb alta tecnologia que són costosos.[banner-AMP_6]

Se'n pot extreure compost fertilitzant i biogàs

Un cop separada, o bé es pot valoritzar generant biogàs o bé es pot fer compost. No obstant, el compost que s’obté és d’una qualitat tan baixa que per llei s’ha de portar a l’abocador o incinerar-se per fer-ne energia. I això implica desaprofitar el seu potencial com a recurs. L’orgànica ben separada també pot seguir dues vies de tractament: compostatge (amb oxigen) o metanització (sense oxigen). En canvi, en ambdós casos, se n’obté un producte amb valor: compost fertilitzant i biogàs. Al Maresme, tota l’orgànica separada selectivament es porta a la planta de Granollers, on es transforma en energia i en compost que després acaba als nostres camps i horts agrícoles, tancant el cicle.[banner-AMP_7]

El mirall del País Basc i Navarra

Calen més campanyes per conscienciar la ciutadania

Hi ha regions de l’Estat que han aconseguit superar el sostre de vidre de la recollida selectiva. El País Basc i Navarra estan per sobre del 50% en recollida total gràcies, principalment, a una captació molt millor de la fracció orgànica. Això s’explica no tant per la tecnologia, sinó per la implicació social: campanyes continuades, sumats a una ciutadania conscienciada i a sistemes efectius -tot i que aquests també s'apliquen a Catalunya- com el porta a porta o els contenidors tancats.[banner-AMP_8]

Catalunya, tot i haver estat capdavantera en la implantació de sistemes innovadors de recollida, no ha aconseguit la mateixa resposta social. “Parlem molt d’envasos, molt de tèxtil... però molt poc d’orgànica”, lamenten des del Consorci.

Cap al canvi: trencar barreres i visibilitzar el retorn

Des de Maresme Circular, la recepta per sortir de l’estancament passa per diversos fronts:

• Millorar la comunicació: fer entendre que l’orgànica que es recull del contenidor gris és de molt baixa qualitat i molt costosa de separar, mentre que l’orgànica ben separada té un alt valor per a fer-ne compost. Cal explicar també que, si utilitzem cubells airejats i bosses compostables, l’orgànica es pot mantenir a casa un parell de dies sense fer pudor fins que la puguem llençar als contenidors intel·ligents o al porta a porta el dia que correspongui. I que si separem bé els residus a casa, veurem de seguida que en realitat generem molt poc rebuig.

• Visibilitzar el retorn: regalar compost als veïns, fer-lo servir als parcs i jardins municipals, explicar on va a parar la brossa ben separada.

• Potenciar la recollida eficient: Seguir promovent el porta a porta o els contenidors intel·ligents allà on sigui viable.

• Treballar la consciència col·lectiva: sense una major participació ciutadana, no hi ha objectius europeus que valguin.

[banner-AMP_9]