Aquest 2025 ha estat un any intens per a la Fundació. Com valores la programació d’exposicions?
En destacaria sobretot la de Neus Dalmau, que prové del món underground, punk i psicodèlic, i que barreja poesia amb referències a Verdaguer, Maragall, Palau, Walter Benjamin i Nietzsche. Era una artista més aviat desconeguda dins del mercat de l’art, i encara viva, i això és important perquè tant ella com nosaltres ho haguem pogut gaudir. La mostra també s’ha relacionat amb el tema d’art i salut, ja que l’artista, a través de la pintura, ha pogut treballar traumes d’infantesa i ha contribuït a la seva pròpia sanació. Hem proposat activitats paral·leles al voltant de la sanació a través de l’art, amb la participació de metges, psicòlegs i professionals del món de l’art. L’exposició ha tocat moltes vessants i també ha funcionat molt bé amb el públic.
L’any que ve dediqueu una exposició a Isidre Nonell, un altre artista poc convencional.
Nonell es va proposar retratar persones al marge de la societat. Picasso l’admirava; tots dos eren conscients dels submóns socials que existien, com el dels gitanos, que eren marginats però amb normes pròpies. Analitzarem la seva relació amb el dramaturg Juli Vallmitjana, que també va sentir una gran fascinació pel món caló i el va portar a escena. La preparació de l’exposició inclou obres cedides per diferents museus, com el MNAC, el Museu Picasso i Montserrat, i s’ha fet un treball d’investigació molt rigorós de Julià Guillamon.
El Poesia i + ha estrenat direcció artística, amb Gabriel Ventura i Leonardo Granados. Quina valoració en feu?
Ha estat un any de traspàs i consolidació. Els directors han hagut d’entrar en contacte amb els espais del festival, que no coneixes del tot fins que no hi s’hi executen les obres. La programació m’ha agradat molt: poesia i paraula han pres el protagonisme, tot molt cuidat. Hem tingut molts espectacles amb entrades esgotades, encara que vam haver de suspendre un dels dies per mal temps, cosa que va afectar l’assistència. També vam fer una campanya de comunicació molt interessant, analògica, amb cartes i fulletons, amb l’objectiu de posar relleu a la paraula. Un festival de poesia ha de ser, sobretot, un festival de la paraula.
Joan Rangel és el nou president de la Fundació. Què implica la seva arribada?
Rangel era l’alcalde de Caldes quan es va crear la Fundació. Ell es va implicar molt i ha estat clau en consolidar el projecte, després que Palau i Fabre tries aquest municipi per instal·lar-la. Rangel és una persona rellevant i amb contactes, que ens podrà ajudar molt a nivell institucional, en especial en un moment de retallades pressupostàries. Ara volem organitzar una trobada amb les entitats del poble per l’aniversari de la mort de Palau i Fabre, al febrer, per fer un dia dedicat a la seva memòria i implicar la comunitat.
Quins són els reptes més grans per a un centre com la Fundació?
Treballem en condicions molt precàries. A la cultura tothom hi posa vocació i moltes hores, però falten mans i recursos per fer tot el que voldríem. No tenim pressupost per a grans campanyes publicitàries, preferim destinar els recursos a les activitats. Donem feina a perfils de tota mena i de proximitat: traductors, editors, fusters, paletes, personal de guies i neteja, a més dels artistes... Som un motor per al territori i reivindiquem aquest rol.