Un doble crim ultra al Maresme i 45 anys de silenci

De totes les novetats editorials d’aquest inici d’any a casa nostra i mirant ja de cara a Sant Jordi, el llibre ‘Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme’ té números per convertir-se en destacat. Dos maresmencs de pedra picada han consumat anys d’investigació amb un volum que posa trenca 45 anys de silenci, volgut o induït, sobre un doble crim perpetrat per la ultradreta a casa nostra. Terrorisme polític o, com arriben a concloure els dos autors, “l’aportació de la violència ultra a la comarca com a prolegòmen del Cop d’Estat del 23-F”. En temps de ‘posar llum a la foscor’, Albert Calls i Damià del Clot han encès un lot i enfoquen. Enfoquen endins del bosc i dels temps foscos de la Transició.

La nit del 20 de novembre de 1980, cinquè aniversari de la mort de Franco, el Maresme va viure un dels episodis més foscos de la seva història recent. A Cabrera de Mar, un grup de militants de les joventuts de Fuerza Nueva va assassinar dos joves i en va deixar un tercer ferit greu en un bosc d’Agell. Durant dècades, aquell doble crim va quedar diluït en la crònica negra, desconnectat del seu context polític i gairebé oblidat a la comarca.

Ara, el llibre Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme, d’Albert Calls i Damià del Clot, rescata els fets amb una investigació rigorosa que combina periodisme, història i narrativa de no-ficció. “És un reportatge periodístic, però també història i novel·la negra de no-ficció”, expliquen els autors. L’objectiu: reparar l’oblit i restituir les víctimes.

Un crim polític

Els fets es van produir quan un grup d’ultres va sortir per Mataró amb la intenció d’“espantar adversaris polítics”. Havien anat a buscar militants d’esquerres a l’Ateneu Llibertari del carrer 10 de Gener, però no hi van trobar ningú. Pel camí es van creuar amb tres joves d’entorns humils —Juana Cao, José Muñoz i Antonio Camacho— procedents del polígon Espartero (Pla d’en Boet). “Gent pobra, d’entorn marginal”, recorda Calls.

Els van parar una trampa amb l’excusa d’anar “a fotre un pal a Agell” i, un cop al bosc, Salvador Durán —militant ultra— va disparar a sang freda. José Muñoz va rebre dos trets; Juana Cao, tres per l’esquena. Antonio Camacho va poder fugir malferit i el seu testimoni va impedir que el crim quedés ocult. “El que semblava el resultat d’una nit d’alcohol i drogues es revela com un crim polític a les portes del 23-F”, resumeix Del Clot. La sentència condemnà Durán, però no va reconèixer el mòbil polític. “El Codi Penal franquista no contemplava l’agreujant”, recorden. Oficialment, no es va vincular el crim a Fuerza Joven ni a l’extrema dreta organitzada.

Estirar fils, més enllà de la sentència

La investigació del llibre va començar gairebé per atzar. Calls tenia 14 anys quan va sentir parlar del crim. “Sempre em va quedar al cap. Era un crim important per Cabrera”. Anys després, treballant la memòria històrica del municipi, va començar a recopilar informació dispersa. “Un dia parlo amb en Damià i s’hi enganxa”. Van demanar el sumari a l’Audiència Provincial. Resposta: no, per la llei dels 50 anys. Només van obtenir la sentència. A partir d’aquí, van començar a parlar amb periodistes com Josep Maria Fàbregas, historiadors com David Ballester —autor de Vides truncades—, activistes com Robert Manrique, advocats i el jutge instructor del cas, Gimeno Bayón.

El llibre reconstrueix una trama ultra amb epicentre al Maresme, vinculacions amb la Guàrdia Civil i connexions amb noms del 23-F com Juan García Carrés. El fiscal del cas va apuntar que el paper de la Guàrdia Civil podia ser “encobridor o cooperador necessari”. Durán va arribar a declarar que li havien facilitat armes. Es van obrir peces separades, es van fer registres a Mataró, Argentona i fins i tot a una finca nazi a Can Vinyamata. Tot va acabar arxivat. “Això empodera”, diu Calls sobre la decisió d’anar més enllà de la veritat judicial. “Ens faltava la veritat real”.

Tot el llibre està escrit amb exquisidesa i rigor. El que són dades, es presenten com a tal. El relat del comprovat hi figura. El que són lectures o interpretacions queda plenament reconegut i presentat com a tal. Del Clot i Calls han anat a tots els racons de la geografia i entorn al voltant del doble crim. Però hi ha encara zones fosques que, admeten, no han pogut il·luminar.

La violència ultra al Maresme

El llibre contextualitza el crim en un 1980 especialment sagnant a l’Estat. “És l’aportació de la violència ultra al Maresme al cop d’estat del 23-F”, defensa Del Clot. A la comarca hi havia estructures ultres actives, especialment a Arenys de Munt, amb esquadres organitzades i connexions amb el vell règim. Tot i això, el crim va passar gairebé desapercebut. “No passa a Barcelona i les víctimes eren pobres. Dos lumpen d’extraradi”, lamenta Calls. El silenci institucional i mediàtic va contribuir a esborrar-lo de la memòria col·lectiva. “Formen part de la llista de cadàvers”, diu Del Clot.

Segons els autors, a Catalunya només hi ha tres víctimes mortals documentades per la violència ultra durant la Transició: la del cas El Papus i els dos joves mataronins.

La importància és el pòsit que deixa el llibre. “Tenim un deure com a comarca per conèixer l’episodi”, afirma Calls. L’obra vol ser també un instrument de restitució. “Si hi ha familiars, han de poder reclamar el reconeixement com a víctimes del terrorisme”, apunta en referència a la feina de Manrique. “Se’ls va truncar la vida en plena joventut. I els que els van matar també eren joves. Genera dolor”, afegeix. Salvador Durán tenia 25 anys.

Els autors han estat “molt zelosos en contrastar fonts” i diferenciar fets d’opinions. Tot i això, reconeixen que la investigació no tanca el cas: “El llibre està tancat, però obre portes. Hi ha camí per córrer”. El debat final també connecta passat i present. “El cop d’estat ara no el fan els militars, el fan els jutges”, opina Del Clot. Calls discrepa: “Ara hi ha un altre feixisme, una altra evolució. Però el totalitarisme sempre torna”.

Dos morts i mig no és només un true crime. És una peça de memòria històrica del Maresme que rescata una “geografia de l’horror” massa temps silenciada i situa la comarca en el mapa de la violència política de la Transició.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta