El pantà de Sau, a la conca del Ter, que alimenta el Maresme
Notícies relacionades
El pantà de Sau, a la conca del Ter, que alimenta el Maresme

Redacció

Què fa especial l’aigua del Maresme? Així és com la tracten abans que arribi a casa teva

Els embassaments del Ter i el Llobregat, els aquífers de la Tordera i la Riera d'Argentona i les dessalinitzadores: el recorregut invisible de l’aigua fins a les llars maresmenques

AMARGANT PATROCINI CABRERA (1)
 

Quan obrim l’aixeta de casa, poques vegades pensem en el viatge que ha fet l’aigua abans d’arribar-hi. Al Maresme, aquest recorregut és especialment complex i divers: pot provenir dels embassaments del Ter i del Llobregat, dels aqüífers de la comarca —com el de la Tordera o la Riera d’Argentona— i també de la dessalinitzadora de Blanes. Tot aquest cabal es tracta i es controla en potabilitzadores i depuradores que en garanteixen la qualitat i la seguretat abans d’arribar a les llars.

L’origen de l’aigua que arriba al Maresme

Al Maresme Nord, el subministrament depèn de la planta potabilitzadora de Palafolls, que s’alimenta tant dels pous de l’aqüífer de la Tordera com de la dessalinitzadora de Blanes. Des d’aquí es distribueix a un total d’11 municipis: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

En canvi, els 19 municipis del Maresme Central i Sud, entre els quals hi ha Mataró, reben l’aigua del sistema Aigües Ter Llobregat. Aquesta xarxa s’abasteix dels embassaments de la conca del Llobregat (La Baells, La Llosa del Cavall i Sant Ponç) i de la conca del Ter (Sau, Susqueda i El Pasteral). L’aigua és tractada a la planta potabilitzadora de Cardedeu (Vallès Oriental) abans d’arribar a la comarca.

La planta dessalinitzadora de la Tordera, al terme municipal de Blanes | Cedida

La planta dessalinitzadora de la Tordera, al terme municipal de Blanes | Cedida

La dessalinitzadora de la Tordera, situada a Blanes, és un element essencial per garantir l’aigua al Maresme Nord, tant per al consum de la població com per a les activitats econòmiques. Tot i això, part de l’aigua que genera també es fa arribar als municipis connectats al sistema Ter-Llobregat.

Aqüífers i depuradores

A més dels embassaments i la dessalinitzadora, el Maresme disposa de diversos aqüífers que aporten recursos propis. El més important és el de la Tordera, però també tenen un pes destacat el de la Riera d’Argentona i el de Montgat.

Riu Tordera amb aigua

Riu Tordera amb aigua

Pel que fa al tractament de les aigües residuals, la comarca compta amb tres grans depuradores: la del Baix Maresme (Teià-El Masnou), la de Mataró i la de l’Alt Maresme (Tordera). Aquest sistema es complementa amb 8 estacions depuradores (EDAR) més, ubicades a Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls). En total, la xarxa de sanejament es completa amb 40 estacions de bombament i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris