Carregant...
L'escena habitual de la Garrinada: música en directe, el porc inflable presidint i absolutament ple de públic. Foto: Garrinada

Cugat Comas

La Garrinada d'Argentona i el mèrit enorme de fer un quart de segle com a festa referent

Fa 25 anys que el jovent d'Argentona posa en pràctica el convenciment dels que van crear la Garrinada: que una altra Festa Major és possible i que aquesta passa per arremengar-se i tirar-la endavant amb feina i orgull

Argentona celebra aquest estiu el 25è aniversari de la Garrinada, una fita que va molt més enllà d’un simple número rodó. És la consolidació d’un model singular, autogestionat i resistent al pas del temps, que ha sabut fer-se un lloc indiscutible dins de la Festa Major de la vila i, molt probablement, com la festa jove més important de Catalunya fora del circuit dels festivals comercials. “Fer 25 anys és un orgull com a Garrinada i com a poble”, afirma amb emoció Marina Alaminos, presidenta de l’associació i portaveu de l’assemblea de la Garrinada. No és per menys: des de la seva creació, la festa ha sabut mantenir l’esperit fundacional amb una vitalitat envejable, reinventant-se any rere any sense perdre l’ànima rebel i comunitària que la defineix.

“La Garrinada va néixer perquè un grup de joves no estaven contents amb com l’Ajuntament feia la Festa Major. Van decidir: ‘doncs fem-la nosaltres’. I va funcionar”, explica Alaminos. Aquella primera guspira va encendre un moviment que s’ha perpetuat durant un quart de segle. El més impressionant, segons ella, és que “l’essència és la mateixa: els joves ens fem la festa perquè si no ens la faran com no ens agrada”.

Aquest esperit ha estat transmès de generació en generació: “S’ha anat passant, d’una escola a una altra. Ha crescut, sí, però sempre s’ha mantingut el cor del projecte. Ens ho creiem i ens l’estimem molt”. Aquest sentiment de pertinença és clau: la Garrinada no és només una festa, és un espai d’aprenentatge, compromís i orgull col·lectiu.

Autogestió, voluntariat i treball en equip

Amb un equip actual de 20 joves, l’organització de la Garrinada es manté activa tot l’any: “Ens trobem un cop al mes, treballem per comissions, busquem idees, repensem el format, renovem el producte. És una feinada brutal, però la tirem endavant perquè ens ho creiem”. L’autogestió és l’eix vertebrador del projecte. La festa no té ànim de lucre i es finança principalment a través del consum a la barra. “La subvenció només cobreix un 10% del pressupost”, denuncia Alaminos. “Econòmicament, sostenir un projecte com aquest cada cop costa més. Els grups són més cars, la competència dels festivals és ferotge i els ajuntaments inflen la bombolla d’alguns artistes”.

Però si alguna cosa salva cada edició, és el voluntariat: “Cada any comptem amb un centenar de voluntaris. Sense ells no podríem obrir la festa. Veiem que tot el poble s’estima la Garrinada i mai falla aquesta pota del voluntariat”.

Adaptació i resistència en temps de festivals

Amb el creixement de la indústria dels macrofestivals, la Garrinada ha resistit amb orgull el cant de sirenes del model comercial. “El nostre objectiu no és créixer ni portar gent de Lleida. Fem una festa per la gent del poble, de proximitat, de comarca. No som un festival ni ho volem ser”, afirma amb claredat la Marina. Aquest equilibri no ha estat fàcil. “Ens hem sabut adaptar. Ara tenim un format més ajustat, amb menys problemes d’aforament i nits més diverses, sense caps de cartell únics. Busquem tres grups per nit, potents i variats, però sense perdre l’essència”, diu, en referència a l’aforament màxim de 4.500 persones i la voluntat de no deixar ningú fora.[banner-AMP_5]

La festa també ha anat variant d’ubicació, a mesura que ha crescut: de l’escola Riudemeia a Les Fonts, i ara a l’escola Argentona, on alguns anys s’ha hagut de tancar l’accés per seguretat. “Quan hem hagut de tancar, ho fem per responsabilitat. No ens agrada que ningú quedi fora”. Per tenir idees tan clares com aquestes la Garrinada sorprèn i es renova cada any, cartell a cartell.[banner-AMP_6]

La Garrinada es va seguir fent el 2021, en temps de restriccions

 

El valor del relleu generacional

Un dels grans reptes de la Garrinada ha estat garantir el relleu generacional, especialment després de la pandèmia. “Aquells anys van cremar una mica la continuïtat, i ens estem recuperant ara”, reconeix Alaminos. Tot i així, l’organització aposta per incorporar joves a partir dels 18 anys: “Procurem que hi hagi joves entre els 18 i els 30 per renovar-nos i estar al dia en música”. Per a molts joves d’Argentona, la Garrinada és la seva primera festa. “Haver crescut sabent que Argentona té aquest projecte i que el fan els joves fa que ens l’estimem molt”, assegura la Marina. Això es reflecteix en l’impuls continu de voluntaris que, any rere any, es converteixen en els futurs organitzadors.[banner-AMP_7]

Els actes de commemoració dels 25 anys no es limiten als dies 4, 5 i 6 d’agost. “Ho hem anat celebrant durant tot l’any i a l’octubre hi haurà una celebració més seriosa”, avança Alaminos. A més, enguany s’ha presentat un nou capgròs i ha tornat l’Orquestra de la Gran Porca, una formació emblemàtica amb músics del poble.[banner-AMP_8]

25 anys més?

Quan se li pregunta pel futur, la Marina no dubta: “Tenim ganes de fer 25 anys més”. El camí no serà fàcil, però tenen clar que la clau està en mantenir-se fidels a l’essència. “La Garrinada no pot ser un festival. Si ho volguéssim mutar, perdria l’essència i no duraria. Seria un fiasco”.

Per això, el seu compromís és ferm: “Seguirem fent equilibris i volem seguir fent la festa que la fem. I com la fem”. I si el passat és un indicador, no hi ha dubte que la Garrinada continuarà sent un far per als joves, una celebració autèntica, valenta i estimada. Un exemple de com l’organització col·lectiva i la passió poden resistir qualsevol tempesta.[banner-AMP_9]

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Etiquetes: