Quan arriba la nit del 31 d’octubre, entre castanyes, panellets i disfresses de Halloween, moltes poblacions del Maresme recuperen la seva pròpia manera d’entendre el misteri i la por. A les dues viles germanes d’Arenys de Mar i Arenys de Munt, aquesta connexió amb l’imaginari màgic pren una forma molt particular: la de les bruixes, protagonistes de llegendes que, segles després, continuen fascinant els veïns i alimentant el patrimoni oral de la comarca.
Les bruixes del Maresme: entre la història i el mite
Com explica Francesc Carreras i Candi a la seva monografia sobre el castell de Burriac, la persecució de bruixes va tenir un dels seus punts àlgids al Maresme entre 1618 i 1620. Tot i que la major part dels casos documentats van ser anecdòtics, la por a la bruixeria va planar també sobre els dos Arenys, com recull Josep M. Pons i Guri el 1944. Segons el seu relat, el 3 de febrer de 1619 els prohoms de Sant Martí d’Arenys (Arenys de Munt) i de Santa Maria d’Arenys (Arenys de Mar) es van reunir a la riera de Vallvidrera, just al límit entre les dues viles, per discutir afers econòmics. Però en aquell encontre hi van afegir un últim punt: designar sis veïns perquè demanessin justícia “contra los bruxos y bruxes” i en gestionessin la persecució amb diners públics.
L’acord, però, no va prosperar: cinc dels vint-i-vuit assistents s’hi van oposar i el tema va morir allà mateix. Malgrat tot, l’episodi revela fins a quin punt la bruixeria formava part de la vida quotidiana, d’una societat on el misteri, la religió i la superstició sovint caminaven de bracet.
Arenys de Munt: la Xica Camps i la campana Martina
Les històries d’Arenys de Munt, recollides per Cels Gomis a La bruixa catalana (1987), són d’un simbolisme poderós. Una de les més conegudes parla de la Xica Camps, una dona del bosc que carregava feixos de gatoses i que, segons els carboners locals, tenia la capacitat de deixar clavades les seves mules a terra només amb la seva presència. Quan la van increpar, li van exigir que “desfés l’encanteri”, convençuts que ella era la causa del prodigi.
Una altra llegenda situa l’acció dins l’església d’Arenys de Munt: el rector, sospitant de la presència de bruixes entre els fidels, va deixar el missal obert damunt l’altar, com manava la tradició, perquè cap bruixa pogués sortir del temple. Pel que sembla, n’hi havia alguna. Però la història més llegendària és la de la campana Martina, que segons la tradició tenia el poder de espantar les bruixes. Quan aquestes intentaven provocar un temporal, la campana repicava amb tanta força que fins i tot el bruixot Blanquillo va sortir disparat, d’un cop de batall, fins al Sot d’en Bancó, a l’altra banda del Corredor.
Arenys de Mar: la por que no va prosperar
A Arenys de Mar, les bruixes no van arribar a ser perseguides ni condemnades. Tot i la pressió de certs sectors, el seny col·lectiu va prevaldre sobre la superstició. Aquesta contenció va permetre que, amb el pas dels segles, les històries prenguessin forma de llegendes més culturals que religioses, part d’un patrimoni oral compartit.
En temps de Halloweens globals, Arenys de Mar i Arenys de Munt recorden que la màgia i la por també són part de la nostra pròpia cultura. Les seves bruixes, més que dimonis, són símbols de saviesa popular, de dones lliures que la història va voler silenciar. I cada Castanyada, quan la foscor arriba d’hora i les primeres castanyes cremen als carrers, les velles històries tornen a despertar —com si les campanes de la Martina tornessin a sonar— per recordar-nos d’on venim.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta