El creixement sostingut del Maresme reflecteix un canvi estructural profund en la relació entre Barcelona i la seva àrea metropolitana, que transforma el paper de la comarca dins del sistema residencial català. Dos experts en demografia i territori coincideixen a situar aquest fenomen dins d’un mateix marc general de suburbanització, però el llegeixen des de perspectives complementàries: el sociòleg Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), i la professora Arlinda García Coll, del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
Un procés compartit a tota la corona metropolitana
Per a García Coll, el que passa al Maresme no és un cas excepcional, sinó part d’una dinàmica metropolitana més àmplia. “És un fenomen que es nota des de fa temps i és bastant comú tant a la costa nord com a la sud de Barcelona. Tant el Maresme com Castelldefels i Gavà estan vivint un procés similar: s’estan convertint en zones residencials, sobretot de persones de Barcelona i de l’àrea metropolitana, i també de població estrangera d’alt nivell econòmic”, explica.
En aquesta línia, Pau Miret assenyala que el Baix Maresme s’ha integrat plenament en la dinàmica residencial de Barcelona: “Els que tenen rendes altes i marxen de Barcelona opten per aquest sector perquè és una zona d’alt standing”. I ho concreta: “El Baix Maresme s’ha consolidat com un dels principals espais de recepció d’aquesta població, gairebé com un continu residencial d’alt nivell”.
Panoràmica d'Alella, al Baix Maresme
L’habitatge com a factor determinant
Tots dos experts coincideixen a assenyalar el preu de l’habitatge com el principal motor del canvi. “El preu de l’habitatge és molt important: determina qui pot entrar i qui no”. Segons la geògrafa, el Maresme parteix d’un avantatge estructural: una oferta vinculada a la segona residència, sovint unifamiliar amb jardí, que s’ha reconvertit en primera residència.
“Això arrossega les famílies. Amb l’encariment de l’habitatge, qualsevol habitatge familiar acaba sent aprofitat”, explica. El procés s’ha intensificat després de la pandèmia de la Covid-19. “Després de la Covid ha quedat molt la idea de quines condicions d’habitatge volem: tenir espai exterior i qualitat de vida es valora molt més”.
Miret hi afegeix una altra derivada: “Els preus immobiliaris han arribat a nivells tan alts que moltes cases les compren estrangers”, un factor que tensiona encara més el mercat immobiliari.
Casa unifamiliar d'alt standing al Maresme, pel preu d'un pis a Barcelona
Un territori atractiu però cada vegada més selectiu
La combinació de proximitat a Barcelona, entorn natural i oferta residencial ha reforçat l’atractiu del Maresme. “El Maresme ofereix qualitat de vida que Barcelona no pot oferir”, apunta García Coll, mentre que Miret en subratlla el paper com a espai de recepció de rendes altes.
La professora destaca també el pes de la inversió estrangera immobiliària: “Hi ha una part de migració adinerada que pot comprar en municipis com Sant Andreu de Llavaneres”. Miret matisa: “Són persones amb alt poder adquisitiu, però amb una vida relativament integrada al territori”.
L'autopista entre el Maresme i Barcelona cada dia va més plena
Residencial però no laboral
Un dels punts clau és la funció del Maresme com a zona residencial. “El Baix Maresme s’utilitza com a zona residencial, no com a zona laboral”. Això implica que molts residents treballen a Barcelona o al Vallès. “El Maresme depèn de Barcelona. Si falla la connexió, hi ha un problema perquè la feina és allà”. També apunta la manca de llocs de treball qualificats al territori.
El transport i la mobilitat són un dels grans problemes. “Molta gent ha deixat Rodalies i això ha col·lapsat les carreteres”. García Coll hi afegeix: “Les carreteres estan saturades i això condiciona el dia a dia”. També alerta que la dispersió urbana incrementa la dependència del cotxe i encareix els serveis públics.
Aglomeracions a l'estació de Rodalies de Mataró: l'atracció de població tensiona el transport i els serveis al Maresme. Foto: ACN
Desigualtats internes i polarització territorial
El Maresme no és homogeni. “Com més a prop de Barcelona, més ric; com més lluny, més pobre”, resumeix Miret. Aquesta desigualtat territorial també es dona dins dels municipis. La tensió del mercat de l’habitatge té efectes socials directes: “Hi ha una gran inseguretat residencial que afecta decisions vitals com tenir fills”. La manca d’habitatge assequible dificulta l’emancipació juvenil.
“El lloguer és escàs i amb condicions molt exigents”, afegeix García Coll. En aquest context, ciutats com Mataró actuen com a “ciutats refugi”, amb un mercat immobiliari més divers que absorbeix part de la demanda.
El diagnòstic és clar: el Maresme és un territori residencial molt demandat, però amb desequilibris creixents. Funciona cada vegada més com una extensió de Barcelona, amb forta dependència laboral i de mobilitat i amb un creixement que “no ha anat acompanyat d’una planificació suficient”. “Quan Barcelona es constipa, el Maresme estornuda”, resumeix García Coll.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta