El Maresme torna a confirmar-se com una de les comarques amb més poder adquisitiu de Catalunya. Les darreres dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) revelen que la renda familiar bruta disponible per habitant va arribar als 20.916 euros l'any 2023, una xifra lleugerament superior a la mitjana catalana, situada en 20.789 euros.
Però darrere aquesta bona salut econòmica global s'amaga una realitat molt més complexa. El Maresme és també una de les comarques on les diferències entre municipis són més pronunciades. Mentre alguns pobles es troben entre els més rics de tot el país, d'altres se situen molt per sota de la mitjana catalana, evidenciant una forta bretxa socioeconòmica interna.
Dotze municipis maresmencs entre els més rics de Catalunya
La dada més destacada del conjunt de les facilitades pel Consell Comarcal és que 12 dels 30 municipis del Maresme, és a dir, pràcticament el 40% de la comarca, apareixen entre els 40 municipis amb més renda per càpita de Catalunya. Cap altra comarca amb una dimensió similar concentra tantes localitats en les posicions capdavanteres del rànquing.
Al capdavant hi ha Alella, que amb una renda de 35.425 euros per habitant no només lidera la comarca sinó que es converteix, per primera vegada, en el municipi amb més renda de Catalunya entre les poblacions de més de 1.000 habitants.
Panoràmica d'Alella des de les seves vinyes
El segueixen altres municipis tradicionalment associats a nivells elevats de renda com Cabrils (31.280 euros), Tiana (28.136 euros), Teià (28.108 euros) i Cabrera de Mar (27.805 euros).
També apareixen entre els quaranta primers de Catalunya Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, el Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar, consolidant el pes dels municipis residencials de renda alta del litoral i del Baix Maresme.
Un contrast de gairebé 19.000 euros per habitant
La fotografia canvia radicalment quan s'observa l'altre extrem del rànquing. Els municipis amb menys renda de la comarca són Tordera, amb 16.526 euros per habitant, i Pineda de Mar, amb 16.901 euros.
La diferència entre Alella i Tordera arriba als 18.899 euros anuals per habitant, una distància que il·lustra la magnitud de les desigualtats existents dins d'un mateix territori.
Tordera, amb la renda més baixa del Maresme
Dit d'una altra manera, un resident d'Alella disposa, de mitjana, de més del doble de recursos econòmics que un veí de Tordera. Aquesta situació reflecteix les dues velocitats que conviuen al Maresme: una formada per municipis residencials amb elevat nivell de renda i una altra integrada per poblacions amb una estructura econòmica més vulnerable i salaris més baixos.
Per sobre de Catalunya, però amb fortes diferències internes
En termes globals, el Maresme manté una posició favorable respecte al conjunt català. La renda per habitant de la comarca supera lleugerament la mitjana del país i ha experimentat un creixement del 8,1% respecte a 2022, equivalent a 1.571 euros més per habitant.
Les rendes salarials continuen sent la principal font d'ingressos de les famílies maresmenques i representen el 60,4% del total, un percentatge molt similar al català. Les prestacions socials aporten el 19,2% de la renda, mentre que l'excedent brut d'explotació —relacionat amb activitats empresarials, patrimonials i professionals— arriba al 20,4%, per sobre de la mitjana catalana.
Vista de la urbanització de Can Quirze, amb cases d'alt standing, a Mataró. Foto: R. Gallofré
El Maresme dels rècords i de les desigualtats
Les dades confirmen que el Maresme continua sent una comarca privilegiada en termes de renda, capaç de situar gairebé la meitat dels seus municipis entre els més benestants de Catalunya. Però també evidencien una realitat menys visible: la coexistència d'importants desequilibris econòmics entre poblacions separades per pocs quilòmetres.
Així, mentre Alella lidera el rànquing català de renda, municipis com Tordera o Pineda de Mar es mantenen molt allunyats dels nivells dels seus veïns més acomodats. Una diferència que converteix el Maresme en una de les comarques amb més contrastos socioeconòmics del país.