El geògraf que va preguntar als pobles on anaven a mercat
Tot va començar el 1931. Amb la recuperació de l'autogovern català, la Generalitat volia substituir la divisió provincial espanyola per una organització territorial que respongués a la realitat del país. Per fer-ho, va crear una ponència d'experts encapçalada, en la pràctica, per Pau Vila i Dinarès (1881-1980), geògraf i pedagog considerat una de les figures fonamentals de la geografia catalana moderna. El mètode que va utilitzar va ser sorprenentment pràctic. Es va enviar una enquesta als ajuntaments de Catalunya amb tres preguntes: a quina comarca creien pertànyer, on anaven principalment a mercat i si freqüentaven altres mercats. La idea era que una comarca no havia de respondre únicament a fronteres històriques o accidents geogràfics, sinó també a la vida quotidiana de les persones: on compraven, on treballaven i quines poblacions actuaven com a centres de referència.
Les respostes van dibuixar un autèntic trencaclosques. Van aparèixer més d'un centenar de denominacions territorials diferents. Calia ordenar-les i establir unitats administratives coherents, amb capitals accessibles i una població relativament equilibrada.
El Maresme podia haver-se dit Costa de Llevant
Una de les curiositats més significatives és que el mateix nom de la comarca estava en discussió. El 25 de gener de 1931, Pau Vila va publicar a La Publicitat un article titulat Els debats de les comarques: Maresma o Costa de Llevant. Costa de Llevant era una denominació popular molt arrelada per identificar els pobles costaners al nord de Barcelona. En canvi, Maresma —antecedent de l'actual Maresme— responia a una denominació geogràfica que es volia consolidar.
La documentació d'aquell debat es conserva al Fons Enric Lluch de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb anotacions de camp de Pau Vila sobre els cultius, la pesca, la indústria i la població de diversos municipis maresmencs. Un testimoni que mostra que el geògraf no es va limitar a traçar ratlles sobre un mapa, sinó que va estudiar directament el territori.
Una comarca que històricament havia estat partida en dues
El principal problema del Maresme era que no havia existit històricament com una sola unitat territorial. La riera de Caldes d'Estrac havia marcat durant segles una divisió molt important: cap a ponent, els municipis estaven vinculats al comtat i bisbat de Barcelona; cap a llevant, a Girona.
- De fet, el territori comprès entre Arenys de Mar i la Tordera havia format part de l'anomenada Marina de la Selva, amb vincles històrics, religiosos i administratius diferents dels del Baix Maresme.
- Aquesta dualitat també es reflectia en l'existència dels partits judicials de Mataró i Arenys de Mar. La nova delimitació republicana els va integrar dins una mateixa comarca, però les diferències no van desaparèixer.
L'historiador arenyenc Josep Maria Pons i Guri seria posteriorment un dels principals crítics d'aquesta configuració, defensant que l'Alt Maresme tenia més afinitats històriques amb la Selva. La capitalitat de Mataró i la mateixa denominació comarcal continuarien generant debat durant dècades.
El mapa del 1936 que va sobreviure al franquisme
La proposta de divisió territorial es va completar el 1932, però no es va aplicar oficialment fins al 27 d'agost de 1936, en plena Guerra Civil. Catalunya quedava dividida en 38 comarques i nou regions. El Maresme s'integrava a la regió primera, juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat i els dos Vallesos.
El franquisme va abolir aquella organització el 1939, però el mapa de Pau Vila va sobreviure en la consciència col·lectiva. Fins i tot el nom del Maresme es va mantenir com a referència agrícola, especialment vinculada a la producció de patates.
Amb la recuperació de l'autogovern, Catalunya va restablir el 1987 la divisió comarcal, recuperant essencialment el model republicà, malgrat les reticències que encara despertava a l'Alt Maresme.
Per què el Maresme encara sembla una comarca poc cohesionada?
Aquesta història també ajuda a entendre una sensació que encara avui persisteix: el Maresme és una comarca que sovint costa de percebre com un territori plenament cohesionat. Malgrat compartir una mateixa franja litoral, una geografia singular i nombrosos problemes comuns, les relacions quotidianes, econòmiques i socials no sempre segueixen una lògica estrictament comarcal.
El Baix Maresme manté una vinculació molt intensa amb Barcelona i el seu entorn metropolità; Mataró exerceix de capital i centre de serveis de bona part del territori; i l'Alt Maresme presenta dinàmiques pròpies, amb relacions històriques i funcionals amb la Selva i les comarques gironines. La comarca administrativa va unir realitats que ja compartien geografia, però que no necessàriament compartien una mateixa identitat territorial. És una de les paradoxes del mapa que va impulsar Pau Vila: el Maresme és una unitat geogràfica força evident, però una unitat històrica i social molt més complexa. I potser per això, gairebé un segle després, encara es parla sovint de Baix Maresme, Mataró i Alt Maresme com si fossin tres realitats diferenciades.
El geògraf va posar nom, límits i capital a un territori que compartia mar i muntanya, però que arrossegava segles de divisions. El Maresme que avui apareix als mapes és, en bona part, el resultat d'aquell intent d'ordenar una realitat que encara avui es resisteix a encaixar del tot dins d'una sola comarca.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta