Capgròs
A la platja d’Ocata, al Masnou, hi ha un monòlit discret, de pedra clara, que mira el mar. Poques persones saben que aquest punt marca la fi d’un viatge que comença a mil quilòmetres de distància, a la costa nord de França. És el punt final del Meridià Verd, una línia imaginària que travessa el país de nord a sud i que uneix el Maresme amb París, passant pel cor de la història científica europea.
Una línia per mesurar el món
El Meridià de París va ser, durant segles, una referència mundial per a la cartografia i la mesura del temps. El 1718, científics francesos van començar a mesurar-ne la longitud, i el projecte culminà a finals del segle XVIII amb un propòsit revolucionari: definir el metre com la deu-milionèsima part de l’arc terrestre comprès entre el Pol Nord i l’Equador. Aquella fita, assolida el 1799, va donar origen al Sistema Mètric Decimal, base de la nostra manera actual d’entendre les distàncies i el món.
Meridià de París. Foto: Hugues Mitton / Wikimedia Commons
Un dels protagonistes d’aquella aventura va ser Francesc Aragó, físic i astrònom català que va participar en les triangulacions geodèsiques entre Dunkerque i Barcelona, allargades després fins a les Illes Balears. 200 anys més tard, l’any 2000, França i Catalunya van voler retre homenatge a aquella epopeia científica plantant milers d’arbres al llarg del traçat del meridià. El projecte rebé el nom de Meridià Verd, símbol de la connexió entre ciència i natura.
El Meridià de París, però, va acabar sent superat. Durant molts anys, va rivalitzar amb el de Greenwich, fins que finalment aquest últim es va acabar imposant com a principal meridià del mon en una votació a una conferència internacional l'any 1884.
Del Pirineu al Masnou, seguint el fil del Meridià
A Catalunya, el Meridià Verd travessa el territori des del Coll de Pal, al Berguedà, fins a la platja d’Ocata, al Masnou. Pel camí, passa pel Montseny, la Serralada Litoral i municipis com Viladrau, Cànoves, la Roca del Vallès, Teià, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i el mateix Masnou.
Ruta seguint el Meridià Verd. Foto: Consorci de Turisme Maresme
La ruta està senyalitzada com a RT-6, pensada per fer-se a peu o en bicicleta, i ofereix un recorregut que combina paisatges naturals, patrimoni i història. Al final del trajecte, al passeig marítim d’Ocata, el monòlit del Meridià Verd recorda el punt exacte on aquesta línia invisible toca el Mediterrani.
El Meridià en la literatura: de la ciència al misteri
Aquest 2025, el Meridià Verd ha inspirat també la literatura. L’escriptora Roser Cabré-Verdiell, del Masnou, ha publicat a l’editorial Malesherbes la novel·la Que morin els fills dels altres, on el meridià esdevé un element simbòlic i gairebé màgic.
La novel·la de l'escriptora del Masnou
La protagonista, Rebeca, s’acaba de traslladar a Ocata i comença a percebre que al seu entorn hi ha una energia estranya, lligada a la línia invisible que travessa el poble. A la novel·la hi apareixen els Meridianistes, una secta de personatges vestits de verd que busquen l’energia tel·lúrica del meridià. Cabré-Verdiell aprofita aquest punt de partida per explorar les pors, els desitjos i el poder del lloc —una fusió entre el real i l’imaginari que situa Ocata en un mapa tan mític com científic.
Entre la història i el simbolisme
El Meridià Verd, doncs, és molt més que una dada geogràfica. És una memòria de la ciència, un fil conductor entre països i èpoques, i també una inspiració per a l’art i la cultura. Des de les plaques amb el nom “Arago” incrustades als carrers de París fins al monòlit del Masnou, aquesta línia invisible uneix persones, paisatges i coneixements.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris