Argentona s’ha despertat aquest passat cap de setmana, encara dins les festes de Sant Julià, orfe d’una de les seves figures més emblemàtiques. Joan Pannon Farré, Fill Predilecte d’Argentona (2022), activista cultural, editor, sastre, pintor, pagès, republicà i incansable dinamitzador social, mort divendres 16 deixant un llegat que travessa dècades i generacions. El seu nom queda inscrit, definitivament, entre els grans referents de la vida cultural, cívica i patrimonial del municipi.
Nascut a Argentona el 25 de març de 1931, Pannon provenia d’una família que ell mateix definia com a “benestant, republicana i creient”. La seva vida va ser un mosaic singular: va deixar l’escola als 13 anys, rebel·lant-se contra els mètodes autoritaris de la postguerra, i va entrar com a aprenent de sastre a Mataró, sense renunciar a ajudar els pares al camp els caps de setmana, fet que va segellar el seu vincle vital i sentimental amb el món rural argentoní. Ja de molt jove, Pannon es va situar en el terreny del republicanisme social i cultural, participant activament en entitats i moviments locals. Des de l’Hospital Militar de Barcelona, on treballà com a auxiliar d’infermeria, fins als seus estudis de francès i pintura, tot en ell projectava inquietud i acció. El 1955 es va establir com a sastre a Argentona, mentre consolidava la seva passió artística sota el guiatge del pintor Joan Grau.
La seva activitat associativa va ser immensa: Centre Parroquial, equips esportius, revista El Crit, Societat Coral i Cultural Llig d’Amistat, teatre, esplais com Els Cabirols, i cercles artístics i intel·lectuals vinculats a figures com Pere Ribot, Antoni de Moragas, Jaume Clavell o Esteve Alberti. El 1971 va realitzar la seva primera exposició individual.
L’Aixernador: un projecte cultural colossal
Entre les seves contribucions més decisives destaca L’Aixernador, un projecte editorial fundat el 1980 i que es convertiria en una plataforma literària, artística i cultural d’abast supracomarcal. Amb segells com L’Aixernador Edicions Argentonines, i amb col·laboradors com Llorenç Soldevila o el crític Francesc Rodón, Pannon va editar llibres d’història, poesia, narrativa, muntanya i literatura infantil, així com carpetes literàries com la celebrada La Pell de Brau de Salvador Espriu.
- El 1983 va obrir el Centre Cultural l’Aixernador, que operà fins al 1995 com a autèntic far cultural del Maresme.
Amb una trajectòria marcada pel servei i el compromís, Pannon va seguir construint. Va entrar al Patronat del Museu del Càntir (1984) i, ja als 70, es va reinventar al Perú, on va treballar en projectes educatius i agrícoles amb el bisbe mataroní Joan Godayol. En aquell país, segons ell, “em retrobo amb la natura, amb el sentit essencial de la vida i amb la pintura”. El 2004 va impulsar dues entitats que encara perduren: Amics de la Vinya i el Vi d’Argentona i Amics de la Poesia, reforçant la identitat cultural i pagesa del poble.
Part del seu tresor cultural és el Fons d’Art Joan Pannon – L’Aixernador, amb més de 260 obres i un fons documental extraordinari, donat íntegrament a l’Ajuntament. La seva recent exposició, aquesta tardor passada, li va permetre acomiadar-se del projecte amb alegria.
- El 2022, el consistori el va nomenar Fill Predilecte d’Argentona, reconeixent públicament el seu mestratge i el seu amor al poble.
L’historiador Oriol Marfà en feia aquest retrat en el seu comiat: «Ha estat un home d’acció, de compromís amb els valors republicans, socials i cívics. Ha estimat el seu poble i la seva gent. L’ha fet estimar». I afegia que la seva empremta «perviurà en molts de nosaltres i en farà de guia».
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta