Una agressió a un menor a la porta de l'escola. Un robatori violent. Un poble alarmat. I tot era mentida. El que ha passat a Cabrils és un exemple de fins a quin punt una notícia falsa pot generar alarma social, especialment en un municipi petit, on qualsevol incident corre de boca en boca i pot afectar la sensació de seguretat de tota una comunitat. Dimarts 20 d'octubre, un compte anònim va publicar a les xarxes socials una suposada agressió a un menor per robar-li el telèfon mòbil davant d'un centre escolar. La informació es va escampar ràpidament per grups de missatgeria i va acumular interaccions. Però la Policia Local de Cabrils no tenia constància de cap agressió.
Ni trucades, ni denúncies, ni testimonis. Res, malgrat tractar-se d'un indret molt concorregut i amb presència policial habitual. La investigació va acabar aclarint els fets: uns alumnes havien trobat un telèfon a terra i l'havien lliurat a la policia. Era el mòbil suposadament robat. No hi havia hagut ni robatori ni agressió.
Quan una mentida es converteix en alarma social
L'Ajuntament de Cabrils ha reaccionat amb un comunicat contundent: «Lamentem profundament aquest mal ús de les xarxes socials, amb una intencionalitat i uns interessos que no compartim». També recorda que cal consultar les fonts oficials abans de compartir informacions. L'episodi va molt més enllà d'una simple anècdota. En un poble petit, una notícia falsa pot estigmatitzar un barri, generar desconfiança, espantar famílies i alimentar una percepció d'inseguretat que no es correspon amb la realitat. I quan arriba el desmentiment, sovint el mal ja està fet.
La desinformació, una arma política
El cas es produeix en un context en què les xarxes socials faciliten la propagació de rumors i discursos alarmistes. L'extrema dreta ha convertit en part del seu repertori comunicatiu l'explotació de la inseguretat i, en determinats casos, la difusió o amplificació de continguts enganyosos per alimentar la por i la confrontació. Això no significa que hi hagi cap vinculació acreditada entre aquests moviments i el rumor de Cabrils.
Les plataformes digitals, a més, poden premiar els continguts que generen indignació i interaccions, independentment de la seva veracitat.
La lliçó de Cabrils és senzilla: compartir també comporta responsabilitats. Abans de reenviar una notícia escandalosa, cal preguntar-se qui la publica i si està contrastada. Perquè una mentida necessita només uns segons per escampar-se, però recuperar la confiança pot costar molt més.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta