Capgròs
Entre la fi del Maresme i l'inici de la Selva s’hi amaga un dels espais naturals més singulars i, sorprenentment, menys coneguts del territori: el Delta de la Tordera. Un indret tranquil, de biodiversitat rica i de gran valor ecològic que, malgrat la seva importància, sovint passa desapercebut per a molts maresmencs. Aquest entorn privilegiat és una parada estratègica per a nombroses aus migratòries que, en el seu trajecte entre els Aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre, troben en la desembocadura del riu un espai de refugi. Durant l’any s’hi poden observar espècies tan emblemàtiques com el bernat pescaire, el martinet, el blauet o la xivitona. La zona és també hàbitat de la granota meridional, la tortuga de riu o la serp d’aigua, que conviuen entre jonqueres i petits boscos d’oms, àlbers i freixes.
Un espai que ha sabut renéixer
El Delta de la Tordera forma part de la Xarxa Natura 2000, sota el paraigua de l’espai “Riu i Estanys de Tordera”. I, tot i això, el seu estat de conservació no sempre havia estat òptim. L’erosió marina i la forta pressió humana, sobretot a l’estiu, havien reduït l’espai i deteriorat l’hàbitat. Durant dècades, el Delta de la Tordera va patir un retrocés continuat a causa de diverses actuacions humanes. Entre els anys 40 i 80, la canalització del riu, la sobreexplotació de l’aqüífer per al turisme, el reg i la indústria, així com l’extracció d’àrids i els dragatges de sorres submarines, van alterar profundament l’equilibri natural de la zona. El resultat va ser una regressió especialment intensa als anys 60 i 70, amb una pèrdua de fins a vuit metres de costa cada any, una tendència que es va mantenir fins ben entrat el segle XXI. La situació només va començar a estabilitzar-se a partir de 2007, quan es va prohibir l’extracció de sorres davant del delta, suavitzant progressivament la taxa d’erosió.
Però tot va canviar arran del temporal Glòria. Malgrat els greus efectes sobre la conca, l’episodi va comportar una aportació extraordinària de sorra que va permetre recuperar terreny al mar i va fer créixer de nou la llacuna litoral. A aquest impuls natural s’hi va sumar una decisió clau: els ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar van limitar l’accés a bona part de l’espai, reduint-hi notablement l’impacte humà.
El resultat? Una recuperació notable del delta, amb més tranquil·litat per a la fauna i un augment d’avistaments, inclosos els flamencs que, de tant en tant, hi fan parada en el seu viatge migratori. S'hi han documentat des de llavors més de 160 espècies diferents.
Un patrimoni natural que cal cuidar
El riu Tordera, que neix a la Font Bona de Sant Marçal, recorre uns 61 quilòmetres abans d’arribar al Mediterrani. És precisament en aquest darrer tram, entre Blanes i Malgrat, on es troba aquest espai humit de gran interès ecològic. Tot i la presència invasiva de la canya, encara s’hi conserven petits bosquetons i una vegetació típica d’aiguabarreig que dona vida a una fauna rica i diversa.
Com arribar al Delta de Tordera
- En bus: L’estació d’autobusos de Blanes és la més propera, situada a només un quilòmetre del primer punt d’observació. Hi arriben diverses línies de Sagalés (601, 603, 614, 620, 621, 622 i 631) amb connexions des de Barcelona, Girona i els seus aeroports.
- En tren: L’estació de Blanes, servida per les línies R1 i RG1, és a un quilòmetre del primer mirador de l’espai natural.
- En vehicle privat: L’autopista C-32 i la N-II permeten accedir-hi fàcilment. Tant a Blanes com a Malgrat hi ha aparcaments propers des d’on es pot continuar a peu o en bicicleta fins als punts d’observació.
Comentaris