Carregant...
Opinió d'Oriol Bassa

Oriol Bassa

Quan hi ha una inundació, saber com actuar pot salvar vides

Quan parlem d’inundacions, sovint pensem en grans obres hidràuliques, en la neteja de rieres, en la construcció de defenses o en les actuacions de les administracions. Totes aquestes mesures són necessàries, però hi ha un altre element que no podem oblidar: la capacitat de cada persona i de cada família per protegir-se davant d’una emergència. L’autoprotecció no substitueix la responsabilitat de les administracions, sinó que la complementa i pot marcar la diferència entre una situació de risc i una tragèdia.

El Maresme és una comarca especialment exposada a les pluges intenses. Les rieres, habitualment seques o amb poca aigua, poden transformar-se en pocs minuts en cursos d’aigua molt cabalosos. Quan plou amb força a les capçaleres, l’aigua baixa amb velocitat, arrossega branques, pedres, vehicles i altres materials, i pot provocar inundacions sobtades. El fet que faci poca estona que plou en un municipi no vol dir que no hi pugui arribar una riuada procedent de zones més altes.

Una de les primeres mesures d’autoprotecció és conèixer el risc de l’entorn on vivim. Cal saber si casa nostra, el lloc de treball o els recorreguts habituals es troben en zones inundables, a prop d’una riera o en punts baixos on es pot acumular l’aigua. També és important identificar les vies d’evacuació i els llocs elevats on refugiar-se. Aquesta informació s’hauria de compartir amb tots els membres de la família, inclosos els infants i les persones grans.

Quan hi ha un avís de pluges intenses o de risc d’inundació, cal seguir les indicacions dels serveis d’emergència i consultar els canals oficials d’informació. No s’ha d’esperar a veure l’aigua per començar a actuar. És convenient tenir preparat un petit equip d’emergència amb documentació, medicació imprescindible, una llanterna, una ràdio, aigua, aliments, carregadors i una mica de roba. Si vivim en una planta baixa o en un habitatge amb garatge o soterrani, cal preveure com protegir-nos i com pujar a les plantes superiors si l’aigua comença a entrar.

Hi ha, però, unes normes bàsiques que poden evitar accidents molt greus. No s’ha de travessar mai una riera, un gual o un carrer inundat, ni a peu ni amb vehicle. La força de l’aigua pot arrossegar una persona o un cotxe amb una profunditat aparentment petita. Tampoc no s’han d’apropar els infants a les lleres per observar la crescuda, ni intentar retirar objectes que l’aigua arrossega. Si som a casa i l’aigua entra a la planta baixa, cal pujar a un nivell superior i no baixar al garatge o al soterrani. Si les autoritats indiquen una evacuació, cal seguir-la sense esperar que la situació empitjori.

L’autoprotecció també implica pensar en les persones que poden necessitar ajuda. Famílies amb infants petits, persones amb mobilitat reduïda, gent gran o veïns que viuen sols poden tenir més dificultats per reaccionar amb rapidesa. Conèixer els veïns i acordar com avisar-nos o ajudar-nos en una emergència és una mesura senzilla que pot ser molt valuosa.

Les administracions han de millorar la prevenció, els sistemes d’alerta, el manteniment de les infraestructures i els plans d’emergència. Però la ciutadania també ha de conèixer els riscos i saber com actuar. No podem evitar que plogui intensament, però sí que podem reduir la nostra vulnerabilitat. Davant d’una inundació, la informació, la previsió i una decisió presa a temps poden salvar vides. L’autoprotecció no és tenir por: és estar preparats.

Etiquetes: