Hi ha llocs que no necessiten una gran construcció, un monument espectacular ni una història de segles per tenir ànima. La Roca d’en Punsola, a Cabrera de Mar, és un d’aquests racons. Un aflorament de granit entre pins, a uns 212 metres d’altitud, que s’ha convertit en un petit santuari literari i excursionista del Maresme. La fitxa del patrimoni cultural de la Diputació el situa al Turó d’en Punsola, a la zona posterior del cementiri de Cabrera, i recorda que era un indret freqüentat pel poeta mataroní Josep Punsola i Vallespí per meditar-hi.
El lloc s’entén millor sense presses. Pins, roca i paisatge maresmenc són, de fet, tres ingredients fonamentals de l’univers de Punsola. Segons la informació turística de Cabrera, el poeta s’asseia en aquesta roca amb els amics per contemplar aquell panorama que tant estimava. No és casualitat que l’indret s’hagi relacionat especialment amb un dels seus poemes, ‘Els meus pins’, versos que semblen gairebé escrits per ser llegits allà mateix. Avui diverses plaques i lloses amb textos mantenen viva aquesta relació entre literatura i territori.
Com arribar a la Roca d’en Punsola
Arribar-hi forma part de l’experiència. No és un mirador urbà ni un espai al qual s’arribi amb cotxe fins a la porta. La Diputació qualifica l’accés de difícil i l’indret queda dins la xarxa de camins de la muntanya de Cabrera. Una de les aproximacions tradicionals és sortir de Torre Ametller, al Camí de Santa Helena, des d’on s’han organitzat repetidament caminades i rutes literàries fins a la roca.
També forma part dels itineraris excursionistes de l’entorn d’Agell i Burriac. Una crònica d’una caminada dedicada al poeta explicava com, des del coll de Burriac, un dels camins baixa en direcció a la Roca d’en Punsola. És, per tant, una excursió que es pot integrar en una descoberta més àmplia d’aquest vessant de la serralada, però convé anar-hi amb calçat adequat i tenir clara la ruta.
Per què es diu Roca d’en Punsola?
Perquè Josep Punsola va fer seu aquest racó. I després de la seva mort, els seus amics van assegurar-se que el racó també fes seu el poeta. La vinculació era tan forta que durant dècades s’hi van celebrar homenatges. Els seus companys de la UEC de Mataró van mantenir viva la seva memòria i, fins al 1999, s’hi va fer anualment un campament en record seu.
Aquesta roca és també una excusa perfecta per reivindicar Josep Punsola (Mataró, 1913-1949), una figura que mereix ser molt més coneguda. Poeta, narrador, autor teatral, guionista i excursionista, va contribuir des de la Unió Excursionista de Catalunya a mantenir i recuperar la cultura catalana durant els anys duríssims de la postguerra. Va escriure cançons de muntanya i va col·laborar amb el cineasta amateur Enric Fité; el guió de Porta closa va arribar a ser premiat internacionalment. Punsola va morir amb només 35 anys, el 10 de maig de 1949, després de participar en una marxa excursionista. La seva vida va ser breu, però l’empremta no. Mataró li ha dedicat commemoracions, publicacions i rutes literàries, i l’historiador Jaume Vellvehí l’ha arribat a definir com “el poeta més gran que ha donat Mataró”.
Anar fins a la Roca d’en Punsola és, doncs, molt més que fer una excursió. És pujar fins a un lloc on paisatge i literatura es confonen i descobrir que, de vegades, la millor manera de recordar un poeta és asseure’s allà on ell s’asseia, mirar els mateixos pins i tornar-lo a llegir.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta