El Maresme és una terra rica en tradició gegantera. De Mataró a Pineda, passant per Arenys, Palafolls o Argentona, cada municipi ha sabut mantenir viva una herència que combina història, llegenda i cultura popular. A continuació, fem un recorregut pels gegants més destacats, amb les seves mides, la seva història i els moments clau que els han convertit en autèntics símbols locals. Aquest rànquing és només una mostra d’aquesta riquesa immensa. I tu, quin record tens dels gegants del teu municipi? Segurament, el més bonic d’aquesta tradició és que ens connecta amb les arrels, amb la infantesa i amb el sentiment de comunitat que defineix les festes populars del Maresme.
Escollir quins són els millors gegants del Maresme mai no és una tasca fàcil. A cada poble, els veïns i veïnes estimen profundament les seves figures i les viuen com a part indestriable de la identitat col·lectiva. Cadascú conserva dins seu el record d’aquella primera vegada que, de petit o petita, es va fascinar davant l’alçada, el color i la majestuositat dels gegants del seu municipi. Per això, aquest rànquing té un punt subjectiu i, més que establir una classificació definitiva, vol ser una guia per descobrir algunes de les parelles geganteres més emblemàtiques de la comarca.
1. Gegants de Mataró: la Família Robafaves
La capital del Maresme té uns gegants que són autèntica institució: la Família Robafaves. En Robafaves (4,35 m) i la Geganta (3,80 m) són els protagonistes, acompanyats de la seva filla Toneta i el seu marit, en Maneló. Al seu voltant, fins a 18 nans completen una comparsa espectacular que omple de vida les festes de Les Santes. Els gegants de Mataró són documentats des del segle XVII. La primera referència escrita és de l’any 1683, quan eren propietat de la Confraria de la Minerva i sortien a la processó de Corpus. Amb el temps, van anar guanyant pes en les festes locals, especialment en les celebracions del 27 de juliol. Ja al 1799, el Baró de Maldà en descrivia tres: el pare, la mare i un gegantó, que posteriorment es convertiria en la Toneta.
Al llarg del segle XIX, els gegants passen a ser institucionals, vinculats a l’Ajuntament, i prenen l’aspecte amb què avui els coneixem: en Robafaves, inspirat en Jaume I, i la resta de la família amb indumentària a joc. Els nans, que apareixen documentats des de 1864, han anat variant i creixent en nombre fins a formar un grup pintoresc i molt estimat pels infants. Un moment clau va ser el casament de la Toneta amb en Maneló el 1950, un esdeveniment únic dins del panorama geganter català. Avui, la família Robafaves continua sent símbol indiscutible de Mataró i punt central de la Festa Major de Les Santes.
2. Gegants d’Arenys de Mar: Tallaferro i Flor d’Alba
Arenys de Mar presumeix d’una de les parelles més elegants del Maresme: en Tallaferro (3,85 m) i la Flor d’Alba (3,82 m). Inspirats en la mítica monarquia catalana i en l’obra Canigó de Jacint Verdaguer, els gegants tenen un aire literari i noble. Les seves faccions, curiosament, estan basades en actors de Hollywood: Cornel Wilde per a ell i Joan Fontaine per a ella. Aquest detall els fa únics dins del panorama geganter. Tot i que la llegenda diu que els noms provenen d’un conte popular, avui són referents de la identitat arenyenca.[banner-AMP_5]
Acompanyats d’altres figures com en Roc i la Maria, l’Elm i la Carmeta, o en Xavier i la Laia, els gegants d’Arenys de Mar brillen especialment durant la Festa Major de Sant Zenon i el vot de Vila de Sant Roc a l’agost.
3. Gegants del Masnou: Pere el Drapaire i Eulàlia Tallacolls
El Masnou compta amb una història curiosa al darrere dels seus gegants. En Pere el Drapaire (3,45 m) i l’Eulàlia Tallacolls (3,20 m) tenen els seus orígens en 1939. Segons la tradició, van ser regalats a la vila per un drapaire, d’aquí el sobrenom del gegant. El nom d’Eulàlia correspon a la patrona del poble, i el de “Tallacolls” prové de la dona del drapaire, que era modista i es dedicava a tallar colls de punta. Els gegants del Masnou no estan sols: comparteixen protagonisme amb una extensa família de capgrossos, com el Català, la Cubana, el Moro o la Guapa.[banner-AMP_6]
La seva gran cita és per Sant Pere, el 29 de juny, quan surten de la Missa Solemne i omplen els carrers de música i festa.
4. Gegants de Teià: Pere i Elionor Noguera
Els gegants de Teià, en Pere Noguera (3,44 m) i l’Elionor (3,33 m), beuen directament de la història local. Representen un matrimoni del segle XVI vinculat a l’origen municipal de la vila. Segons la llegenda, en Pere Noguera va viatjar fins a la cort de Salamanca per aconseguir privilegis reials que van permetre a Teià consolidar-se com a entitat municipal l’any 1505. Construïts al Taller Casserras el 1986, van ser estrenats i batejats amb gran celebració, amb la participació de les colles veïnes del Masnou i Alella. Avui són una icona de la identitat teianenca i un exemple clar de com els gegants poden explicar la història d’un poble.[banner-AMP_7]
5. Gegants de Pineda de Mar: Guerau i Ermessenda
A Pineda de Mar, la parella de gegants està formada per en Guerau I, senyor de Cabrera (3,55 m) i Ermessenda de Montsoriu (3,45 m). Tots dos representen figures medievals del segle XII vinculades a la baronia de Montpalau i al territori de Pineda. Van ser estrenats l’any 1986, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Des d’aleshores, han estat part indispensable de la vida cultural del municipi, sovint acompanyats dels gegantons Pinet, Raquel i Dauna. La seva aparició ens recorda el paper de la història i la noblesa medieval en la configuració del Maresme.[banner-AMP_8]
6. Gegants de Palafolls: Guillem III i Guiomar
Els Senyors del Castell de Palafolls són en Guillem III (3,48 m) i Guiomar de Blanes (3,40 m). Aquesta parella es remunta al segle XIV i està vinculada directament amb el castell de Palafolls, símbol de poder i identitat del municipi. En Guillem va ser l’últim representant de la nissaga Palafolls, i la llegenda explica que va vendre el castell i el terme al rei Pere III. Per això, el gegant es representa amb un sarró ple de monedes.[banner-AMP_9]
Cada any, la cita amb els gegants de Palafolls és el primer dissabte de setembre, coincidint amb la Trobada de Gegants i la Festa Major de les Verges Trobades.
7. Gegants d’Argentona: Senyors de Burriac
Finalment, tanquem el rànquing amb els Senyors de Burriac (3,70 m cadascun). Aquestes figures representen els senyors medievals que governaven des del castell de Burriac bona part de l’actual Maresme. Els gegants d’Argentona són especialment estimats per la seva connexió directa amb la història del castell, símbol visual de la vila i punt de referència per a tota la comarca. Quan surten, recorden als veïns que la tradició i el passat continuen vius en cada ball i cada cercavila.[banner-AMP_10]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta