Sis municipis del Maresme opten a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, una de les principals línies d’inversió de la Generalitat per rehabilitar zones urbanes vulnerables i millorar-hi l’espai públic, els habitatges, l’eficiència energètica i les oportunitats socials i econòmiques. Els ajuntaments maresmencs que han presentat candidatura són Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar i Santa Susanna. Cadascun ha delimitat una Àrea d’Atenció Especial sobre la qual planteja desenvolupar un Programa Memòria d’Intervenció Integral, conegut com a PMII.
En concret, Calella presenta l’àmbit de Capaspre-Dalmau; Canet de Mar, el nucli antic; Malgrat de Mar, la zona nord-est del municipi; Premià de Dalt, l’àmbit de Santa Anna-Tió; Premià de Mar, el barri Tarter-Maresme, i Santa Susanna, els nuclis centrals del municipi. La documentació facilitada per la Generalitat identifica les zones candidates, però encara no detalla les actuacions concretes ni el pressupost individual de cadascun dels projectes maresmencs.
Sis candidatures del Maresme entre 117 municipis
A tot Catalunya s’han presentat 117 ajuntaments a aquesta segona convocatòria del Pla de Barris. Els seus projectes seran estudiats i avaluats durant els pròxims mesos, i la Generalitat preveu comunicar durant el mes d’octubre quins municipis rebran finançament del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial.
La convocatòria està dotada inicialment amb 200 milions d’euros ampliables. Hi podien concórrer els municipis que no es van presentar a la primera convocatòria, els que ho van fer però no van ser seleccionats i els beneficiaris que volguessin plantejar una intervenció en un barri diferent. Gairebé la meitat dels aspirants ja havien provat d’entrar al programa anteriorment. En concret, 57 municipis, el 48,7% del total, repeteixen candidatura. En 56 casos han tornat a presentar la mateixa Àrea d’Atenció Especial perquè no va ser escollida en la primera convocatòria.
La vegueria de Barcelona, de la qual formen part els municipis del Maresme inclosos en la relació, concentra el 33,3% dels programes presentats, el percentatge més elevat de tot Catalunya. La segueixen les Comarques Gironines, amb el 13,7%, i les vegueries de Lleida i el Penedès, amb un 12% cadascuna.
Quins barris del Maresme opten al Pla de Barris?
Les sis candidatures presentades a la comarca són:
- Calella: Capaspre-Dalmau.
- Canet de Mar: nucli antic.
- Malgrat de Mar: Malgrat Nord-Est.
- Premià de Dalt: Santa Anna-Tió.
- Premià de Mar: barri Tarter-Maresme.
- Santa Susanna: nuclis centrals del municipi.
Aquestes zones han estat identificades pels respectius ajuntaments com a espais susceptibles de rebre una intervenció integral. Els projectes del Pla de Barris no es poden limitar a reformar carrers o places, sinó que han de combinar diferents tipus d’actuacions urbanes, ambientals, energètiques i socials.
Les Àrees d’Atenció Especial són zones que poden presentar rendes baixes, dèficits d’equipaments, problemes en els habitatges, mancances urbanístiques o una exposició més elevada a riscos ambientals. L’objectiu del programa és reduir les desigualtats entre barris i millorar les condicions quotidianes de les persones que hi viuen.
Urbanisme, transició ecològica i acció social
Els Programes Memòria d’Intervenció Integral han d’actuar sobre tres grans àmbits. El primer és la transformació física, que pot incloure la rehabilitació d’habitatges, la millora de l’espai públic, l’accessibilitat o l’eficiència energètica i hídrica dels edificis. El segon àmbit és la transició ecològica, amb projectes vinculats a l’emergència climàtica, la infraestructura verda urbana, els serveis ambientals o l’economia circular. El tercer és l’acció sociocomunitària, que incorpora polítiques per reduir desigualtats, impulsar l’ocupació, reforçar l’educació i la salut o garantir l’equitat de gènere.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que el nombre de candidatures demostra “la necessitat i l’encert de recuperar aquesta iniciativa” i la voluntat municipal d’apostar per barris amb espais públics i equipaments de qualitat. Paneque ha remarcat que la rehabilitació no es pot quedar només “en la pell, en les places, carrers i espais públics”, sinó que ha d’entrar als edificis, millorar-ne l’eficiència energètica i el confort i afavorir la convivència, l’educació i les oportunitats laborals.
Fins al 75% del projecte finançat per la Generalitat
El percentatge que assumirà la Generalitat dependrà del nombre d’habitants de cada municipi. En les poblacions de més de 50.000 habitants, el Govern finançarà el 50% del pressupost; en les d’entre 20.000 i 50.000 residents, l’aportació arribarà al 60%. Els municipis d’entre 5.000 i 19.999 habitants podran rebre un 70% de finançament, mentre que els de menys de 5.000 habitants podran arribar al 75%. Excepcionalment, aquest percentatge podrà augmentar fins al 90% en municipis rurals o amb dificultats financeres justificades.
- El límit de cada Programa Memòria d’Intervenció Integral és de 25 milions d’euros per als municipis de més de 20.000 habitants i de 12,5 milions per a la resta.
- El Pla de Barris i Viles preveu posar en marxa fins a 120 programes de transformació entre el 2025 i el 2029, amb una inversió conjunta de la Generalitat i els ajuntaments de 1.600 milions d’euros.
La primera convocatòria va seleccionar 20 projectes, que ja estan en marxa i beneficiaran unes 273.000 persones. Van sumar un pressupost de 412 milions d’euros, dels quals 232,71 milions són aportats per la Generalitat. Ara, sis municipis del Maresme esperen sumar-se al programa i aconseguir els recursos necessaris per transformar alguns dels seus barris i nuclis urbans.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta