El debat sobre el futur de l’R1 de Rodalies al Maresme fa dècades que gira com una sínia atrapada entre dues opcions: traslladar la via cap a l’interior o soterrar-la. Ara, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha posat damunt la taula una tercera via que sacseja el guió habitual: elevar alguns trams del traçat per protegir-los del mar.

En un acte celebrat a l’Ateneu de Madrid, Puente ha admès que la línia arrossega un problema de fons. Reparar els danys dels temporals és, segons ha dit, una solució amb data de caducitat. “Per molt bona que sigui l’obra, el mar acabarà imposant-se”, ha vingut a reconèixer, deixant clar que el debat estructural sobre l’R1 continua obert.

Una línia de Rodalies a tocar del mar

L’R1 de Rodalies recorre la façana litoral del Maresme des de Barcelona fins a Maçanet i és una singularitat ferroviària: una línia literalment enganxada a la platja en molts punts. Aquesta proximitat, que forma part del paisatge quotidià de municipis com Mataró, Premià o Vilassar, és també la seva gran vulnerabilitat. Els temporals com el Glòria van evidenciar fins a quin punt el mar pot posar en risc la infraestructura ferroviària.

Davant d’això, les dues grans alternatives històriques han estat:

• Traslladar la via cap a l’interior, una opció complexa per l’alta densitat urbana i la presència d’habitatges i infraestructures consolidades.

• Soterrar l’R1 al seu pas pel Maresme, una solució que permetria cosir la ciutat amb el mar, però amb un cost econòmic que el ministre ha qualificat d’“enorme”.

És en aquest escenari encallat que emergeix la proposta d’elevar trams concrets de la línia de Rodalies. No es tractaria d’un viaducte continu, sinó d’actuacions puntuals en punts especialment exposats, amb l’objectiu de blindar l’R1 davant l’impacte directe de les onades i l’erosió.

Un disseny ferroviari “d’altres temps”

Puente també ha apuntat que part dels problemes de Rodalies de Catalunya no responen només a una manca d’inversió, sinó a un disseny heretat d’una altra època. L’R1 va néixer al segle XIX, quan la prioritat era seguir el traçat més planer i econòmic possible, que en aquest cas era la línia de costa. El que aleshores era una solució pragmàtica avui és un repte estructural en plena emergència climàtica.

Actualment, segons el ministre, l’Estat està executant més d’un centenar d’obres simultànies a la xarxa de Rodalies de Catalunya, però ha admès que existeix un límit en el volum d’inversió assumible sense afectar encara més el servei.

Elevar l’R1: nou capítol en el debat etern del Maresme

Al Maresme, la qüestió de l’R1 i la protecció de la via del tren va molt més enllà del transport. És un debat territorial, urbanístic i fins i tot emocional. Traslladar la via obriria la porta a recuperar espais davant del mar; soterrar-la implicaria una transformació urbana profunda; elevar-la, en canvi, aposta per reforçar el traçat actual sense desplaçar-lo.

La “solució Puente” no tanca el debat, però hi afegeix una tercera alternativa clara enmig de la dicotomia històrica entre trasllat o soterrament de l’R1 al Maresme. Entre el mar que avança i unes ciutats que ja no tenen espai per retrocedir, elevar la via apareix com una proposta que busca guanyar alçada davant d’un problema que, literalment, puja amb cada temporal.