Per què ha plogut tant al Maresme? Darrere de l’episodi excepcional viscut aquest cap de setmana i que s'ha allargat a aquest dilluns, amb precipitacions que han superat els 250 litres a punts com Mataró, hi ha una suma de factors que, quan coincideixen, poden desencadenar precipitacions torrencials en molt poques hores.
El meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, Quim Serra, assenyala tres ingredients principals: un Mediterrani molt calent, una atmosfera molt inestable i una orografia especialment favorable a la precipitació intensa. La combinació explica tant la intensitat de l’episodi com el fet que alguns punts hagin acumulat quantitats extraordinàries d’aigua.
I Serra alerta que situacions com aquesta poden repetir-se. “Ens haurem d’acostumar a tenir episodis com aquests o pitjors”, afirma.
Destrosses a Pineda de Mar causades pel temporal. Foto: ACN
Un mar molt calent que alimenta la inestabilitat
La temperatura del Mediterrani és un dels elements clau. Un mar molt calent ("un caldo" com el defineix Serra) aporta més humitat a l’atmosfera i crea unes condicions de partida especialment favorables quan arriba una pertorbació. La situació es completa amb una entrada d’aire menys càlid —que no necessàriament és fred per a l’època de l’any, ja que les temperatures son anormalment altes per ser octubre— que incrementa la inestabilitat.
L’episodi arriba, a més, després d’un estiu excepcionalment càlid. A Mataró, el 8 de juliol es van assolir 38 graus de màxima, un registre que Serra assenyala com una anomalia mai registrada a la ciutat. Un pic extrem en un estiu molt càlid que ha contribuït totalment a mantenir el mar massa calent.
Quan tots aquests ingredients coincideixen, els índexs d’inestabilitat atmosfèrica es disparen i poden desenvolupar-se grans estructures convectives, els cumulonimbus responsables dels xàfecs més intensos.
Pas del cargol inundat. Foto: J. M.
Una tempesta que es va moure molt lentament
La intensitat no explica per si sola les grans acumulacions. Un factor decisiu va ser també la lentitud amb què es va desplaçar la zona de precipitació. Segons Serra, la matinada del temporal, de dissabte a diumenge, la pertorbació va trigar aproximadament sis hores a avançar només 60 quilòmetres cap al nord.
La pluja intensa, per tant, va quedar concentrada durant hores sobre una mateixa àrea. Aquesta persistència és el que permet que, en un mateix episodi, s’acumulin quantitats extraordinàries d’aigua.
El Maresme té, a més, una característica que afavoreix aquest tipus de situacions: el mar i la muntanya són molt a prop. L’aire carregat d’humitat que arriba de la Mediterrània es troba ràpidament amb la serralada litoral i es veu obligat a ascendir. La suma és, per tant, especialment favorable: mar calent, humitat, inestabilitat i relleu.
Malgrat de Mar després del temporal.
La torrencialitat, un patró cada vegada més habitual
El Maresme ja ha patit episodis de pluja extraordinàriament intensa. Serra recorda el de 1996, quan Cabrils i Cabrera van acumular uns 145 litres per metre quadrat en dues hores i mitja. La diferència que observa el meteoròleg és que la torrencialitat està apareixent amb més freqüència en els episodis de precipitació dels darrers anys.
Una pluja es considera torrencial quan supera aproximadament un litre per metre quadrat i minut. “Abans passava en alguns casos a la tardor o a la primavera; ara passa tot l’any”, explica. Això no implica necessàriament que plogui més en el conjunt de l’any. El que està canviant és, sobretot, la distribució de la precipitació: períodes llargs amb poca pluja seguits de descarregues molt intenses.
Serra assenyala que aquest patró ja s’ha pogut observar enguany, després d’un inici d’any molt sec i amb les precipitacions importants concentrades en episodis concrets.
Algunes afectacions al passeig del Callao. Foto: R. Gallofré
El Maresme, especialment exposat
Per al meteoròleg, aquesta evolució és especialment rellevant en una comarca com el Maresme, on la Mediterrània i la serralada litoral es troben separades per una distància molt curta. No tots els episodis d’inestabilitat acabaran generant aiguats. Cal que coincideixin diversos factors. Però quan ho fan, la configuració del territori pot amplificar-ne els efectes.
És per això que Serra considera que cal assumir que els episodis de precipitació extrema, propis de climes tropicals on la temperatura del mar sol -o solia- ser més elevada que al Mediterrani, poden ser cada vegada menys excepcionals. De la mateixa manera que els registres de temperatura estan deixant enrere valors que abans eren extraordinaris, el meteoròleg apunta que també ens haurem d’acostumar a una pluja més irregular i amb més episodis de torrencialitat.
El missatge final de Serra és contundent: “Es molt probable que un temporal com aquest, o pitjor, torni a passar”.