Sota la llum blanca del litoral maresmenc s’aixeca un dels edificis més singulars i carregats de memòria del país. El pavelló Sert d’Arenys de Mar no és només una peça d’arquitectura moderna: és un testimoni de la República, de l’avantguarda arquitectònica catalana i d’un projecte social truncat per la Guerra Civil. Ara, gairebé nou dècades després de la seva construcció, l’Ajuntament ha fet un pas decisiu per protegir-lo encara més i ha sol·licitat que sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció patrimonial a Catalunya.
Construït l’any 1937 i projectat el 1935, el pavelló va néixer d’un encàrrec del Segell Proinfància, una iniciativa solidària de la Segona República que recaptava fons mitjançant segells de Nadal per combatre la tuberculosi infantil. L’objectiu era clar i ambiciós: crear un pavelló docent annex a l’antic hospital Can Xifré, perquè els infants malalts poguessin continuar estudiant mentre rebien tractament. El projecte preveia acollir una vuitantena d’alumnes, però la Guerra Civil va esclatar i l’edifici mai va arribar a funcionar com a escola. Aquest origen humanista i social ja converteix el pavelló en un espai carregat de significat. Però el seu valor va molt més enllà: és una obra clau del racionalisme català de la mà de Josep Lluís Sert, un dels arquitectes més rellevants del segle XX. Abans d’exiliar-se als Estats Units, Sert va ser un dels impulsors del GATCPAC, el grup que va introduir l’arquitectura moderna a Catalunya, influït per Le Corbusier i les avantguardes europees.
- El pavelló d’Arenys forma part de la seva primera etapa creativa i és, a dia d’avui, el primer edifici de Sert fora de Barcelona que podria assolir la categoria de BCIN.
Arquitectònicament, el pavelló és un exemple depurat de modernitat. Es tracta d’un edifici als quatre vents, aixecat sobre un podi de pedra que el dignifica i l’aïlla del terreny. Les seves línies són simples, rectes i funcionals, amb un parament completament llis i blanc que contrasta amb el gris del basament i amb el blau del cel mediterrani. L’edifici es divideix en dos mòduls separats per un corredor central, amb distribuïdor i serveis. L’interior destaca per les seves cinc crugies cobertes amb voltes catalanes que no descansen directament sobre les parets, sinó sobre jàsseres, creant una sensació d’amplitud i lleugeresa poc habitual en edificis de l’època. A la façana sud, una terrassa a l’aire lliure —protegida per una llosa de formigó amb forma d’ala d’avió— recorda l’optimisme i la fe en el progrés del primer racionalisme, pensada originalment perquè els infants poguessin fer classe a l’exterior.
De La Falange a Salvador Espriu
Amb la victòria franquista, el pavelló va patir una ruptura radical amb el seu esperit fundacional. La seva funció educativa i sanitària va desaparèixer i l’edifici va ser utilitzat com a centre social de la Falange. Més endavant, va esdevenir habitatge del director de l’Albergue de Juventudes, també vinculat a Can Xifré. Aquestes transformacions, juntament amb reformes posteriors, han alterat parcialment la seva aparença original, tant a l’interior com a l’exterior. Malgrat aquests canvis, el pavelló ha sobreviscut com a peça clau del patrimoni arenyenc. Avui és la seu del Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu, i acull també els Serveis Socials de Base de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Aquest ús contemporani li dona vida i l’insereix en la quotidianitat del municipi, però també reforça la necessitat de garantir-ne una protecció adequada.
És en aquest context que la sol·licitud de declaració com a BCIN cobra tot el sentit. Segons la regidoria de Patrimoni, el pavelló reuneix valors arquitectònics, històrics i simbòlics excepcionals. No només és una obra mestra del racionalisme català, sinó també un espai de memòria que reflecteix el projecte renovador de la República i el posterior intent de silenciar-lo durant la dictadura.
- La possible declaració com a BCIN suposaria un blindatge legal més fort, majors garanties de conservació i un reconeixement públic del seu paper en la història de l’arquitectura i de Catalunya.
- També obriria la porta a projectes de restauració més ambiciosos i a una millor difusió del seu valor entre la ciutadania.
El pavelló Sert no és només un edifici: és un relat en pedra, formigó i llum sobre educació, salut, modernitat i memòria democràtica. Protegir-lo és protegir una part essencial de la nostra història. I Arenys de Mar, amb aquesta iniciativa, vol assegurar que aquest patrimoni únic del Maresme tingui el reconeixement i la salvaguarda que mereix per a les generacions futures.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta