Fins i tot quan l’estiu apreta i la sequera es deixa sentir, hi ha un arbre que es manté dempeus, verd i generós. Es tracta del garrofer (Ceratònia siliqua), una espècie mediterrània que al Maresme trobem en camins, marges i racons que sovint passen desapercebuts. Malgrat haver estat oblidat durant dècades, el garrofer és avui més actual que mai: resistent, sostenible i útil tant per la seva ombra com pels seus fruits, les garrofes.
El garrofer és un arbre perennifoli que pot arribar als 10 metres d’alçada i que es reconeix pel seu tronc robust, les fulles gruixudes i brillants i les formes retorçades que li donen un aire gairebé escultòric. Les seves flors, discretes i agrupades en raïms, no tenen pètals, però donen lloc al fruit més característic: la garrofa, una beina allargada de color marró, dolça i nutritiva. Amb un sistema radicular profund, aquest arbre és capaç de buscar aigua en capes molt fondes del sòl, cosa que li permet suportar llargs períodes de sequera. Aquesta adaptació el converteix en un autèntic supervivent mediterrani, capaç de créixer en terrenys calcaris, pedregosos o sorrencs, i sempre fidel al seu hàbitat de sol intens i clima temperat.
El garrofer i el Maresme: un vincle històric
La relació del garrofer amb el Maresme és antiga i profunda. En molts masos i vinyes abandonades encara hi trobem exemplars que van donar fruit per alimentar animals i famílies en temps difícils. A Cabrils, a la urbanització de Montcabrer, es conserva el que es considera el garrofer més vell i gros de Catalunya, conegut com el Garrofer de Mataró. Tot un símbol de resistència que ha sobreviscut dècades de canvis en el paisatge agrícola i urbà.
- Aquest arbre era un element habitual al costat de camins i masies, no només pel valor dels seus fruits sinó també per l’ombra espessa que ofereix, un recer natural per als pagesos que treballaven al sol.
- Avui, en ple debat sobre sostenibilitat i canvi climàtic, el garrofer torna a ser reivindicat com una espècie clau per als jardins mediterranis i projectes de reforestació.
Les garrofes: un fruit amb història i futur
La garrofa és molt més que un fruit secundari. Durant segles, va ser un aliment bàsic en temps d’escassetat i un recurs essencial per a l’alimentació animal. A més, té un paper singular en la història de la ciència: el pes constant de les llavors de garrofa, d’uns 220 mg cadascuna, va donar lloc al terme “quirat”, unitat amb què encara avui es mesura el pes de pedres precioses. Actualment, la garrofa viu un renaixement. La seva farina, dolça i sense gluten, és un substitut natural del cacau cada vegada més popular en pastisseria i en dietes per a persones amb diabetis o intoleràncies. A més, d’ella també s’extreu la goma de garrofí, molt utilitzada a la indústria alimentària com a espessant i estabilitzador. Espanya és el principal productor mundial d’aquesta substància, i la seva demanda continua creixent.[banner-AMP_5]
No és estrany, doncs, que el preu de la garrofa s’hagi disparat els darrers anys, fins al punt de provocar robatoris a camps i finques. Un fruit que abans s’infravalorava avui s’ha convertit en un petit tresor agrícola.
Un antídot contra la calor
Més enllà del seu valor econòmic i gastronòmic, el garrofer és un aliat perfecte per a l’estiu mediterrani. La seva copa densa i persistent proporciona una ombra fresca i duradora que el converteix en un refugi natural. Plantar garrofers en jardins, places i camins no només ofereix confort en dies calorosos, sinó que també contribueix a reduir la temperatura ambiental i millorar la qualitat de l’aire.[banner-AMP_6]
Al Maresme, on les onades de calor són cada cop més freqüents, aquests arbres podrien jugar un paper estratègic en la creació de paisatges més sostenibles i resilients. A diferència d’altres espècies ornamentals, el garrofer requereix molt poca aigua i quasi cap manteniment, cosa que el fa idoni per a un futur de recursos hídrics limitats.[banner-AMP_7]
El garrofer és un d’aquells elements del paisatge mediterrani que han quedat mig oblidats, però que contenen una gran saviesa natural i cultural. Recuperar el seu cultiu, valorar els seus fruits i plantar-lo de nou en espais públics i privats no és només una manera de preservar el patrimoni, sinó també una aposta per un futur més verd i sostenible. Quan passegem pel Maresme i veiem un d’aquests arbres de soca grossa i branques retorçades, convé aturar-se un moment i reconèixer tot el que ens ofereix: ombra eterna, fruits valuosos i una lliçó de resiliència mediterrània. El garrofer, el tresor verd del Maresme que gairebé ningú recorda, ens convida a mirar la natura amb uns altres ulls i a reconciliar-nos amb el nostre passat agrícola.[banner-AMP_8]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta