Quan el tren de Rodalies s’endinsa al túnel de Montgat, pocs viatgers sospiten que estan creuant una autèntica peça de museu viu. Aquesta galeria de maó i roca, situada entre les estacions de Montgat i Montgat Nord, és el túnel ferroviari més antic en ús de la península Ibèrica, inaugurat el 1848 dins la pionera línia de ferrocarril Barcelona–Mataró. Des de fa 177 anys, aquest pas subterrani perfora la muntanya i la història del Maresme.
El traçat del primer ferrocarril peninsular va seguir la línia de la costa, aprofitant el domini públic marítim entre Barcelona i Mataró. Només hi havia un obstacle seriós: el Turó de Montgat, un promontori rocós conegut a l’Antiguitat com a Lunarium Promontorium, format per granits paleozoics i abocat directament al mar. L’enginyeria del segle XIX va optar per la solució més valenta: foradar la muntanya i crear el que la gent aviat va batejar com “La Muntanya Foradada”.
La construcció del túnel de Montgat va ser, de llarg, l’obra més complexa de la línia Barcelona–Mataró, juntament amb el pont sobre el Besòs. Es va excavar a pic i pala, amb barrines i pólvora, en una època en què encara no existien les perforadores mecàniques d’aire comprimit. La pedra extreta es va reutilitzar com a balast per a la plataforma de la via. Tot i que la roca era tan dura que no hauria calgut revestiment, l’enginyer resident William Locke va decidir recobrir tota la volta amb maó per garantir-ne la seguretat. Segons la recerca de l’enginyer Xavier Nubiola, presentada a la conferència «La Muntanya Foradada. El primer túnel ferroviari d’Espanya, al turó de Montgat» i al llibre que en deriva, sabem amb detall com es va perforar el túnel, com es van planificar les comunicacions entre estacions i com, a inicis del segle XX, es va eixamplar el túnel per a la doble via sense gairebé alterar-ne la fesomia exterior. Nubiola també documenta la presència de pous d’atac al cim del turó, la tècnica de perforació amb galeria superior d’avanç i la utilització de la pedra de la pedrera per a esculleres i terraplens.
El túnel de Montgat va néixer amb vocació moderna. El Reial Decret de 1844 ja obligava a construir-lo prou ample per a dues vies (7,55 metres inicials), encara que durant dècades només se n’hi va col·locar una. No seria fins al voltant del 1900 que, davant l’augment de trànsit, es decidiria instal·lar la doble via i eixamplar la galeria uns 70 centímetres cap al costat de muntanya per adaptar-la al nou gàlib dels trens. Avui, la seva longitud és de 127 metres, segons els plànols d’ADIF.
- Un dels elements més singulars de la història del túnel de Montgat són les seves embocadures. Originalment, tant la boca nord com la sud estaven acabades amb un arc triomfal d’estil eclèctic, que recordava un petit castell medieval anglès, amb dues torres laterals coronades per capitells d’inspiració oriental i medallons decoratius que al·ludien al ferrocarril. Aquell portal monumental volia simbolitzar el poder del nou mitjà de transport que estava canviant el país.
Però la història no ha estat gens amable amb el Turó de Montgat. L’explotació de la pedrera ferroviària per construir terraplens i esculleres, els temporals de mar i, sobretot, els estralls de la Guerra Civil, han modificat radicalment el perfil d’aquesta muntanya. Del voltant de 70 metres d’altura inicials s’ha passat als 40 actuals, i el turó ha reculat uns 100 metres respecte a la línia de costa. El cop més greu, però, va arribar el gener del 1939, quan la boca sud del túnel va ser volada en la retirada republicana, fet que va comportar la pèrdua d’uns vuit metres de túnel i la desaparició del portal original. Després de la guerra, la reconstrucció va ser funcional i austera: la nova embocadura sud, de formigó, ja no tenia l’ornamentació romàntica del segle XIX. En canvi, la boca nord del túnel de Montgat encara conserva, malgrat modificacions i eixamplaments, bona part del caràcter original i s’ha convertit en una icona del paisatge ferroviari del Maresme. Des de dalt del turó, avui mirador, es pot veure com la línia costanera i el túnel han condicionat –i protegit– aquest espai.
El túnel ferroviari més antic de la península, avui integrat a la línia Barcelona–Maçanet, continua fent exactament la mateixa feina que el 1848: deixar passar trens, persones i històries. Ha vist passar locomotores de vapor com La Mataró, combois de mercaderies, vagons de fusta i unitats de Rodalies plenes de banyistes. Ha sobreviscut a temporals, bombardejos, obres, ampliacions i canvis d’operadora. I continua sent, discret però imprescindible, un símbol del naixement del ferrocarril a Catalunya i a la península Ibèrica. Per als amants del patrimoni industrial, del ferrocarril Barcelona–Mataró i de la història del Maresme, el túnel de Montgat és molt més que una simple galeria sota una muntanya: és 177 anys travessant el temps i mantenint viu el record de la primera gran revolució del transport al país.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta