L’enginyer de forests i investigador ambiental Oriol Bassa alerta que el Maresme podria veure’s superat per una tempesta com la de València si no actualitza infraestructures i planificació. Quan la DANA de l'octubre del 2024 va col·lapsar València amb pluges de fins a 700 litres per metre quadrat, Oriol Bassa va voler veure fins a quin punt la previsió oficial havia fallat. “Vaig buscar el mapa d’inundabilitat de la zona de València, vaig buscar el mapa del que va caure i els vaig superposar. No s’assemblaven gens. Els estudis que tenim d’inundabilitat no estimaven, amb la metodologia actual, pluges tan intenses”, explica.
Els mapes oficials de l’Estat i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es basen en el que s’anomenen períodes de retorn: pluges teòriques que, estadísticament, només haurien de repetir-se cada 10, 100 i 500 anys. Però, segons Bassa, aquesta lògica s’ha desfasat. “Els períodes de retorn amb el canvi climàtic s’han escurçat. Allò que era de 500 anys ja no és de 500, és de 368. Per tant, la metodologia que fem servir pot no ser adequada”. La conclusió és clara: els mapes que delimiten què és zona segura i què no ho és, avui ja no reflecteixen la realitat del clima. “Empíricament estan desfasats”, resumeix Bassa. I això té conseqüències directes per al Maresme, una comarca travessada per una quarantena de rieres que baixen des de la serra fins al mar, sovint canalitzades i urbanitzades a la seva vora.
El Maresme, diu Bassa, no només ha de témer la pluja que cau, sinó també la que empeny el mar. “Aquí no tenim només inundacions de riera; tenim també inundacions marines”, adverteix. Fins al 2019, els estudis de l’ACA preveien onades màximes de 2,7 metres. “Avui sabem que això no és cert. Amb el Glòria, les onades a Mataró van arribar a 8, 9, 10 i 12 metres”. Això vol dir que quan una riera arriba al mar, pot trobar-se amb una mena de mur d’aigua que li barra la sortida. “Imaginem una tempesta de mar bastant important, amb onades de 5 o 6 metres, i una riera que baixa plena. Si ajuntem les dues inundabilitats —la de la riera i la del mar—, sí que podríem tenir una situació com la de València”, alerta.
El missatge és que els estudis actuals calculen per separat el risc fluvial i el risc marí. Però a la pràctica, un episodi intens els combina. “Els hauríem de recalcular junts”, conclou. Aquesta doble amenaça —la pluja i el mar— fa del Maresme un dels territoris més vulnerables de Catalunya.
En la seva tesi doctoral, Bassa va identificar les infraestructures més exposades de la comarca. “Les que tindran més problemes són bàsicament les de la línia del tren”, afirma. El diagnòstic és conegut, però ell l’emplena amb dades: “El 2019 vaig dir que hi havia tres punts molt febles: Malgrat, Sant Pol i Santa Susanna. Pocs mesos després, Malgrat se’l va emportar el mar, i Sant Pol va estar a punt”. Per això defensa que l’R1 s’haurà de moure terra endins, malgrat la complexitat política i econòmica del projecte. “El que està clar és que la via del tren l’hem de treure cap a l'interior. No es pot fer en un any, però s’ha de començar ja”. Bassa preveu que, d’aquí al 2050, la línia “no es trencarà una vegada ni dues, sinó més vegades cada dos anys”.
Els punts crítics
Un altre focus de risc és la planta de residus del Maresme, a Mataró. Bassa considera que caldria protegir la instal·lació o, millor encara, reubicar-la fora de la zona inundable. “Si hi és, l’hem de protegir. Però el millor seria que no hi fos”. Els càmpings com els del Maresme, diu, són les instal·lacions més perilloses de tot Catalunya, “En una rierada de nit, la gent dorm i no té temps de reaccionar”. A més, els efectes de les inundacions no són iguals per a tothom. “Sempre afecten més les classes més pobres”, recorda. “El canvi climàtic trenca la societat: la classe mitjana s’està desfent, i hi haurà gent que no podrà pagar l’aire condicionat o una assegurança”.
- Les assegurances, justament, són un altre punt feble. “No cobreixen zones inundables oficialment reconegudes. Si al mapa del Ministeri surt que casa teva és inundable, potser et cobriran un incendi, però no una inundació. Perquè saben que passarà segur; l’única incertesa és quan”.
Després de la tragèdia de València, Bassa observa amb preocupació que el govern valencià ha autoritzat tornar a urbanitzar algunes de les zones afectades. “És tornar a fer el mateix error.. El que hem de fer és adaptar l’urbanisme al canvi climàtic. Si cal, desclassificar o expropiar zones, i traslladar activitats fora del risc”. El risc no és només puntual: és progressiu. “El mar a la nostra costa puja uns quatre mil·límetres l’any. Això vol dir quatre centímetres en deu anys”. El resultat, diu, és que “hi haurà una modificació del litoral”. Les zones construïdes sobre antics abocaments o terrenys guanyats al mar —com a Mataró o Premià— seran especialment vulnerables. “Aquesta costa no està estructurada per resistir l’embat del mar”.
Els ajuntaments, segons Bassa, tenen una responsabilitat directa. “Els planejaments urbanístics actuals encara es basen en mapes antics. Cal adaptar-los a les noves normatives d’inundacions i al canvi climàtic”. Això implicarà reduir sòl urbanitzable i densificar en zones segures. “No ens agrada, però és necessari”. També caldrà preveure recursos per expropiar zones de risc. “Els nous planejaments hauran de pensar com obtenir diners per indemnitzar la gent a qui s’expropiï. Si no, hi haurà reclamacions patrimonials”. Bassa admet que això no serà fàcil: “Vol dir menys cases i menys ingressos, però més seguretat. Si no ens adaptem, el risc serà molt més car”.
“El risc el tenim aquí”
“Jo he analitzat el risc, i el tenim aquí. Acabarà passant un dia o altre”, afirma amb serenor. La seva tesi estimava que un episodi extrem al Maresme podia generar danys per 374 milions d’euros i diversos morts. “Això ara queda obsolet. El meu escenari més dur aleshores, avui ja és el bàsic”. Posa un exemple: “Només al barri del Rengle, si un pàrquing s’omple d’aigua, amb els vehicles elèctrics que hi ha, podríem perdre 15 o 20 milions d’euros. I això pot passar”. Els nous materials i les dependències tecnològiques, com els ascensors o les portes automàtiques, agreugen el risc en cas de tall elèctric.
L’investigador proposa que els ajuntaments elaborin ordenances d’inundacions que obliguin a mesures bàsiques de protecció, com es feia antigament. “A Malgrat o a Canet, la gent posava fustes a les portes quan plovia fort. Ara ningú ho fa. Ens hem relaxat, ens pensem que tot és segur”. També aposta pels SUDS —sistemes urbans de drenatge sostenible— que permeten infiltrar l’aigua de pluja al sòl en lloc d’abocar-la als claveguerams. També proposa crear basses de laminació, espais agrícoles o naturals que puguin inundar-se temporalment per frenar l’aigua abans que arribi als nuclis urbans. “Al Maresme ens en falten moltes. A Cabrils, a Pineda, a Dosrius… n’hauríem de començar a fer”. És una mesura, diu, molt més barata i efectiva que murs o canalitzacions.
Malgrat els avenços —el 70% dels municipis del Maresme ja tenen plans d’emergència per inundacions—, encara hi ha molta feina a fer. Per exemple, estacionalment, tenint en compte que a l’estiu la població de determinats municipis es pot arribar a triplicar”. Per a Oriol Bassa, el debat ja no és si el canvi climàtic és real, sinó com ens hi adaptem. “Cada vegada tindrem més perturbacions, més intenses, i més sovint. Tenim sort que moltes van a mar, però n’hi haurà a terra, i no en 500 anys, sinó en molts menys”. El Maresme, diu, té encara marge per reaccionar. “Encara hi som a temps, però hem de començar ja”. Els pròxims planejaments urbanístics, insisteix, hauran d’incorporar criteris ambientals, drenatges sostenibles i zones de laminació. “Si no, el cost humà i econòmic serà molt més gran. El risc el tenim aquí. I un dia o altre passarà”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta