Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) determinen com creixen els nostres municipis, quins terrenys s’urbanitzen i com es protegeixen els espais naturals. Però, davant dels episodis de pluja intensa i les inundacions cada vegada més preocupants, cal plantejar una pregunta incòmoda: continuem planificant el territori amb estudis d’inundabilitat que ja no reflecteixen adequadament la realitat actual?
Molts POUM es van elaborar a partir de dades hidrològiques, models de càlcul i escenaris de risc que responien a les condicions del moment. Des d’aleshores, però, el territori s’ha transformat, les superfícies urbanitzades han augmentat i el canvi climàtic afegeix incertesa sobre el comportament de les precipitacions extremes. Per això, revisar el planejament no hauria de ser una opció reservada als municipis que ja han patit inundacions greus, sinó una mesura preventiva de responsabilitat pública.
Quan els períodes de retorn no són suficients
Els estudis d’inundabilitat analitzen habitualment escenaris associats a períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys. Aquests càlculs són imprescindibles per delimitar zones inundables i valorar la compatibilitat dels usos urbanístics amb el risc. Tanmateix, no constitueixen una garantia absoluta de seguretat.
Un període de retorn de 100 anys representa una probabilitat anual de l’1% de superar el cabal de referència, mentre que en un període de 500 anys és del 0,2%. No significa que una avinguda només pugui produir-se una vegada cada cent o cinc-cents anys. Aquests episodis poden repetir-se en intervals curts i, en determinades circumstàncies, les inundacions reals poden superar els escenaris previstos pels models.
El problema no és que els períodes de retorn no serveixin, sinó que no es poden interpretar com una frontera infranquejable entre el territori segur i el territori inundable. Cal considerar les limitacions de les dades, la incertesa dels models i la necessitat d’actualitzar els estudis quan canvien les condicions físiques de les conques.
Més impermeabilització, més escorrentia i més risc
Hi ha un altre factor que sovint no rep prou atenció: la impermeabilització progressiva del territori. Carreteres, aparcaments, polígons industrials, urbanitzacions i nous sectors residencials redueixen la infiltració natural de l’aigua i afavoreixen que una proporció més gran de la pluja circuli ràpidament per la superfície.
Aquesta aigua arriba a les rieres i als torrents en menys temps i pot incrementar els cabals punta, especialment quan les transformacions urbanístiques s’acumulen dins d’una mateixa conca. El problema, per tant, no es limita al terreny que es vol urbanitzar, sinó que depèn també de què ha passat aigües amunt i de com ha canviat el conjunt del territori.
Un estudi d’inundabilitat redactat fa anys pot no reflectir adequadament aquestes transformacions si no incorpora els canvis d’usos del sòl, les noves superfícies impermeables i les modificacions del drenatge. Analitzar cada actuació de manera aïllada pot donar una visió incompleta dels efectes acumulatius sobre el risc d’inundació.
Planificar avui amb els coneixements d’avui
La revisió dels POUM hauria de permetre actualitzar els estudis hidrològics i hidràulics, analitzar la impermeabilització de les conques, identificar els punts crítics del drenatge i preservar els espais que necessiten els cursos fluvials per absorbir i transportar les avingudes. També cal potenciar solucions com els paviments permeables, els espais verds funcionals i les zones de retenció temporal de l’aigua, quan siguin tècnicament adequades.
Les rieres, les planes d’inundació i les zones naturals de laminació no són espais residuals pendents d’urbanitzar. Són elements essencials de l’equilibri hidrològic i poden contribuir a reduir els efectes de les inundacions. Ocupar-los o alterar-ne el funcionament pot augmentar la vulnerabilitat no només de les noves construccions, sinó també dels barris existents i dels municipis situats aigües avall.
No es tracta de qüestionar el valor dels estudis tècnics ni d’aturar el desenvolupament municipal, sinó d’evitar que les decisions urbanístiques continuïn basant-se en diagnòstics que potser ja no representen adequadament la realitat. La prevenció exigeix revisar les previsions, actualitzar les dades i actuar abans que una nova avinguda posi en evidència les limitacions del planejament.
Els POUM han de ser instruments vius, capaços d’adaptar-se a un territori canviant i a uns riscos que no són immutables. Continuar urbanitzant sense revisar adequadament la inundabilitat i els efectes de la impermeabilització pot comportar costos humans, ambientals i econòmics molt superiors als de prevenir a temps.
Perquè, al capdavall, els rius no entenen de períodes de retorn ni respecten les línies dibuixades als plànols. L’aigua segueix la topografia, ocupa els espais disponibles i respon a les condicions reals de cada conca. La responsabilitat de l’urbanisme és entendre aquesta realitat i planificar en conseqüència.
Oriol Bassa i Vila. Dr. Enginyer de forests. Consultor ambiental.