Carregant...
2001 Cues taquilles Cine Iluro

Miguel Guillén Burguillos

25 anys del tancament dels cines del centre de Mataró

Miguel Guillén evoca el tancament dels cinemes Núria, Iluro i Mataró el 2001 i la història de les sales que ja havien desaparegut anteriorment

Tot just ara es compleixen vint-i-cinc anys del tancament dels cinemes que hi havia el 2001 al centre de Mataró: el Núria, l’Iluro i els Cinemes Mataró. Poc abans, el mes d’abril d’aquell any, Cinesa havia obert al centre comercial Mataró Parc dotze sales noves de trinca, fet que, no ens enganyem, va ser clau en aquest fet. Repassant l’hemeroteca trobem un interessant reportatge de Judith Vives, amb fotografies de Marga Cruz, publicat a la revista mensual Mataró Report, en què s’explicava el tancament dels cines. El propietari d’Unicines (empresa explotadora de les sales), Josep Maria Coll, argumentava que es veia obligat a tancar per la davallada del nombre d’espectadors i els conseqüents problemes econòmics que això comportava. Es feia esment a la dificultat a l’hora de competir amb els cines del Mataró Parc, sobretot per la facilitat d’aparcament al centre comercial i també l’oferta d’oci de tot tipus que allà existia. L’empresari explicava al reportatge que pocs anys abans, el 1999, havia invertit seixanta milions de pessetes (360.000 euros de l’època) en reformar el Núria i l’Iluro, instal·lant equips de so digital i fins i tot substituint les butaques de la primera sala. L’obertura de Cinesa Mataró Parc, però, va ser un obstacle del tot insalvable i va deixar el centre de Mataró sense sales comercials.

2001 10 Cartellera cines

 

Aquell mes d’octubre de 2001 el Cine Iluro programava la pel·lícula “Moulin Rouge”, el Núria, “Hora punta”, “Inteligencia Artificial” (sí, fa vint-i-cinc anys ja se’ns parlava) i “Los Otros”, mentre que els Cinemes Mataró oferia “The fast and the furious”, “La pareja del año”, “El beso del Dragón”, “Salir del armario” i “El pacto de los Lobos”. Als anuncis de la premsa, s’informava que es podien evitar les cues fent ús de la venda telefònica, mitjançant una línia 902.

2001 Protestes tancament cines


L’oposició al tancament de les sales va venir, en primer lloc i com és lògic, per part dels trenta-cinc treballadors de l’empresa, que veien com perdrien el seu lloc de feina i van presentar un pla de viabilitat amb noves idees que no es va tenir en compte. Es van recollir 18.000 signatures a la ciutat per evitar el tancament de les mítiques sales de cine, i fins i tot va tenir lloc una manifestació davant del domicili particular del senyor Coll. Va córrer el rumor que el Corte Inglés volia comprar l’illa del Cine Iluro per instal·lar-hi un hipermercat, o que al local dels Cinemes Mataró s’hi instal·larien despatxos d’advocats o fins i tot la nova seu de l’INEM. Res d’això, però, va acabar succeint. Aquelles setmanes, les queixes pel tancament de les sales van procedir des de diversos sectors. Josep Filbà, secretari general de la Unió de Botiguers, explicava a Mataró Report que aquell fet afectaria clarament el comerç local, a causa del paper dinamitzador dels cines vers els comerços de l’entorn. En un sentit similar es va expressar Josep Maria Martí, director llavors del Gremi d’Hostaleria, que patia per l’afectació dels tancaments en els bars i restaurants de la zona. Josep Fradera, fundador de l’històric Film Ideal Club, donava en la diana: “s'han de respectar els interessos de la gent, i si els mataronins no anem al cinema, no es pot demanar que es mantingui una empresa amb dèficits”. Aquí està segurament la clau de tot plegat: durant força mesos els mataronins vam donar l’esquena a les sales cinematogràfiques mataronines de tota la vida i això va fer insostenible el negoci. El capitalisme, estimats amics. L’any següent, una nova empresa va arriscar-se i va decidir reobrir els Cinemes Mataró amb el nom de Cines Oscar, però l’aventura va durant només quatre anys i el 2006 les quatre sales que hi havia van tancar definitivament. Avui, un supermercat ocupa el local, com passa també amb els baixos del Núria i l’Iluro, que són edificis d’habitatges. L’enderrocament d’aquest últim, el febrer de 2020, va esdevenir un moment simbòlic en què una part important i singular del Mataró d’ahir desapareixia per sempre més. I la vida segueix.

Cine Nuria Ronda Alfons X (foto Masachs)


Fent una mica de repàs històric, recuperant el citat reportatge de Mataró Report, cal recordar que l’empresa Unicines va agafar durant els anys setanta del segle passat el relleu de Josep Serra, empresari de tota la vida del cine a la ciutat que en pocs anys va dominar pràcticament totes les sales de Mataró i en va obrir algunes de noves, en una època daurada del cinema. Aquella dècada de 1970 van tancar el Borràs (1970), Clavé (1973) i Modern (1975), mentre que el Serra (abans Gayarre) ho faria el 1982. Unicines havia obert primerament el Cine Cerdanyola (1968), després el Núria (1972) i l'Iluro (1976). Els mataronins que van viure aquella època recordaran perfectament les sessions dobles, les cues a la porta dels cinemes durant els caps de setmana... Resultaria impossible valorar l’impacte que totes aquelles pel·lícules i experiències a les sales de la nostra ciutat, i també al Cine-Club dels anys cinquanta o el mític Film Ideal Club, van tenir en la vida i els records de gran proporció dels mataronins que, avui en dia, visiten les sales del Mataró Parc els dimarts gràcies als descomptes per a jubilats o bé acompanyen els seus nets el cap setmana a mirar una pel·lícula de dibuixos animats.

Cine Cerdanyola


Però tornem a on ens havíem quedat. L'any 1982 Mataró comptava, encara, amb sis sales, però va arribar una crisi que va provocar el tancament del Cerdanyola (1984), el Monumental de Jaume Tarazón (1985, reobert el 1990) i el Casal (1985). A partir de llavors, les sales obertes a la ciutat van ser el Núria, l’Iluro i el Foment. Com explicava Manuel Cusachs al seu llibre “El cinema a Mataró (1939-1977). De la postguerra al centenari”, el vídeo va ser un dur competidor per al cinema, com ara passa amb les plataformes digitals, i els videoclubs van proliferar arreu de la ciutat, amb uns vint-i-cinc oberts a finals de la dècada de 1980. De totes maneres, el Cine Núria va passar de tenir una a tres sales l’any 1991, i el 1994 van obrir els Cinemes Mataró, amb quatre i 1.413 butaques. En total, a la ciutat existien deu pantalles i una capacitat total de 5.309 butaques, tot i que mai no es va arribar amb les 7.000 que hi va haver entre 1976 i 1982. Molts encara recordem la majestuositat de l’Iluro o el Núria quan tenia una única sala, les cues interminables al llarg de la Ronda Alfons X o el Camí Ral, els vestíbuls i el bar, que semblaven d’una altra època, les vestimentes dels cambrers o els taquillers...

Per conèixer la història del cinema a Mataró, com amb tantes altres qüestions, cal acudir a les obres de Manuel Cusachs, qui fa uns dies va rebre un merescut homenatge a Can Palauet, un any després de la seva mort. Em sumo, des d’aquestes línies, a la reivindicació per tal que un carrer o plaça de Mataró porti el seu nom, fet que seria just i ben merescut. Cal, com dic, revisar els diferents escrits sobre el cinema que va escriure Cusachs, molt particularment els dos llibres següents: “El cinema a Mataró (1897-1939). De la Llanterna Màgica al Cinema Sonor”, escrit a quatre mans junt amb en Pep Sivilla, i “El cinema a Mataró (1939-1997). De la postguerra al centenari”. Es tracta de dues obres imprescindibles, plenes de detalls sobre la història del setè art a la ciutat, iniciada el 2 de febrer de 1897, Dia de la Candelera, primer cop que els mataronins van assistir a una projecció de “cinematògraf” al Teatre Euterpe (a la tarda) i al Teatre Principal (a la nit), en què l’entrada costava un ral. La premsa local de l’època parlava de “fotografies animades en colors”. A principis del segle XX, les primeres sales estables a Mataró van ser el Teatre Principal (més tard anomenat Cine Parisién), Teatre Euterpe, Cine Montserrat, Cine Foment, Cine Gayarre (més tard, Cine Serra) i Cine Moderno. Més tard, va obrir les seves portes el Cine Clavé, el Teatre Monumental Bosque i també La Comarcal, un cinema de barri situat a L’Havana.

Cine Iluro

Des de 2006, l’oferta cinematogràfica a la nostra ciutat es limita als cines del Mataró Parc (abans Cinesa, Kinepolis des de 2022), amb dotze sales i 3.000 butaques, a més de projeccions puntuals al Teatre Monumental -menys des de la desaparició de la Mostra de Cinema- , i les projeccions que també porta a terme el Foment. Els temps han canviat, els hàbits d’oci també, però el plaer per una bona pel·lícula i la cinefília probablement no morin mai. Acudir al cinema, ni que sigui de tant en tant, continua representant una experiència imbatible. Llarga vida al cinema!

Fonts:

 

Etiquetes: