304, el documental de Lamine Yamal emociona al seu tiet al bar de Rocafonda

La pluja ha amainat però fa un fred accentuat pel vent humit a Rocafonda, la nit del dimarts 18 de març. A aquestes hores, i més amb aquest temps, els carrers estan força deserts, però és Ramadà i la nombrosa comunitat musulmana del barri mataroní, amb el rellotge canviat durant aquest mes, comença a sortir de casa i a fer una certa vida social nocturna. Entre ells l’Abdul, que com sol fer en aquestes darreres setmanes, obre el seu bar tan sols de nit. “De dia no val la pena, ara ningú ve a menjar i beure”, explica.

El bar, al carrer Pau Picasso, és com un petit museu dedicat a Lamine

Una nit més per a l’Abdul al seu establiment, el Familia LY 304, però no pas una qualsevol. A la tele de plasma hi té TV3 posat, a l’espera que arrenqui el Nits Sense Ficció. Avui hi emeten el documental Revolució 304 dedicat en bona part al seu barri, on hi viu des de fa 27 anys, i al seu nebot, Lamine Yamal, l’adolescent prodigi que, amb la samarreta blaugrana, ha posat Rocafonda i el seu codi postal al mapa mundial. El bar, que regenta des del setembre passat, és un petit temple dedicat al jugador. Orgullós, en fa un petit tour. “Aquesta samarreta emmarcada és amb la que va jugar la final de l’Eurocopa amb Espanya”; “Aquesta foto és la del seu primer partit a la Champions amb el Barça”; “Aquí en el seu debut quan era poc més que un nen”. “A la foto amb la pilota a la mà, celebrant el primer gol amb el Barça, contra el Granada”. El Museu Lamine Yamal al carrer Pau Picasso.

L’Abdul va regentar durant molts anys una fleca al carrer Frank Marshall del mateix barri de Rocafonda. Cansat d’un ofici dur, va decidir retirar-se. “Volia descansar, però la casa em queia a sobre, així que em vaig decidir per fer un petit restaurant al barri”. Al Familia LY 304, de clientela majoritàriament marroquina, s’hi cuina i serveix menjar típic del país, com ara la tajine de xai, i s’hi beuen quantitats industrials de te dolç amb menta i cafè molt carregat. Aquestes són les begudes que es demanen els clients, mitja dotzena, que cap a les 10 de la nit van entrant al bar, prenent lloc prop de la tele a veure què expliquen en Lamine i la resta de rocafondins, mentre fan tertúlia. 

Tota la informació sobre l'estrena i l'èxit del documental, en aquest enllaç

El documental “Revolució 304” destaca la trajectòria de cinc catalans, fills d'immigrants africans. Tothom es fixa en Lamine Yamal, el gran atractiu, però també hi són representades les històries de Yolanda Sey, cantant i actriu; Tamara Ndong, actriu; Amine Toumi, mestre, i el també rocafondí Mohamed Lamine, Wiz, humorista i creador de contingut. Tots ells i aporten la seva visió sobre temes clau a barris com Rocafonda, com ara el racisme, la igualtat d’oportunitats, la immigració o les expectatives de futur dels joves. 

"Parlem a diari, li recordo que ha de menjar bé, descansar, anar a dormir aviat i estar tranquil"

De jove, Lamine Yamal encara ho és molt. “Encara és un nen, no té ni 18 anys! Tot i que faci ja tantes coses d’adult i que sembli tan madur, i molt més gran del que és”, explica el seu tiet. L’Abdul diu que és molt tímid davant la càmera, però es deixa anar ràpid quan toca parlar del seu nebot, malgrat que hi ha qüestions sobre el seu present com a futbolista de les quals té restringit parlar. “De petit sempre parava per casa, el cuidava com un fill més. Per mi és això, un fill, i ho serà tota la vida. El porto al cor” explica, visiblement emocionat. “I avui encara el cuido, eh? No ens podem veure tant però segueix deixant-se caure per casa, parlem cada dia per telèfon i whatsapp, li recordo que ha de menjar bé, que ha de descansar, anar a dormir aviat que demà té partit, que ha d’estar tranquil i mantenir-se fort”. 

"Ningú podia saber que arribaria tan lluny, mai ens ho hauríem imaginat"

Mentre parla, l’Abdul va fent llambregades a la tele, a veure si hi surt la nineta dels seus ulls. En Lamine apareix i explica les seves vivències com a infant a Rocafonda. El tiet el recorda com un bon jan, amb un do extraordinari ja de petit amb la pilota. “Si m’imaginava que arribaria fins on ha arribat? No, no, ningú ho podia saber, ni se’ns va passar pel cas. El que està fent és increïble”, assegura. Malgrat que Lamine va entrar de molt petit a la Masia, i va estudiar fora de Mataró, sempre ha mantingut les seves arrels. “Porta Rocafonda a la sang” assegura el seu tiet. “Aquí jugava amb els seus cosins, hi tenia els amics d’infantesa que encara manté, i sempre que pot hi torna. I ara gràcies a ell tothom arreu del món sap què és Rocafonda”. 

"Rocafonda ha canviat molt, però a la vegada segueix igual. Hi ha molt bona gent en aquest barri"

La història de Lamine i el seu orgull de barri i de ciutat (amb la seva icònica celebració marcant els dígits del codi postal, i amb la bandera de Mataró estesa a la gespa de l’Estadi Olímpic de Berlín, en la victòria a l’Eurocopa) ha fet que milions d’ulls, de cop i volta, es fixessin en aquesta zona de la capital del Maresme, amb una realitat socioeconòmica complexa tal i com posen de manifest múltiples indicadors, amb problemes de pobresa, segregació i inseguretat. Un barri molt estigmatitzat, que figures com el jove jugador estan ajudant a fer percebre d’una altra manera. "Només demano que la gent de Rocafonda tingui les mateixes oportunitats que jo", afirma el jugador en un instant del documental, i segueix: "Toca lluitar contra el racisme i per un futur on de veritat tots siguem iguals“.

L'Abdul rebla: "Mira, jo porto molts anys a Rocafonda, i és veritat que el barri ha canviat molt. Hi ha molta gent d’arreu del món, cada cop més. Han canviat els veïns, però jo en el fons veig els seus carrers i places igual que sempre”, explica l’Abdul. “Com a tot arreu, aquí hi ha gent bona i dolenta, però gràcies a deu jo mai hi he tingut problemes. És un barri humil, treballador, on tothom fa la seva vida sense molestar-te ni dir-te res”. 

“Revolució 304”, que es va preestrenar en exclusiva la setmana passada al teatre Monumental de Mataró, continua la seva emissió a la televisió del bar (acabarà sent el Nits  Sense Ficció més vist de la temporada, trencant rècords d'audiència). Els cinc joves protagonistes sumant reflexions i idees sobre la condició de català fill d’immigrant i sobre la vida a barris com Rocafonda, on les coses no sempre són fàcils. La nit avança, el vent bufa encara més fort i això porta algun vianant més a buscar refugi al Familia LY 304. L’Abdul encara té temps de rescatar del mostrador una altra foto emmarcada, en aquest cas del dia de la renovació del contracte de Lamine amb el Barça. El jugador hi surt acompanyat de tots els seus familiars. Pares, germans, tiets, nebots… “Per això li he posat al bar aquest nom, perquè som una família, i perquè som del barri”, conclou.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta