Vista del barri de Cerdanyola de Mataró, que concentra bona part de la població immigrada. Foto: R.Gallofré
Vista del barri de Cerdanyola de Mataró, que concentra bona part de la població immigrada. Foto: R.Gallofré

El 57% dels veïns de Mataró no han nascut a la ciutat

La migració es consolida com el principal motor demogràfic de la ciutat, que s'estanca en el seu creixement per la caiguda de la natalitat

La migració s’ha convertit en el principal factor que sosté la població de Mataró. Així ho indica l’Estudi de població elaborat per l’Ajuntament de Mataró, que situa en 75.734 persones els residents que no han nascut al municipi, el 57,46% del total.

Arribades recents i saldo natural negatiu

Gairebé el 30% d’aquesta població ha arribat en els darrers deu anys, i un 13,37% en els últims cinc anys. Sense aquests fluxos migratoris, la població de la ciutat hauria disminuït, ja que el saldo natural és negatiu: el 2024 es van registrar 842 naixements i 963 defuncions, és a dir, 121 defuncions més que naixements. Es tracta de la taxa de natalitat més baixa del que portem de segle. Això evidencia que, encara que la migració és moderada, és suficient per compensar temporalment la caiguda natural de la població.

Nacionalitats i distribució territorial

La població nascuda fora de Catalunya continua augmentant, especialment la procedent d’altres països, que ja suma 29.540 persones, el 22,41% del total de residents, amb un increment de 846 habitants respecte l’any anterior. En canvi, la població nascuda a la resta d’Espanya ha disminuït en 615 habitants, reflectint una tendència a la baixa.

Pel que fa a la nacionalitat estrangera, Mataró compta amb 23.262 habitants, el 17,65% del total, amb el Marroc com a comunitat més nombrosa (8.637 habitants), seguida de la Xina (2.354) i Senegal (1.295). Altres nacionalitats amb increments significatius són Colòmbia (+157), Veneçuela (+68) i Hondures (+39). És important tenir en compte que l’evolució de la població estrangera depèn també de canvis en l’estatus legal de nacionalitat: a principis de 2025 hi ha 8.298 habitants nascuts en altres països amb nacionalitat espanyola (+498 respecte l’any anterior) i 2.020 nascuts a l’Estat espanyol amb nacionalitat estrangera (-300).

Immigració. Foto: R.Gallofré

La immigració sosté la corba demogràfica. Foto: R.Gallofré

Barris i edat dels migrants

La distribució territorial és molt desigual. Els barris amb percentatges més elevats de població estrangera sobre la població total són Rocafonda (31,22%), Palau-Escorxador (29,58%) i Cerdanyola (26,09%). També és rellevant que el saldo migratori positiu es concentra en els grups d’edat joves i joves adults: 25-29 anys (+117), 15-19 anys (+91), 10-14 anys (+79) i 30-34 anys (+74). Els saldos negatius es registren sobretot en adults d’entre 35 i 64 anys, mentre que els més grans i els de mitjana edat perden població de manera sostinguda.

Municipis d’origen

Pel que fa als fluxos provinents d’altres municipis de l'Estat, els que més han aportat altes a Mataró en el període 2020-2024 són Barcelona (3.462), Argentona (930), Badalona (718), Premià de Mar (663), Sant Andreu de Llavaneres (602) i Vilassar de Mar (556). Així mateix, la resta d’Espanya i altres països contribueixen amb un nombre menor però constant de nous residents.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris (5)