Mataró és la segona ciutat de Catalunya que més locals amb empadronaments registra. Així ho assegura El Periódico en una informació publicada a la seva pàgina web. El diari ha fet un estudi entre una vintena de ciutats, que són les que han contestat a una sol·licitud d’accés a informació pública formulada pel rotatiu. Són poblacions de l’àrea de Barcelona i, per tant, les que registren més casos d’aquesta problemàtica. En total, apunta aquesta investigació, 662 locals es fan servir a la capital del Maresme com a habitatges.
Fa cinc anys, a Mataró, la dada era de 538 locals utilitzats per viure-hi. El mateix Ajuntament de la capital del Maresme, segons apunta El Periódico, assumeix “l’acumulació d’un número significatiu de locals tancats des de fa temps a eixos com La Riera, els carrers de Barcelona o Sant Josep i a les places de les Tereses i de Cuba”.
La situació de Mataró, entre aquesta vintena de municipis de la corona metropolitana, només l’empitjora l’Hospitalet. En aquesta ciutat, una de les més densament poblades d’Europa, hi ha 2.286 locals que es fan servir com a lloc per viure-hi.
Conseqüència de la crisi de l’habitatge
Els preus de compra i de lloguer dels habitatges tradicionals assoleixen, des de fa temps, xifres rècord en les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes. Això expulsa moltes famílies del mercat residencial ordinari. Un local comercial acostuma a tenir un preu per metre quadrat notablement inferior al d'un habitatge. Això el fa més assequible per a particulars, però, també, més llaminer per a inversors que hi veuen una alta rendibilitat.
D’altra banda, molts ajuntaments han adaptat el seu planejament urbanístic per facilitar el canvi d'ús de local a habitatge en zones on el comerç ja no és viable, fixant uns requisits mínims d'habitabilitat (ventilació, il·luminació, alçada).