A qui li espanta el debat?

La resposta del PSCnegant-se al cara a cara proposat per CIU, es gairebé de manual. L’argumentque utilitza és que tothomté el dret a exposar el seu programa electoral i confrontar-lo a través d’un debatque hi sigui tothom. Afirmació certa si no fos que dona per fet que la confrontació entre varis exclou la de dos. Teòricament qualsevol cap de llista pot ser alcalde, però no cal ser moltespavilat per saber que les probabilitats reals es limiten a nomésels senyors Baron i Mora pel que els mataronins hauríem de tenir el dret a poder comprovar les diferències en les prioritats dels dos candidats cridats a presidir el saló de plens. L’aposta del PSC es clara: o no debatre o debatre amb tots els caps de llista, amb l’objectiu de no donar al principal contrincant el caràcter d’alternativa. Per tant ensproposen el debat coral, com més polifònic millor.Fer-ho amb els sis grups municipals, és on Baronpot rebre les matisades crítiques dels seusactuals dos socis de governiels atacs dels tres candidats restants amb argumentariben diferent. Continuaràaixí enviant una imatge de líder que està per sobre de tots i així nos’ afavorirà la possibilitat del canvi i l’alternància. El PSC ha pres una decisió perestratègia electoral, del tot legítima, per això no té cap sentit la raó “eclesial” que hipòcritament exhibeix. Els mataronins ens hauríem de preguntar que es el queens interessa. De ben segur la resposta de molts seria la de saber si hi haurà canvio continuïtat. Si es així només dues candidatures poden donar-hi resposta. Facin els candidats els debats plurals que vulguin, però sense elcara a cara, Baron-Mora, ens haurem de preguntar si en una democràcia municipal on el debat a dos (sense excloure les altres) és capdal, la seva absència no acaba per malmetre un dels seus més principals fonaments.