Quan una dona arriba al Centre per a la Igualtat, Recursos per a les Dones i d'Atenció a la Diversitat Sexual i de Gènere (CIRD) de Mataró, la situació que explica rarament es limita a un únic episodi. Les professionals del servei es troben sovint amb casos en què la violència sexual conviu amb la psicològica, la física o l'econòmica, i en què sortir de la relació és només el primer pas d'un procés molt més llarg.
Segons explica Montse Balaguer, responsable del Servei d'Igualtat de l'Ajuntament, "les dones que acudeixen a nosaltres víctimes de violència sexual l'han patida majoritàriament de la parella o l'exparella". El seu relat permet anar més enllà de les xifres de delictes coneguts i centrar-se en una violència que es produeix dins l'entorn més proper.
El CIRD és el servei municipal de referència en matèria d'igualtat i diversitat. A través del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ofereix primera acollida, atenció psicològica i jurídica, suport social i coordinació amb altres serveis en situacions de violència i discriminació. També desenvolupa activitats de prevenció, formació i sensibilització, i compta amb el Servei d'Atenció Integral LGTBI+ i projectes comunitaris.
L'equip d'atenció individualitzada el formen tres psicòlogues, una jurista especialitzada en violència, una tècnica de Benestar Social i suport administratiu, amb despatxos individuals i una sala gran per a sessions grupals amb les dones.
El 2025, el SIAD va atendre 419 dones i va registrar 1.822 atencions. El 62,7% van ser atencions psicològiques, seguides de la primera acollida i l'assessorament jurídic. Són dades que no es poden comparar directament amb les estadístiques policials, perquè mesuren realitats diferents, però ajuden a dimensionar l'activitat d'un servei que atén les conseqüències de violències difícils de fer visibles.
Paral·lelament, han augmentat els delictes contra la llibertat sexual coneguts a la ciutat. Entre gener i juny del 2026 se'n van registrar 47, un 34,3% més que en el mateix període de l'any anterior, segons les dades del Ministeri de l'Interior. El 2025 ja hi havia hagut un increment: de 58 casos el 2024 a 79.
Accés al CIRD, al carrer Churruca de Mataró, en una imatge d'arxiu
Més dones que demanen ajuda
Balaguer atribueix l'augment d'usuàries, en part, a un millor coneixement dels recursos públics. Però també a un canvi social: "Les persones tenen cada vegada més aquesta seguretat que dona la xarxa per poder denunciar". I matisa: "Això no vol dir necessàriament que tinguem més delictes al carrer. Això és molt difícil de confirmar, perquè és una dada que nosaltres no gestionem i perquè no totes les víctimes denuncien".
Balaguer ho il·lustra amb el que li expliquen algunes usuàries: "Vinc ara perquè conec el recurs. Fa deu anys vaig patir una situació similar i no sabia on anar."
L'alcalde de Mataró, David Bote, ho vincula a una transformació social més àmplia. "Hem avançat perquè hi ha menys tolerància i més consciència", assegura, però "alhora veiem que alguns col·lectius intenten normalitzar determinades conductes".
La responsable municipal de Seguretat, Núria Moreno, subratlla el canvi en el marc legal, que ha englobat sota el concepte d'agressió allò que abans es considerava abús. "El que abans es normalitzava ara no es percep com a acceptable", apunta. Recorda que algunes situacions s'entenien com a part de l'àmbit privat i que fins i tot "l'entorn podia mirar cap a una altra banda". Això pot afavorir que les víctimes o el seu entorn demanin ajuda.
En l'àmbit de la violència sexual, Moreno aporta una dada reveladora: "De les cinc darreres agressions sexuals que tenim registrades a la ciutat, cap d'elles s'ha produït a la via pública. Això indica cap a on tenim el problema". No és una dada extrapolable al conjunt de les agressions sexuals, però sí que serveix per qüestionar una idea molt arrelada: que la prevenció d'aquest tipus de violència passa sobretot per controlar determinats espais del carrer.
Bote no treu pes a la violència contra les dones a l'espai públic —"existeix i no la neguem"— i sosté que s'hi pot millorar la protecció amb vigilància policial i amb mesures urbanístiques, però avisa que "només amb la protecció de l'espai públic no ho solucionarem, perquè sabem que també hi ha una part important de les agressions que es produeixen en entorns coneguts i propers de la víctima, com ara la pròpia família". Per això, la prevenció, la sensibilització i l'educació tenen un paper igualment important.
Per a Balaguer, a més, el problema no acaba necessàriament quan la dona decideix sortir de la relació. La violència econòmica pot comportar dificultats per tramitar el divorci i, després, per trobar un allotjament digne, mentre que l'aïllament provocat per anys de control o violència psicològica pot haver separat la dona de la seva família i del seu entorn. "No només has de superar la situació de violència, sinó que després també has de refer la teva vida en termes d'habitatge i feina", assenyala.
La violència econòmica, un atac contra l'autonomia de les dones
Educar abans que arribi la violència
Aquí és on entra l'educació. Analitzant les dades més recents de violència contra les dones a la ciutat, Bote constata que "l'edat està baixant, tant en el cas dels agressors com en el de les víctimes". L'equip encara aprofundeix en l'anàlisi, però per a l'alcalde la conclusió és clara: "no només és protecció i no només és prevenció, sinó que també és educació".
El 2025, el CIRD va impulsar 15 accions formatives dirigides a professionals municipals, amb 493 participants, i va desenvolupar activitats amb adolescents, famílies i joves.
Balaguer assenyala que la influència de les xarxes socials "ens fa un flac favor" i que les violències digitals són ara una prioritat en la lluita contra les agressions a les dones i al col·lectiu LGTBI. Reclama reforçar l'educació sexual i emocional des de les primeres etapes i que s'hi treballin conceptes com el consentiment, els límits, el propi cos i les relacions abans de l'adolescència. "La primera passa per poder combatre les violències és que les persones reconeguin que estan patint una violència", afegeix.
Marta Moya, regidora d'Igualtat, situa en aquest àmbit el treball sobre les masculinitats: "No és només una càrrega per a les dones, sinó que ha de ser una responsabilitat compartida".
Aquesta mirada preventiva també ha arribat a les festes. A la darrera edició de Les Santes, el CIRD ha reforçat la presència amb agents Lila itinerants, principalment orientats a informar i prevenir, mentre l'Espai Lila manté la funció d'intervenció davant possibles situacions de violència. Moya destaca que aquest recurs "probablement es mantindrà" els propers anys. Moreno, per la seva banda, apunta que al juliol, coincidint amb la Festa Major de Mataró, es registra una pujada d'agressions, i que per això cal promoure mesures de prevenció a la via pública i, sobretot, de conscienciació i educació.
L'edifici dels Jutjats de Mataró: els processos judicials no sempre eviten la revictimització de les dones que han patit violència
Atendre sense revictimitzar
Un cop la dona és al servei, el repte ja no és només prevenir, sinó evitar que el procés d'ajuda afegeixi càrrega a una situació que sovint ja és complexa. Balaguer i Moya insisteixen en la necessitat d'una atenció coordinada i de reduir la revictimització, especialment quan els casos arriben al sistema judicial.
En el procés judicial, la víctima pot haver d'explicar els fets diverses vegades, coincidir amb l'agressor o afrontar un entorn que no sempre està pensat des de la seva perspectiva. Al CIRD intenten que l'atenció no agreugi aquesta situació. Balaguer defineix la filosofia d'atenció amb una frase: "Quan una dona entra per la porta, nosaltres no som ningú per fer-li un judici. Això ja ho farà el jutge, si toca. Nosaltres aquí a la dona ens la creiem". L'acompanyament comença des del primer moment, sense exigir a la dona que arribi amb el cas ja resolt o judicialitzat.
Tot aquest volum d'activitat ha fet que el mateix Ajuntament admeti que l'espai actual del CIRD ja no és suficient. "Som conscients que aquest espai ja se'ns ha quedat petit", reconeix Bote, que defensa que ha de començar a convertir-se "en un projecte de ciutat". El govern planteja repensar-ne la ubicació perquè el servei pugui créixer amb els requeriments tècnics que té en termes de mobilitat, seguretat i privacitat. "No podem posar aquest servei als baixos de l'Ajuntament", afegeix.
Rere les xifres, el CIRD posa sobre la taula una realitat que sovint queda en un segon pla: la violència no sempre es produeix al carrer ni comença amb una agressió visible. Pot instal·lar-se dins d'una relació, combinar-se amb dependència econòmica o aïllament social i mantenir-se durant anys abans que la dona pugui identificar-la i demanar ajuda. La resposta, per tant, no consisteix només a actuar quan la violència ja s'ha produït, sinó també a aconseguir que pugui ser reconeguda abans