Aniversari

3/setembre/09

Vaig tenir la immensa sort de conèixer-la i treballar amb ella.Mai vaig pensar que un dia podia morir-se, i ja han passat sis anys. Va ser la meva cap, la primera presidenta de la Fundació GIMM (www.gimm.es).

Sovint faig memòria d'aquella època i és una sensació sobretot d'agraïment. És important com tracten els responsables als seus treballadors, perquè aquesta relació influeix, i de quina manera, en el desenvolupament de la feina que fas i en el teu caràcter.

Amb mi es va mostrar com una dona valenta, alegre, exigent, segura, sensible i intel.ligent. Suposo que en el seu dia a dia familiar tenia i mostrava més facetes; aquesta va ser la meva experiència.

I es va acabar.

Abans, però, va posar en marxa, junt amb altres persones, la Fundació GIMM. Aquesta entitat celebra durant el 2009 el seu desè aniversari. Ja es va fer la festa pertinent en el mes de maig, en un acte amb premis, homenatges i sensibilització. Tots gaudim dels avenços en accessibilitat universal i igualtat d'oportunitats que entitats com aquesta i com l'Associació GIMM aconsegueixen amb molt de treball i esforç, la majoria voluntari. Felicitats a tots els socis del GIMM.

I després està el seu marit. Un gran home del qual diré que, si mai necessités buscar feina, posaria en un apartat destacat del meu currículum que va ser el meu “jefe” durant més de set anys … Treballador, coherent. Encara dedica gran part del seu temps perquè es compleixin els drets de les persones amb discapacitat física i, de retruc, el de tots els ciutadans.

Per què ho feu? – els hi vaig preguntar un dia.

Per tornar a la societat tot allò que ens ha donat.- em van dir.

Doncs això: Gràcies Miquel Guardiola. Gràcies Francesca Bufí.