Antoni Casabella i Simó, prohom mataroní del món Clavé

Les primeres notícies que trobem fan referència a un jove mataroní,  Antoni Casabella, quan els socis de l’Ateneo de la Clase Obrera obsequien  l'afamat fabricant de licors i anisats mataroní, Eduardo Gualba amb una polka titulada “El Anís Català”, lletra i música del jove Casabella.

Actiu militant socialista, també el tenim documentat a la manifestació del 1er de Maig de 1890, quan parteix la manifestació des de la seu socialista del carrer Nou, recorre Mataró i el mateix Casabella fa entrega a l'alcalde d’una exposició de reivindicacions, una les quals és la jornada de vuit hores.

Al món obrer de l’època, on cada aniversari revolucionari tenia la seva cançó, era escoltada a cada Centre Obrer, repetint-se després per milers.  Mataró no podia ser una excepció. Així Casabella compon A La Revolución, himne per a cant i piano dedicat al 1er de Maig, que ofereix a totes les agrupacions socialistes i obreres en general. Fet que recull El Socialista, de Madrid, núm. 269, d’abril de 1891, i La República Social, de Mataró, el 20 de maig de 1896. I també  El Progreso, Semanario libre-pensador, masón y republicano progresista de Mataró, que el dia 4 d’octubre de 1890 expressa així el seu agraïment:

“El Comité socialista obrero, ha tenido la galantería de remitirnos un ejemplar del precioso himno al 1º de Mayo, compuesto por el joven Antonio Casabella. Agradecemos la atención y felicitamos a su autor”.

Antonio Casabella va dedicar tota la seva vida al foment del cant popular a la ciutat de Mataró i va ser el principal propulsor de l’obra de Clavé a la mateixa. Comentar que  Casabella era conegut popularment amb el sobrenom de “Fogonini”, pel seu ofici. Va escriure força música: les sardanes Flor de Maig, i Món Missè, entre d’altres; també la sarsuela Oro del Rhin, i el sainet líric El Titi del Amor. El 1896 posa a la venda fulls amb les següents .cançons: A la Revolución,  Los Mártires de la Commmne, La Marcha del triunfo, Los proletarios, totes aquestes peces per piano i veu i amb acompanyament de gran orquestra i estil de cantata. Escriu també Los ediles del porvenir, La redención del pueblo, La unión hace la fuerza, i El triunfo de la urna [i].

El Liberal, a la seva edició del novembre de 1911, recull en l'article Las fiestas Biada-Clavé (en honor als dos personatges), que van ser setanta-tres estendards de distintes associacions corals d'arreu de Catalunya les que van assistir a l'acte d'inauguració del bust de Josep Anselm Clavé al Parc Municipal (avui Central). I publica l’article següent:

“Que pueden estar satisfechos los señores Cardoner y Casabella, alma de aquelles fiestas, y cuyos trabajos fuera de la localidad dieron tan coronado fruto, con tan pequeño gasto por parte del municipio”.

Comentar la dificultat a l’hora de localitzar imatges que reproduïssin el món coral de finals del XIX i començaments del XX. Però, fruit de la recerca feta, és la imatge que trobem reproduïda en el treball Gener Salicrú i Soler, distingit amb el IV Premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfica de l’Associació Catalana per la recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic, en la qual podem veure Antoni Casabella dirigint l’Himne a Clavé.

En el web de l’entitat convocant del Premi podem llegir: “Cinema·Rescat, institució convocant d'aquest IV Premi de Recerca Cinematogràfica, considera que el treball guanyador Festes en honor de Clavé-1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños, de Gener Salicrú i Soler[ii], és particularment interessant com a exemple de la importància de les imatges de cinema per al rescat de la història quotidiana dels pobles.”

Podríem ampliar la implicació de Casabella a la vida de Mataró amb l’Himno de Gloria, que dedica a Melcior de Palau el dia del seu funeral, interpretat per la Banda Municipal. O quan a l’edició del 7 de juliol de 1928 La Revista Clavé, Portavoz de los coristas  recull el següent article:

“El pasado año 1927, en la «Asamblea general ordinaria de delegados, varios de éstos hicieron constar la extrañeza que les había causado el haberse suprimido el nombre de Clavé a la calle que en Mataró lo ostentaba, a lo que el presidente de la comarca del Litoral y representante de las sociedades corales de dicha ciudad, señor Casabella, correspondió manifestando que a él le había causada una gran decepción por lo que, en nombre de las tres sociedades corales de la repetida ciudad, rogaba a los amigos, que se nombrase una Comisión que, acompañada de los representantes de aquéllas, se hiciera intérprete de este sentir ante la primera autoridad municipal de Mataró; nombróse a este efecto a los señores Ferrer Cabra y Genís Sala, y de la Junta Directiva a los señores Oller y Servent, con la Presidencia.”

L’explicació d’aquest fets està en el fet que l’Ajuntament va voler unificar l’antiga carretera de França amb l’únic nom de “Camí Ral”, eliminant el de Josep Anselm  Clavé d’un dels seus trams, però denominant amb el seu nom l’antic Camí Fondo. Casabella i les societats corals s’hi varen oposar i demanaven que se li assignés un vial molt important, petició que fou desestimada pel Consistori. Finalment, tots plegats -autoritats i masses corals- varen assistir al descobriment de la placa en el nou emplaçament, l’antic Camí Fondo, com recull la imatge que reproduïm, extreta de la pel·lícula esmentada del cineasta De Baños.

I també volem recordar que al febrer de 1938, en plena Guerra Civil, el diari Llibertat, algú anònim els hi havia portat un exemplar de música, autògraf i inèdit.

“Es tracta de «La marxa del triomf» dedicada, segons resa una inscripció cal·ligràfica a la coberta: Als que lluiten  al front per redimir les nostres llibertats.

“L'autor és gairebé, com el seu nom indica, el nostre i incommensurable compatrici, Antonio Casabella que signa -Mestre Nini-...”

i segueix  l'article:

“!Els signes negres de les notes ens han semblat quelcom d’extraordinari i fins i tot, ens agradaria escoltar-la, perquè el Mestre Nini, autor de tants himnes heroics, no podia deixar passar l’ocasió sense donar-nos un himne”.

César Martín García

Secretari de Memòria Històrica PSC - Mataró

Secretari del Grup de Treball de Mataró – Associació Memòria Socialista

[i] Francesc Costa Oller, Mataró. La música i altres llocs. Arxiu d’història III. Mataró, 2017. Consultable a:   https://archive.org/details/LaMsicaIAltresLlocs/page/n1/mode/2up

[ii] Gener Salicrú Soler. Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños.

 IV Premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfica. Consultable a:

https://cinemarescat.wordpress.com/wp-content/uploads/2014/02/portada-iv.jpg