Antoni Lleonart gira la vista als ‘Anys 70’ a l’Espai Capgròs

L’artista mataroní Antoni Lleonart és el protagonista de l’exposició del mes de gener a l’Espai Capgròs. Una mostra en la qual Lleonart ha decidit girar la vista als seus inicis com a creador, i recuperar un seguit d’obres pràcticament inèdites en la seva trajectòria. Aquarel•les i dibuixos en ploma de finals de la dècada dels 70, de caràcter potser més experimental que les obres que se li coneixen. De ben segur sorprendran el públic que coneix Lleonart per exposicions com la que ha protagonitzat recentment al Museu Arxiu de Llavaneres, centrada en paisatges fetes a l’oli. “Es tracta de peces poc convencionals, en què intento buscar la màxima síntesi, inspirades en certa manera en artistes com Paul Klee o Jean-Michel Folon. “Eren peces que tenia guardades sense exposar, i em venia molt de gust mostrar-les”, relata l’artista.

No es tracta tan sols d’un procés de recuperació, sinó que Lleonart ha volgut donar-hi continuïtat, creant noves aquarel•les que segueixen l’estil d’aquelles dels anys 70. L’artista ho planteja com “una evolució” a partir de la mateixa arrel. A l’exposició de Capgròs, la meitat de les peces seran de la primera època, i l’altra meitat aquestes creacions recents. Malgrat tot, el títol de la mostra serà “Anys 70”, per deixar clar l’origen del material exposat. “Malgrat que és obra molt diferent a la que se’m coneix, no vull que el públic pensi que es tracta d’un altre artista, o que he perdut l’oremus”, bromeja Lleonart. Amb aquesta exposició a l’Espai Capgròs, es posa de manifest el caràcter versàtil i polifacètic de Lleonart com a artista, que durant la seva trajectòria també ha cultivat gèneres com el còmic o el retrat. Però ell mateix ja avança que aquesta mostra de ben segur suposarà un canvi d’etapa, a la recerca de nous reptes.

L’art i la matèria
Antoni Lleonart considera que en el món de l’art no hi ha cap gènere ni estil que es pugui considerar antiquat, com per exemple els seus paisatges a l’oli. “Si l’artista crea amb sinceritat, és igual que sigui figuratiu o abstracte”, assegura. L’important, per ell, és “fer les coses que sento a dins”. La seva visió de l’art, però, és força concreta. “Per a mi, l’art ha de tenir matèria, no pot ser virtual, perquè sinó deixa de ser art per convertir-se en un somni”.