Se li va arribar a dir càmping, quan en realitat era un macrocampament, un assentament amb prop de 200 persones, ubicat de forma il·lícita i il·legal en terrenys de Mata, agrícoles, protegits. A l’octubre es va desallotjar i va ser la gran notícia de l’any en desvelar-se les xifres i l’abast del que suposava aquella realitat. Els promotors cobraven uns 300 euros mensuals per parcel·la, que arrendaven a tercers com si es tractés d’un càmping o d’un conjunt residencial. Segons dades municipals, a l’agost del 2025 hi havia 145 persones empadronades en aquest espai, i encara hi havia més sol·licituds pendents. A més, la policia apuntava que els investigats també lucraven amb la cessió d’espais per a festes i esdeveniments privats, augmentant així els seus ingressos. Les imatges van fer fira i sorprendre molt.
Els Mossos d’Esquadra van posar dades al negoci urbanístic il·legal del gran campament a les Cinc Sénies de Mataró: va arribar a generar més d’un milió d’euros de beneficis als seus presumptes impulsors. Dos homes, veïns de Mataró, són investigats per haver construït i explotat un càmping il·legal en uns terrenys agrícoles de la carretera de la Mata, sense cap mena de permís ni llicència municipal
HAN ESTAT NOTÍCIA:
La coordinació policial, estabilitzada
Mataró és, a dia d’avui, l’única ciutat de Catalunya on Mossos d’Esquadra i Policia Local patrullen junts cada dia amb un dispositiu motoritzat estable, conegut com a dispositiu Guilla. Aquest model de seguretat conjunta es desplega matí i tarda i té per objectiu combatre la delinqüència i, especialment, la multireincidència. Aquesta fórmula pionera i estable diferencia la capital del Maresme d’altres municipis catalans. El balanç del primer any de funcionament del dispositiu Guilla a Mataró és contundent: 242 detinguts, dels quals un 44 % ho van ser per requeriments judicials o policials pendents —molts vinculats a la reincidència. A més, aquestes patrulles han aixecat gairebé 1.500 actes de comís. No paren.
Unes Santes molt vigilades
Les Santes 2025 es van tancar amb una bona valoració a nivell de seguretat, segons les valoracions dels cossos policials i l’Ajuntament de Mataró. Això va ser així tot i els incidents puntuals del matí del 27 de juliol al tancament del Ball de Festa Major justament en l’any que la concentració d’actes nocturns al Parc Central Nou i que la coincidència amb cap de setmana feien augmentar el dispositiu policial per vetllar per unes Santes segures. El dispositiu conjunt entre Policia Local i Mossos ho va fer possible, ajudant-se de manera ja molt consolidada del dron. Així, el Parc Central Nou es va convertir en una autèntica zona zero on la policia controlava en tot cas els moviments i el que passava.
Punts negres com la plaça de la Coca
Un grup de persones de perfil marginal i vulnerable, i en alguns casos conflictives, van fer-se forts a la plaça de la Coca, una zona de primera línia a tocar de l’Estació i l’avinguda del Maresme, causant-hi molts problemes. Hi van passar dies i nits bevent, drogant-se i ocupant les zones de joc infantil, orinen i defequen al carrer i, segons alguns veïns, arriben a amenaçar vianants i intentar robar a comerços i pàrquings. Quelcom que els va posar en alerta màxima, fins al punt d’organitzar una protesta que va tenir lloc per visibilitzar la situació. La reacció de l’Ajuntament va ser policial -amb presència continuada- i també d’atenció social. Moltes de les persones problemàiques de la zona n’han marxat.
EL SEMÀFOR:
Vermell: els contenidors cremats i una factura massa cara
Arran de l’esclat d’un conflicte a Cerdanyola, però també durant setmanes del primer terç d’any a Rocafonda i el Palau i també en altres punts de Mataró, els contenidors cremats segueixen sent una imatge poderosa -que ens surt massa cara- d’esclats incívics. Van a tongades i normalment quan els piròmans actuen ho fan en ratxa. Al març, la ciutat va viure una autèntica onada de foc amb 28 contenidors cremats en només 10 dies, la majoria als barris de Rocafonda i El Palau, amb un cost per a l’Ajuntament d’uns 54.000 euros per substituir els models calcinats. La Policia Local s’ha desplegat per a evitar continuïtat en aquests episodis.
Àmbar: cop de porta a la segona comissaria
Que Mataró tingui una segona comissaria és una demanda que, especialment en temps electorals, diversos partits -com el propi PSC des del govern- s’han fet seva. Aquest any fins i tot ho ha recolzat nominativament el Parlament de Catalunya, a proposta del PP. Però no serà. Tot just encetat el 2025, la pròpia consellera d’Interior de la Generalitat, Núria Parlon, va assegurar que construir una segona comissaria de Mossos d’Esquadra a Mataró no entra en els plans del govern català. El que sí que es contempla és una possible ampliació de l’actual comissaria, per encabir-hi més agents. No és el que es demanava, però més policia segueix sent objectiu.
Verd: un nou alberg per a les persones sense llar
En l’any de la gran eclosió del fenomen del sensellarisme a Mataró -i moltes altres ciutats- l’Ajuntament va fer un pas inicial per a la creació d’un segon centre d’acollida social a la ciutat. L’objectiu és reforçar els recursos municipals destinats a les persones sense llar o en situació de vulnerabilitat, col·lectiu que està anant a l’alça, i complementar l’actual equipament de Can Soleret, que disposa només de 21 places.
Can Soleret, per cert, també va ser notícia per un cas més que escabrós d’agressions sexuals a una sense sostre amb discapacitat el febrer del 2024.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta