2025 ha estat un any de busos, d’afegir-ne i de treure’n, canviant recorreguts. La sempre matèria sensible del transport públic per carretera ha estat notícia i les novetats responen a una realitat clara: la demanda no para de créixer i el bus s’ha consolidat com un servei essencial per a la mobilitat quotidiana de la ciutat i del Maresme. Un dels principals reforços ha estat l’ampliació del bus exprés.cat entre Mataró i Barcelona, amb noves expedicions en hora punta del matí.
L’objectiu és alleugerir la saturació d’una línia que, tot i els increments de freqüència dels darrers anys, continua registrant molts viatgers drets, especialment estudiants i treballadors que es desplacen diàriament a la capital.
També destaca el reforç de les connexions amb el Vallès, tant Oriental com Occidental. La línia exprés E13 augmenta de manera notable les expedicions cap a Granollers i Sabadell, millorant la freqüència d’un servei molt utilitzat. En paral·lel, la línia Mataró–UAB (865) incrementa viatges i estrena un nou recorregut dins la ciutat, amb una nova parada a la ronda Prim. Aquest canvi vol descongestionar la plaça de les Tereses, per on deixaran de passar una vintena de busos diaris, tal com volen els veïns.
La muntanya de la Creu no es toca
El turó de Cerdanyola, que comparteixen Mataró i Argentona, ha estat notícia i ha generat oposició popular al projecte per crear un Bike Park amb circuits de BTT. La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona (CTUARC) va acordar la denegació de l’aprovació definitiva de la iniciativa, que també ha generat rebuig veïnal. Malgrat aquest revés administratiu de la Generalitat i la polèmica ciutadana, els tres promotors han presentat immediatament un recurs d’alçada per esgotar la via administrativa, anunciant que no retiren la proposta i que mantenen viva la seva intenció de tirar endavant l’anomenada Escola de Ciclisme d’Argentona/Mataró. Seguirà la sèrie.
Cada cop més diversos, el repte de gestionar-ho
Tot i mantenir una tendència global de creixement, Mataró viu un canvi profund en la seva dinàmica demogràfica. La ciutat ha arribat als 131.793 habitants el 2025, però el motor d’aquest augment ja no és la natalitat ni el creixement natural de la població autòctona, sinó l’arribada constant de població estrangera. Les xifres municipals, extretes del resum de dades socioeconòmiques del Consell Econòmic i Social de Mataró publicades a finals d’octubre, mostren que sense aquest flux migratori, el creixement de la capital del Maresme s’hauria aturat fa anys. El contrast entre el descens de la població autòctona i el dinamisme del col·lectiu estranger és tan clar que les dades parlen per si soles.
La Soledad com a símbol que alguna cosa falla
El drama de l’accés a l’habitatge i el funcionament amb la llei de la jungla d’aquest segueix sent el principal impacte social. Aquest 2025 ha esdevingut un símbol la Soledad, a qui van fer fora de casa el 28 d’octubre. Es posava així punt final a un llarg procés judicial que ha tingut un ampli ressò a la ciutat. La Soledad, de 56 anys, i la seva filla —ambdues amb discapacitat reconeguda i problemes de salut mental— vivien des de fa dècades en aquest pis, que havia estat propietat seva i posteriorment va passar a mans d’un fons voltor, Promontoria Coliseum Residential, vinculat al grup financer Cerberus. El fons es va negar a renovar-li el contracte de lloguer social i les dues dones van acabar al carrer.
EL SEMÀFOR:
Vermell: Un líder ultradretà i violent, detingut
Mataró va sortir a les notícies a l’estiu relacionat amb els atacs violents i racistes protagonitzats a Torre Pacheco. I és que aquests van ser instigats per un mataroní, amb presència i militància als ambients ultres locals i -segons una denúncia judicial dels Comuns- amb vinculaciói amb Vox. Christian L. F. va ser detingut el juliol passa, per la Guàrdia Civil. Se l’imputa incitació a l’odi, tinença il·lícita d’armes i pertinença a una associació il·lícita. La investigació indica que l’acusat va publicar missatges a les xarxes en què animava a “caçar magrebins” a Torre Pacheco (Múrcia), fets que van contribuir als incidents violents a la localitat murciana.
Àmbar: Més restes d'importància
El jaciment de Ca la Madrona segueix desmuntant-se per fer lloc al Parc de l’Economia Circular però, tal i com era d’esperar, a la que s’ha anat excavant han sortit noves restes. A les d’època romana trobades fa uns anys, s’hi suma ara l’aparició de restes prehistòriques, d’ara fa uns 5.000 anys, fruit de noves prospeccions que s’estan realitzant en altres punts dels terrenys situats al polígon de Mata-Rocafonda. Això ha endarrerit el projecte per a delimitar la feina arqueològica que duu a terme, per cert, un col·lectiu en peu de guerra per les seves condicions laborals i que han anat a la vaga. Prossegueixen en paral·lel les prospeccions i l’edificació.
Verd; novetats en el cas Helena Jubany
El cas de la mort de la mataronina el 2001 s’ha mantingut a la recerca de la veritat durant anys gràcies a l’obstinada acció de la família. Han hagut de passar 24 anys perquè gràcies a les noves proves d’ADN i a una segona instrucció del cas hagi ingressat a presó el principal sospitós de l’homicidi Santi Laiglesia. Va ser el novembre i tot i que la seva defensa en procura la llibertat, la seva coartada s’ha esvaït i per primera vegada en aquest quasi quart de segle sembla que hi haurà un segon judici i que es pot acabar resolent qui i per què van matar a l’Helena. Una fita que semblava inassumible.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta