Fa tot just un any que el País Valencià va viure una DANA devastadora. Els carrers convertits en torrents, els cotxes arrossegats, els barris aïllats i la sensació d’una improvisació col·lectiva van obrir un debat incòmode sobre què havia fallat: la previsió meteorològica, la coordinació dels serveis d’emergència, la comunicació amb la ciutadania o la manca de cultura del risc. A més de la ineptitud política, és clar. Dotze mesos després, molts municipis de la Mediterrània —també Mataró— es miren aquell episodi amb una pregunta que fa de mirall: què passaria si fos aquí? I, sobretot, estem preparats?
A Mataró, qui es fa aquesta pregunta cada dia és Carlota Dicenta, cap de Protecció Civil de l’Ajuntament. Des del seu despatx, viu amb el telèfon encès a tota hora, pendent dels avisos del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) i de les alertes del Meteocat i Meteomar. “Els avisos arriben constantment. A vegades, dos serveis diferents diuen coses diferents. Uns miren uns mapes, uns altres en miren uns altres. Però al final, l’experiència et diu quan has d’estar alerta”, explica. Dicenta sap que la precisió absoluta no existeix: “Ni els mateixos meteoròlegs poden assegurar la intensitat exacta de la precipitació. Hem d’aprendre a conviure amb la incertesa”. Per això, el sistema de Protecció Civil funciona amb un codi semafòric —verd, groc, taronja i vermell— que marca el nivell de risc. Quan el color és taronja, el dispositiu municipal s’activa; si és vermell, entra en fase d’emergència.
El cervell del sistema
Cada municipi de Catalunya ha de tenir el seu Pla d’Emergències Municipal (DUPROCIM), un document viu que reuneix tots els protocols: inundacions, incendis forestals, ventades, nevades, apagades elèctriques, accidents químics o fins i tot grans actes ciutadans com la Cavalcada de Reis, el Carnestoltes o Les Santes. “El DUPROCIM ho recull tot, amb fitxes d’actuació per a cada servei municipal. Tothom sap què ha de fer”, resumeix Dicenta. Quan s’activa un pla, entra en marxa el PECOM (Protecció Civil Operativa Municipal), una eina de la Diputació que envia automàticament més d’un centenar de missatges als serveis implicats: policia, brigades, serveis socials, via pública, comunicació, neteja i companyies externes. “En qüestió de minuts, tothom rep les ordres.
Aquesta immediatesa és essencial. “Ara posarem sensors als passos subterranis, amb senyals lluminoses. Si s’estan inundant, ho sabrem a l’instant”, diu. “A València va fallar justament això: la informació no va arribar prou ràpid”.
Els avisos que no es poden ignorar
El circuit d’informació comença, sovint, hores abans de la tempesta. Els missatges del Meteocat i el Meteomar arriben als ajuntaments amb la previsió del dia següent. “Quan els dos coincideixen i diuen que plourà fort, tinc la certesa. Aleshores preparo l’activació preventiva”, explica Dicenta. En cas d’alerta taronja, es convoquen reunions d’equip, s’avisa la policia local, es reforcen els serveis i s’adverteix la ciutadania a través de xarxes socials i cartells electrònics. Si el risc passa a vermell, entra en joc el Comitè de Crisi Municipal (CECOPAL), format per l’alcalde o alcaldessa, els caps de servei i els tècnics responsables. “Ens reunim al centre de coordinació municipal i mantenim comunicació directa amb el CECAT. Ells coordinen si hi ha més d’un municipi afectat”.
A València, una de les lliçons més repetides va ser la confusió entre administracions. Dicenta ho té clar: “Si hi ha més d’un municipi implicat, qui decideix és el CECAT. I la màxima autoritat sempre és la consellera d’Interior. Nosaltres actuem sota aquest paraigua”.
Protecció Civil no només treballa quan plou. Quan arriben els episodis de baixes temperatures, Mataró activa el pla corresponent: Benestar Social truca les persones que viuen soles, s’obren refugis climàtics i la Creu Roja surt a buscar persones sense sostre per portar-les a l’alberg. “Quan baixem de zero, una persona sense recer pot morir”, recorda Dicenta. A l’estiu, la preocupació és el risc d’incendis forestals. Mataró, amb muntanya i mar tan a prop, viu en una mena d’equilibri fràgil. “Preparem franges de protecció, revisem camins i netegem zones de vegetació seca. És part del nostre cicle anual”.
La ciutat que aprèn
Després del temporal Glòria (2020) o de l’apagada del passat abril, Protecció Civil va aprendre molt. “Llavors vam veure que una apagada elèctrica podia ser un caos. Ara tenim protocols per això també”. Aquell mateix any 2020, la pandèmia i la sequera van posar a prova el sistema. “Des de llavors, el nostre DUPROCIM s’ha actualitzat constantment. No podem funcionar amb un document antic”.
També hi ha hagut avenços en comunicació. Dicenta creu que avui hi ha més sensibilitat. “Sempre ha plogut, però ara hi ha més episodis extrems. I la gent ho percep. També hi ha més cobertura mediàtica i política”. Tanmateix, adverteix que s’ha de trobar la mesura: “No podem activar una alerta per cada núvol, però si no ho fem i passa alguna cosa, ens la juguem”.
“El canvi climàtic és evident”, conclou. “Fa quinze anys teníem una inundació cada trimestre. Ara en tenim tres al mes”. Aquesta freqüència obliga a estar en alerta permanent. “Ens avisen més, però també hi ha més fenòmens bèsties. Abans no passaven aquestes coses”. En el fons, diu, la protecció civil és un teixit invisible: “Quan tot funciona bé, ningú se n’adona. Però aquesta és la millor notícia possible”.
COM ES GESTIONEN LES EMERGÈNCIES?
CECAT – Centre de Coordinació Operativa de Catalunya
Funció principal
- Coordinar tots els recursos d’emergències a escala de país, tant de la Generalitat com dels ens locals, per garantir una resposta ràpida, coordinada i eficient.
- Depèn de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior.
- Treballa conjuntament amb Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, SEM, Agents Rurals, etc.
Funcions clau
- Recepció i valoració d’avisos d’emergència (meteorològiques, industrials, forestals, tecnològiques, etc.).
- Activació dels plans de protecció civil (PROCICAT, INFOCAT, NEUCAT, etc.).
- Coordinació interinstitucional entre serveis d’emergències i ajuntaments.
- Difusió d’informació a la població i als mitjans a través del canal 112 i comunicats oficials.
- Seguiment i suport als municipis afectats.
- Gestió del retorn a la normalitat un cop passada l’emergència.
CECOPAL – Centre de Coordinació Operativa Municipal (cas de Mataró)
Funció principal
És el centre de comandament local davant d’una emergència dins del terme municipal.
- Coordina tots els recursos municipals (Policia Local, Protecció Civil, serveis tècnics, brigades, assistència social, etc.) i actua sota la direcció de l’alcaldia.
- Es coordina directament amb el CECAT quan la situació supera l’àmbit local.
Funcions clau
- Activar el Pla d’Emergència Municipal segons el tipus de risc (inundacions, ventades, incendi, etc.).
- Coordinar els serveis locals d’intervenció i assistència.
- Mantenir comunicació constant amb el CECAT per actualitzar la situació i rebre instruccions.
- Informar la població local (alertes, confinaments, punts segurs...).
- Gestió logística i d’atenció a persones afectades.
- Restabliment dels serveis bàsics i avaluació posterior.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta