Aquest mapa et mostra si vius en una de les zones més sorolloses de Mataró

Un mapa interactiu elaborat per Miraidata, una jove consultora especialitzada en anàlisi i visualització de dades, ha posat llum sobre una realitat que és tema de conversa habitual entre el veïnat de Mataró: el soroll als carrers de la ciutat. Les dades que se n'extreuen mostren que el 96% de la població mataronina viu exposada a nivells de soroll superiors als 55 decibels (dB), el límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Pots veure el mapa interactiu i totes les dades clicant aquí

La creadora del mapa interactiu és Mireia Camacho, analista i periodista de dades i professora de la UAB. Ella és la impulsora de Miraidata junt amb l'estadístic i investigador de l'Autònoma Aitor González. Camacho explica que la iniciativa va néixer com a projecte de portfolio per mostrar les capacitats de visualització de dades de l’equip de Miraidata. “Volíem fer quelcom que cridés l’atenció i que fos útil a la ciutadania, en una ciutat com la meva on les queixes pel soroll són habituals”, relata. La seva conclusió, en tot cas, és que si bé Mataró és sorollosa, "per ser una ciutat de 130.000 habitants, crec que podríem estar pitjor". 

Quins carrers són els més sorollosos?

Els resultats mostren que un de cada tres mataronins viu en zones amb soroll superior als 70 dB. Les zones amb més impacte sonor són vies principals com la Via Europa, el Camí del Mig, la N-II, l’Avinguda Puig i Cadafalch o la Ronda President Macià. Al Centre i l’Eixample, la manca de grans avingudes fa que el trànsit es reparteixi pels carrerons, generant un soroll persistent però més dispers.

Al nord-oest de la ciutat, als barris de Cerdanyola, La Llàntia o Rocafonda, el mapa mostra una dinàmica diferent: el soroll es concentra a les perifèries però hi ha una xarxa de carrerons relativament silenciosos, un fet que va sorprendre la pròpia autora. “Em va sorprendre positivament Cerdanyola o Vista Alegre, hi ha carrers que durant tot el dia són molt tranquils”, explica.

Infants i gent gran, els més vulnerables

L’impacte no afecta tothom per igual. L’estudi calcula que el 89,1% dels infants de Mataró (20.117 nens i nenes) viuen exposats a més de 65 dB, un llindar que pot afectar el seu descans i desenvolupament cognitiu. També destaca que 7.379 persones grans conviuen amb més de 70 dB, i que gairebé el 89% dels adults entre 17 i 49 anys (molts dels quals estudien o teletreballen) pateixen alts nivells de soroll durant el dia.

D’on prové aquest soroll?

El trànsit rodat és el gran culpable, especialment als carrers d’entrada i sortida de la ciutat. Però també hi contribueixen les activitats comercials, com ara terrasses, repartidors o botigues, especialment al nucli antic. Segons Camacho, no hi ha una correlació directa entre el nombre de vehicles per habitant i el soroll al barri: “Sembla que el soroll no el generen tant els cotxes del veïnat com el trànsit de pas”, puntualitza.

Tot i que els nivells de soroll nocturn baixen, alguns carrers principals mantenen valors per sobre dels 59 dB, cosa que afecta la qualitat del son. L’OMS recomana no superar els 50 dB durant la nit. “De nit, en general, el descans es respecta. Però durant el dia, per a qui es queda a casa, pot ser molt molest”, explica Camacho.

Una eina ciutadana

Per construir aquest mapa, l’equip de Miraidata ha treballat amb dades públiques del Departament de Territori i Sostenibilitat, tot i les dificultats inicials d’accés. “Va costar trobar les dades. Les que estan disponibles a l'Ajuntament no et deixen descarregar-les, només explorar-les. Finalment les vam extreure de les fonts oficials del Govern català”, explica.

Amb el mapa, des de Miraidata volen no només visualitzar un problema sinó també contribuir a generar solucions. Els autors de l'estudi assenyalen que hi ha maneres de paliar el soroll, com ara regular horaris de terrasses, restriccions de trànsit o més zones verdes que absorbeixin part del sorollM i que l’Ajuntament ja està duent a terme aquestes propostes tot i que sempre hi ha marge de millora. En el cas del verd urbà, afegeixen, els arbres joves que s’estan replantant per la sequera podrien no tenir aquesta funció absorbidora de soroll fins que creixin d’aquí a molts anys.

Dades que expliquen històries

Aquest projecte és un exemple del que Miraidata anomena “comunicació de dades”, una disciplina a mig camí entre el periodisme, la ciència i el disseny. L’equip ofereix formació en universitats, consultoria per empreses i grups de recerca, i creació de visualitzacions personalitzades. Camacho és també professora de periodisme de dades a la UAB i defensa que “les dades, si no es fan entenedores, no serveixen a la ciutadania”.

En aquest sentit, el mapa que han elaborat no és tan sols útil perquè les administracions prenguin consciència de la problemàtica i puguin estudiar solucions, sinó que també pica la curiositat dels veïns i veïnes que vulguin saber si viuen o no en una zona especialment sorollosa. “El primer que vaig fer jo quan vaig tenir les dades? Mirar el meu carrer”, reconeix Camacho entre rialles.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta