Jordi Cabezudo

Artistes que moren joves

En la música, com en la vida, ser en el moment adient al lloc oportú pot marcar la diferència, sens dubte, entre l'èxit o el fracàs. El que és bo, però, és que la vida ens en brinda l'oportunitat. De fet, que l'èxit es produeixi o no serà qüestió del destí i les circumstàncies.

Ara bé, quan la “mort” truca a la nostra porta i, sense demanar permís ni mostrar respecte per cap condició, situació o edat, destrueix una vida, no ens priva tan sols de la persona, “l'home” —cosa natural—, sinó que també priva la humanitat del que hauria estat la seva obra posterior. Quan un artista es mor en un moment de plenitud de la seva força creadora, només ens queda una pregunta incontestable: com hauria estat la seva obra si no hagués desaparegut en una edat tan primerenca? Mozart tenia 35 anys; Schubert, 31; Bellini, 34; Chopin, 39; Mendelsshon, 38; Mussorgsky, 42; Schumann, 46; i Granados, igual que Albéniz, 49. Veritablement, no cal continuar una llista que es faria interminable.

Això no obstant, m'agradaria incidir en un cas molt especial —un cas com un cabàs, diria jo—, i deixo sota el vostre criteri personal el sublim interrogant a què m'he referit més amunt. Es tracta d'un jove,una figura fonamental del segle XIX, a qui els contemporanis coneixien com “el Mozart espanyol”. La Dama Negra li va segar la vida a l'edat de vint anys. La tisi, anomenada també tuberculosi —la malaltia mal anomenada “romàntica”, de tan desconeguda com era—, va privar el món d'una obra genial. De ben jovenet l'espanyol Juan Crisóstomo de Arriaga (1806-1826) ja era reconegut i apreciat com un excel·lent músic i un magnífic compositor. A tretze anys va estrenar l'òpera Nada o mucho i un any més tard, el 1820, la titulada Los esclavos felices. D'aquesta darrera només es conserva completa l'obertura, d'estil rossinià, i algunes parts fragmentades.

De Arriaga amplià els seus ja extensos coneixements de música clàssica al Conservatori de París. Allà deixà completament fascinats els seus tutors i en molt poc temps va ocupar el càrrec d'auxiliar de direcció. Amb la composició d'una fuga a vuit veus (Et vitam venturi saeculi), una obra escrita durant el seu període de formació, aconseguí despertar l'admiració de Cherubini, i la crítica va qualificar d'autèntiques obres d'art els seus quartets de corda. El crític i musicòleg Fétis va ser categòric: “No puc imaginar res més elegant que aquests quartets que han merescut el reconeixement dels entesos”.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude ibuprofen adiposis

Arxivat a:

Comentaris