Plató, 500 anys abans de l’any 0, comentava que a l’Àgora d’Atenes, quan hi havia problemes amb l’agricultura preguntaven als pagesos, si hi havia problemes amb la salut éren els metges els que donaven resposta, els mestres cuidaven de l’ensenyament, i així en cada àrea concreta. Però Plató afirmava que en referència a la gestió i direcció de la ciutat i el territori, era necessària una visió àmplia, global i a llarg termini per a poder resoldre el futur de les poblacions.
J.M. Huertas Clavería va dir amb raó l’any 1968 que Mataró era una ciutat trencada, hi avui encara és així. Cal recosir la ciutat. Avui gairebé el segon partit de la ciutat en les darreres eleccions municipals és VOX, conjuntament amb ER. Esquerra Republicana és el segon partit, després del PSOE, però per poca diferència. I els vots de VOX majoritàriament són dels barris perifèrics de la ciutat trencada entre l’Eixample del XIX i els barris perifèrics del segle XX. Tant l’un com l’altre, - Plató i Huertas Clavería – tenien avui tota la raó.
Voldría fer algunes reflexions
1. Les restes tardoromanes i les de l’època prehistòrica neolítica, recentment trobades, són una oportunitat històrica excepcional. És una troballa justament al costat del Barri de Rocafonda, un barri complex i amb una riquesa cultural que caldria aprofitar. Aquestes restes són perfectament compatibles amb els edificis de l’Economia Circular, i Europa i el món estan plens d’exemples que ho certifiquen. La importància d’aquesta troballa arqueològica al costat del barri de Rocafoda és extraordinària. Rectificar és de savis i l’Ajuntament així ho hauria d’entendre. Aixó és pensar en el futur i generar riquesa pel territori. Altra cosa és que l’Ajuntament vulgui treure rendiment econòmic d’unes naus industrials que vol construir sobre les restes arqueològiques per a fer possible el projecte de l’Economía Circular. Cap estudiant d’arqueología del món aprovaria amb un projecte així.
2. Els darrers dies de Setmana Santa han posat de manifest la presència de la població en les activitats religioses de Quaresma als barris perifèrics en contraposició al nucli de l’Eixample. Com ja és sabut, cada día que passa les Esglèsies estan més buides i la laïcitat està guanyant terreny. Excepcionalment per Cuaresma es produeixen les tradicionals processons, amb un elevat % d’anonimat – atès que els participants van encaputxats o sota el pas -, i en aquest cas ha estat notícia que una banda paramilitar, durant el Divendres Sant, hagi tocat l’himne monàrquic de l’estat espanyol en sortir un pas per la porta de l’Esglèsia de Santa María. Potser Jesús de Natzaret hauria protestat, però de moment els dirigents religiosos de les parròquies de Mataró no han dit res i això no està bé. Certament, a l’Esglèsia Catòlica li ha fet molt de mal, estar des de l’inici, al costat del poder polític, i ja estem al segle XXI. Aquest no és el camí i també en aquest punt caldria recosir culturalment la ciutat.
3. L’any passat, l’Ajuntament de Mataró va enderrocar l’Alberg Nocturn per pobres que havia fet construir l’Alcalde Josep Abril l’any 1936 i que es va acabar el 1937. Va ser un greu error. Tenía un valor cultural extraordinari encara que no estava inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic. L’Alberg Nocturn per Pobres, contruit per l’arquitecte municipal Lluís Gallifa Grezner, tenia un alt valor cultural i arquitectònic. Jo mateix, redactor de Pla Especial juntament amb Mariona Gallifa, vaig parlar del tema amb l’alcalde i amb el llavors regidor J.C. Jerez, explicant que atesa la llarga obra arquitectònica del llavors arquitecte municipal per error no vàrem catalogar l’Alberg. Però vaig posar de manifest la importància cultural del edifici i que caldría catalogar-lo.[banner-AMP_5]
Malahuradament, tot i les meves reflexions, varen enderrocar l’Escola Menéndez Pelayo (ara l’Alberg es deia així) i ha estat un molt greu error, ja que hauria pogut ser un important element de cohesió entre l’Eixample i els barris perifèrics de la ciutat.
4 “Fer política és fer pedagogia”, com deia Rafel Campalans l’any 1933 en un libre que va publicar. Certament això és veritat i també ho comentava el febrer de 2020, Joan Majó, - ex alcalde de la ciutat -, “ No es pot fer política sense fer pedagogia” , amb motiu dels 100 anys del naixement de Joan Pallach, pedagog i polític de referència.[banner-AMP_6]
5 Seguint aquest fil conductor em pregunto quína pedagogia está generant Mataró, capital del Maresme. Certament gestionar el territori no és una feina fàcil, però cal una visió àmplia de les coses. Joan Miró deia amb raó: “Si tens els peus ben arrelats a terra, podràs volar molt alt”. Durant el franquisme s’ha menystingut la història, però ara en la democràcia caldria preservar amb cura les restes prehistòriques i tardo romanes, valorar la història, el patrimoni arquitectònic, teixir xarxes culturals dins les ciutats i entendre el territori com un sistema i no pas com una suma de 30 municipalitats en constant rivalitat i competència com ara ens passa al Maresme. Rectificar és de savis i Mataró hauria de corregir la seva estratègia interna i externa. Tan de bó que els moviments veïnals, - avui pràcticament inexistents – i el Consell Comarcal, - que no diu res -, poguéssin avançar en aquest camí.[banner-AMP_7]
6. El vigent Pla General d’Ordenació de Mataró 1996, estableix 1/3 ciutat construïda, 1/3 zona agrícola i 1/3 zona boscosa. És un referent de qualitat en els debats urbanístics que celebrem avui i genera una pedagogia extraordinària. Però caldria fer 2 reflexions:
a) Catalunya té més de 10 Escoles d’Agricultura i caldría que l’Ajuntament de Mataró publicités arreu, que el 1/3 agrícola - les 5 Sènies -, és una zona on els estudiants d’agricultura i pagesos podrán trobar un espai on poder treballar la terra, ja que l’Ajuntament ofereix terrenys amb cessions de ús per a que puguin treballar. Aquesta tasca és del tot urgent i generaria una pedagogia extraordinària el territori comarcal i nacional. L’Ajuntament ho hauria de fer ja. Portem molts anys de retard des del 1996.[banner-AMP_8]
b) És un greu error que l’Ajuntament de Mataró hagi permès la instal·lació de càmpings i construccions al marge de la activitat agrícola als terrenys de les 5 Sènies. Desenes de bungalows i unes 40 construccions il·legals proliferan en la zona agrícola. Com és possible que ja des de fa uns 4 anys s’hagi produït aquest procés d’ocupació i de construcció il·legal en una zona especialment protegida pel seu alt valor agrari?. Amb una actuació decidida en base al que diu l’apartat a), la pedagogia del Ajuntament de Mataró a favor de l’activitat agricola sería extraordinària arreu del territori. Sempre m’ha sorprès que l’Ajuntament de Mataró no fés bandera del 1/3 de les 5 Sènies. Tanmateix quan ha calgut actuar amb urgència per interessos municipals, l’Ajuntament ho ha fet, però no en aquest cas.[banner-AMP_9]
Certament Mataró, amb els 3 1/3 ja ha arribat als límits del creixement del municipi. Raó de més per iniciar el debat per a entendre el territori com un sistema i no com una suma de illes municipals en constant rivalitat. Aquí el Consell Comarcal també hauria de començar a obrir la boca i no ho fa. Com es pot observar, el debat és llarg, però és del tot urgent no perdre el temps. Potser en una altra ocasió caldrà parlar del trasllat de la via del tren al interior a causa del augment del nivell de mar. El Col·legi de Geòlegs de Catalunya ho reclama arrel del temporal Glòria del 2020, i pot generar molts beneficis a tot el territori comarcal, creant noves centralitats. [banner-AMP_10]
Agàpit Borràs, arquitecte