Capgròs
Aquest matí s’ha celebrat al jutjat de Mataró la vista d’un judici que pot marcar un abans i un després en la història de Can Fugarolas, l’espai autogestionat nascut el 2013 al barri de l’Havana. El procés judicial ha estat impulsat per la Sociedad de Gestión de Activos para la Reestructuración Bancaria (SAREB), coneguda popularment com el “banc dolent”, que reclama la possessió de la nau del carrer Toló que ocupa el col·lectiu des de fa més d’una dècada. Més d'un centenar de persones del col·lectiu i d'entitats que donen suport al projecte comunitari s'han sumat a la concentració contra l'assetjament de la SAREB al projecte de 'Fuga'.
Des de Can Fugarolas denuncien que aquesta causa és “un atac directe a una manera de fer, de viure els espais i de construir alternatives”, segons ha explicat el portaveu Eddy Roca en declaracions als mitjans. L’espai, que ocupa 4.500 m² d’una antiga nau industrial abandonada, s’ha convertit amb els anys en un veritable pulmó social, cultural i ecològic per a la ciutat.
“El que avui es jutja no és només si un contracte de masoveria urbana és vigent o no”, ha afegit Enric Castellà, també portaveu del projecte. “Es jutja un model de transformació social basat en l’autogestió i el treball col·lectiu, que ha demostrat ser viable, útil i transformador”.
Crides a l’administració i la ciutadania
Can Fugarolas ha aprofitat el dia de la vista per fer una crida pública amb tres destinataris clars. Primer, a la mateixa SAREB, a qui reclamen que “aturi el procés judicial i permeti explorar vies de continuïtat per al projecte”. Els portaveus denuncien que l’ens ha ignorat les propostes de compra presentades pel col·lectiu i sospiten que el seu objectiu és vendre la nau “al millor postor, amb criteris purament especulatius”.
La segona crida és per a l’Ajuntament de Mataró i, en particular, per a l’alcaldia. “Demanem que s’impliquin, que mobilitzin recursos i que no deixin perdre un espai que és fruit directe de l’esforç ciutadà”, ha insistit Roca. Segons el col·lectiu, des del 2021 han fet tot el possible per avançar en una solució legal i viable: han presentat propostes urbanístiques, han iniciat contactes amb cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, han mantingut reunions amb tècnics municipals i han estudiat fórmules per combinar l’activitat cultural amb habitatge social no especulatiu.
Finalment, la tercera crida s’adreça a la ciutadania: “És el moment de defensar aquest espai, que és prova palpable del que és l’autogestió i el treball comunitari. Ens juguem el dret a construir una altra ciutat possible”.
La veu de la defensa: una qüestió que va més enllà del judici
Durant la vista judicial, el debat s’ha centrat en si el contracte de masoveria urbana que el col·lectiu manté des de fa anys amb un intermediari legal de la propietat és vigent o no. Segons el seu advocat, Martí Abril, “davant del jutge no puc justificar el projecte per la seva activitat, perquè a la sala això no els importa. Parlem d’un contracte, però el que hi ha en joc és molt més”.
Abril ha insistit que la defensa legal és només una part de la lluita: “No ens podem limitar a confiar en el jutjat. La defensa real passa per organitzar-se i autogestionar-se. Això va molt més enllà d’una resolució judicial”.
Un projecte amenaçat, però viu
En paral·lel al procés judicial, la incertesa ja ha començat a tenir conseqüències: alguns col·lectius han abandonat l’espai i determinades activitats s’han hagut d’aturar. Tot i això, Can Fugarolas es manté dempeus. “No permetrem que s’especuli amb el que hem construït durant anys”, afirma Castellà. “Can Fugarolas és cultura, és comunitat, és habitatge. És el reflex d’un altre model de ciutat. I avui ens juguem el dret a fer-lo realitat”.
- El futur del projecte queda ara en mans del jutjat i de la capacitat de resposta social i política que sigui capaç d’activar la ciutat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (5)