“O ho agafava algú jove o això es tancava.” La frase d’Ángel Espartero no és només una anècdota, sinó un punt d’inflexió en la història recent de la Casa d’Andalusia de Mataró. L’any 2023, amb el relleu generacional en risc i una junta envellida després de dècades de dedicació, l’entitat es trobava davant d’un dilema existencial. Avui, tres anys després, celebra el seu 50è aniversari amb una nova empenta, una direcció renovada i la voluntat clara de continuar sent un dels grans motors culturals i socials de la ciutat.
Per entendre què representa aquesta efemèride, cal mirar enrere. A la Mataró dels anys cinquanta i seixanta, l’arribada de milers de persones procedents d’Andalusia va transformar la ciutat. Barris sencers es van construir amb les seves mans i amb les seves expectatives de futur. “La gent que va vindre volia ser aquí… era una manera de retrobar-se, d’ajuntar-se i compartir l’enyorança”, explica Espartero. En aquell context, el 1976, neix la Casa d’Andalusia com una resposta natural a una necessitat profunda: la de mantenir les arrels, construir comunitat i no perdre la identitat.
Romeria Rociera de l'any 1977
Els orígens, nostàlgics i polítics
Aquella entitat, impulsada per figures com Paco Luque —el seu primer president durant tres dècades—, no era només un centre cultural. Era, sobretot, un espai de vida. Un lloc on reviure les tradicions, compartir experiències i, també, canalitzar inquietuds socials i polítiques vinculades a la terra d’origen. Amb el temps, el relleu va passar a Cristóbal Echevarría, que va mantenir aquest esperit, tot aportant-hi la seva pròpia mirada més andalusista.
Però cinquanta anys després, el context és radicalment diferent. Les generacions han canviat i amb elles també la manera d’entendre la identitat. “Ja no som andalusos, som catalans, però amb arrels andaluses”, sintetitza Espartero. Aquesta evolució, lluny de diluir el projecte, l’ha obligat a adaptar-se.
Una foto de l'entitat l'any 1988
La Casa d’Andalusia d’avui ja no respon a la mateixa necessitat que la va veure néixer. Si abans era un refugi emocional i comunitari per a persones que havien hagut de deixar la seva terra, ara és un espai de transmissió cultural i convivència, obert a tothom. “La gent jove viu Andalusia d’una altra manera: més festiva, més cultural, més vinculada a passar-ho bé”, apunta el president.
Aquest canvi es percep clarament en el perfil dels socis i en les activitats. D’una banda, hi ha els membres més veterans, que continuen vinculats a propostes més tradicionals com conferències o actes institucionals. De l’altra, una nova generació que gira al voltant de la música, la festa i, sobretot, el ball.
La Romeria Rociera promoguda per l'entitat
El flamenc com a motor
El flamenc s’ha convertit en el gran motor de l’entitat. Cada tarda, de dilluns a divendres, la seu bull d’activitat amb classes que apleguen més d’un centenar de persones d’entre 4 i 80 anys. “Hi ha molts nens i nenes, i això és el futur”, afirma Espartero. El que abans era una expressió identitària avui és també una disciplina artística oberta, que ja no requereix cap vincle directe amb Andalusia. “No cal ser andalús per ballar flamenc, és una branca més de la dansa”, defensa.
Aquesta capacitat d’obertura és una de les claus de la seva vigència. Però n’hi ha una altra que es manté intacta: el sentiment de comunitat. “Som una família: hi ha infants, gent gran, tots ens coneixem i ens respectem”, explica el president. No és una metàfora. És una manera de funcionar que ha permès a l’entitat resistir el pas del temps.
També ha estat clau la renovació interna. L’actual junta, amb més dones que homes i una mitjana d’edat més baixa que mai, simbolitza un canvi de cicle. “Som de la mateixa edat que moltes famílies que participen, i això ens ajuda a entendre la realitat actual”, diu Espartero. Perquè si alguna cosa tenen clara és que, per sobreviure, cal evolucionar. “La vida ha canviat i nosaltres també hem hagut de canviar”.
Casa d'Andalusia porta la carrossa de l'Oca a la Cavalcada de Reis
Romeria, Cavalcada i altres esdeveniments
Aquest esperit es reflecteix en un calendari d’activitats intens i divers, que situa la Casa d’Andalusia com un actor central de la vida cultural de Mataró. Des de la participació històrica a la Cavalcada de Reis fins a l’organització de la romeria del Rocío —integrada des de fa dècades en el calendari festiu de la ciutat—, passant per la presència a la Fira de Mataró amb l’única caseta d’una entitat local.
La romeria, de fet, continua sent un dels moments més emblemàtics de l’any, tot i que també reflecteix els canvis socials. “El nucli és la Verge del Rocío, però cada vegada costa més implicar la gent en la part religiosa”, admet Espartero. Com en tantes altres tradicions, la dimensió espiritual conviu amb una vivència més lúdica. “La gent ve més pels concerts que per la missa, però hem de mantenir aquestes coses”, defensa.
La Casa d’Andalusia no ha caminat sola. De fet, ha estat el bressol d’altres entitats similars a la ciutat. “És una mica la mare de tot”, diu Espartero. Amb els anys, han sorgit noves associacions, fruit de diferències o d’iniciatives pròpies, però totes amb un origen compartit. Avui, la relació és de col·laboració i complicitat, una mostra més de la maduresa del teixit associatiu.
Un festival de l'entitat, l'any 1985
Un pont entre el passat i el present
En aquest recorregut, la Casa també ha contribuït a modelar la identitat de la ciutat. No és exagerat dir que la Mataró actual no s’entendria sense l’empremta de la immigració andalusa. I en aquest sentit, l’entitat actua com a pont entre passat i present, entre memòria i realitat.
A nivell personal, aquest vincle amb les arrels adquireix una dimensió encara més profunda. Espartero ho expressa amb una sinceritat colpidora: “Des que ha mort la meva mare, estimo més la Casa d’Andalusia, perquè és el que em queda de les meves arrels”. Una reflexió que transcendeix l’àmbit associatiu i connecta amb una experiència universal: la necessitat de pertinença. “Quan perds coses, t’agafes més a les arrels”, afegeix.
L'element religiós vinculat a la tradició també és important
El 50è aniversari s’ha plantejat, precisament, com una oportunitat per posar en valor tot aquest llegat. Lluny de concentrar-se en un sol acte, la celebració s’allarga durant tot l’any amb una programació que combina memòria i projecció de futur: actes institucionals, conferències, una nova imatge per a la Virgen del Rocío, un sopar de gala, un festival commemoratiu i fins i tot un documental que repassarà la història de la immigració andalusa a la ciutat a través de la trajectòria de l’entitat.
Tot plegat, amb un objectiu clar: reivindicar 50 anys d’història, però sobretot garantir-ne molts més. Perquè si alguna cosa ha demostrat la Casa d’Andalusia de Mataró és que les arrels, quan es cuiden, no només no es perden, sinó que evolucionen, es transformen i continuen donant vida.